Ei Laura, si tens raó, fa massa que no comento. Però això no vol dir que no hi passi més sovint del que sembla. Ja saps perquè em fa cosa.
Què dir d'aquest poema amb 5 minuts que tinc? Que ja l'he llegit 3 vegades seguides de tant que m'ha agradat. I que crec que, encara que sovint vagin lligats, no es pot fusionar millor l'amor i la poesia que la manera com ho fas tu. A més, m'encanta llegir poemes teus així de positius, amb aquesta energia.
Això sí, en alguns punts no hi estic d'acord, eh, però ja entenc què vols dir. Sobre el teu idil·li amb les paraules... ai, quan deixaràs de pensar això? Ja t'ho han dit per aquí, però és evident que no s'acabarà mai. Forma part de tu. Per cert, la prosa també. Quan torni, a veure si et comento aquells 2 relats. Tens un estil ja únic i que millora per moments.
Fins aviat!

Et comento aquí també per tornar-te a dir que m'encanta, per començar, ja el fet que triïs com a tema aquest sentiment d'expressar que encara sents el mateix. Ara volia dir-te quina part m'agrada més, però no puc, ja que m'agrada tot massa!
Em passaria el dia llegint-te, jeje.
No sé si es pot dir això sense haver-te vist en persona, però trobo que surts molt bé a la foto :)
Fins aviat!

Hola! M'ha agradat molt aquest escrit, i especialment al 3er paràgraf no es podria expressar millor això que vols dir. Per mi, però, és una visió molt optimista això que no hi ha ningú que no valgui la pena...

Quan tingui temps (examens final de carrera, que no és Biotec sinó Biologia especialitat de Genètica) faré això de R en cadena, però primer et volia llegir a tu :)
Et seguiré llegint!

No sé ben bé com funciona això encara.
Fa com respecte publicar això en públic, i realment tinc ganes de tornar a escriure alguna cosa de ficció, com feia abans, però suposo que volia saber si se m'entén o si val més que ho deixi, i em va animar llegir molta gent que escrivia relats autobiogràfics
M'ha estranyat que em diguis que escric de manera especial...
Ja et comentaré els teus!

No sé ben bé com funciona això encara.
Fa com respecte publicar això en públic, i realment tinc ganes de tornar a escriure alguna cosa de ficció, com feia abans, però suposo que volia saber si se m'entén o si val més que ho deixi, i em va animar llegir molta gent que escrivia relats autobiogràfics
M'ha estranyat que em diguis que escric de manera especial...
Ja et comentaré els teus!

Hola!! Sóc nova aquí i he anat a parar a aquest relat. El títol m'ha cridat l'atenció perquè jo també em sento sola... però no hauria trobat mai com expressar-ho de manera tan original! M'ha agradat molt. M'he identificat molt amb això de no voler que la solitut t'abandoni del tot perquè de vegades és necessària i agradable.
Ànims!
A veure si em decideixo a publicar alguna cosa...