discretes radiacions

Un relat de: kispar fidu

Hi ha persones que tenen tristes mirades
però que rere un somriure apagat
també mostren grans misteris.

Pots descobrir-hi grans belleses
que discretes desprenen i irradien alegria.

És curiós observar com sovint les persones ens capfiquem en voler enfonsar-nos en un gran pou d'on sortir-ne podria resultar un impossible.

Somriuen amagant-se'n discretament com si la por de mostrar la seva bellesa els posseís inevitablement i els evités avançar amb valor i orgull de ser el que són.

Persones que tenen molt més del que a vegades mostren. Que avancen tímidament però sense aturar-se. Que semblen tenir por de creure en elles mateixes quan són elles les que realment creen tot allò que les rodeja.

Creuen que potser no són res, quan són capaces de despertar molts somriures.

Realment,
penso que no hi ha ningú que no valgui la pena...

Comentaris

  • Un final colpidor![Ofensiu]
    pseudo | 15-09-2006

    Al principi no veia per on anaven els trets, però era allò que anava assentint amb el cap a l'hora que llegia.

    Fins arribar al final...

    "Realment,
    penso que no hi ha ningú que no valgui la pena..."

    On he recordat el que ens deia un professor de batxillerat...

    Ben trobat la forma de redactar-ho, que ens porta a la reflexió sense adonar-nos

  • ostres...[Ofensiu]
    rbbarau | 21-08-2006

    feia temps que et debia (debia va amb b alta o v baicxa?) unes frases...te'n recordes? ostres...fa fins i tot vergonya perquè fa com a mínim mig any... aix... wenu, com que fa tan temps te'n copiaré moltes recuperant el temps perdut! jeje...
    abans, però, felicitar-te per aquest poema-relat...perquè m'ha fet posar de bon humor...perquè sí...tothom té les seves cosetes, però tothom té una màgia amagada...
    en fin, serafin, a lo que íbamos...et copio les frases...

    "si no cierras bien los ojos, muchas cosas no se ven" (Fito)

    ¿Se puede tener nostalgia de algo que nunca ha ocurrido?
    -Princesas-

    ^…Escribia cartes a ningú. O a un algú que encara no existia. Enyorava un temps per venir. A un segon o a una vida… (jo)^

    …Y en las golfas de mi cabeza guardo recuerdos de tiempos que nunca he vivido. En cajas de cartón roto y, malordenados, sueños frustrados, carícias bajo sábanas de camas lejanas. Repentinos besos, disculpas con lágrimas en los ojos, vientos del norte que huelen a frío y noches templadas en la soledad de mi compañía.
    Rebuscando entre lo imposible encuentro esa carta que nunca recibí, una foto antigua de allí donde nunca estuve, palabras a escondidas, secretos que me confiaron algún día…

    nunca olvides que al final habrá un lugar para el amor (la vida es bella)

    ^És bonic mirar el món amb ulls de poeta i descobrir a cada racó fragments d'una gran obra^ (jo)


  • Un relat...[Ofensiu]
    Gorwilya | 16-08-2006 | Valoració: 8

    molt optimista i diferent els que he llegit teus fins ara. Però això no fa que deixi d'estar ben escrit i plasmat tot el què volies transmetre. I això de que sigui optimista ja és bo! Que a vegades sembla que la gent només s'inspiri amb tristesa ;P

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

    P.D. He vist que tenies fotolog, ara hi vaig a fer una cop d'ull! ;P

  • Gràcies per comentar![Ofensiu]
    Lídia | 13-08-2006

    Hola! M'ha agradat molt aquest escrit, i especialment al 3er paràgraf no es podria expressar millor això que vols dir. Per mi, però, és una visió molt optimista això que no hi ha ningú que no valgui la pena...

    Quan tingui temps (examens final de carrera, que no és Biotec sinó Biologia especialitat de Genètica) faré això de R en cadena, però primer et volia llegir a tu :)
    Et seguiré llegint!

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

211187 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo