Lídia Olivé

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de Lídia Olivé

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • Lídia Olivé | 20-04-2024 | Valoració: 10

    Un microrelat sobre un tema dur, amb un títol que trobo que és molt adient i on la primera frase ja et deixa clavat a la cadira: "els suïcides estan tots bojos, els haurien de matar abans". M'agrada com es desenvolupa el tema, com aquest setciències que "no en té de dimonis" intenta convèncer als altres. Utilitzes expressions que trobo molt bones: "... intentant convèncer tothom amb l'arma del to de veu..." "... ancorat en un passat inquisitiu... ". Mostres molt bé l'estat en què es troba el setciències en el moment de la discussió: "... les venes del seu coll semblen a punt d'esclatar". M'encanta la frase final, una frase que descriu, de manera poètica, un moment tràgic, i segurament inesperat, pel protagonista: "I la nit es menja la foscor de les set lletres".
    Enhorabona, Janes XVII

  • Lídia Olivé | 19-04-2024

    Un microrelat que ens parla d'una realitat, desgraciadament, atemporal. Delinqüent o heroi segons les circumstàncies. Bon relat!

  • Lídia Olivé | 19-04-2024

    M'ha agradat molt el relat. Hi veig diferents capes. D'una manera molt subtil ens parles de la solitud, del desig, d'il·lusió, en aquest cas il·lusió de trobar algú amb qui fer un camí: "Aquell podia ser un nou començament. L'inici d'un trajecte que tenia ganes d'emprendre amb ella si aconseguia fer aquell primer cafè". M'ha fet pensar, de manera diferent, però, en la pel·lícula Her, on el protagonista s'enamora d'un robot. Enhorabona!

  • Lídia Olivé | 16-04-2024

    Quin personatge l'Helga! I com l'anem coneixent a través dels ulls del protagonista. Molt divertit. Que bona la frase: "Tenia una visió microscòpica, no hi havia brossa que li passes per alt". Un relat amb imatges genials com la dels camins amb barnussos i tovalloles fins al llit i fins a la dutxa.
    Enhorabona, S. Garcia.

  • Lídia Olivé | 13-04-2024

    Un relat on l'aspecte més important està elidit, el lector l'ha de llegir entre línies. Només veiem la punta de l'iceberg. Enhorabona!

  • Lídia Olivé | 13-04-2024

    Trobo que és un relat preciós. A través de la transformació d'un immoble i la restauració d'un mirall ens parles amb un llenguatge subtil, líric, de la vida, de les adversitats i de la superació.
    Enhorabona!

  • Lídia Olivé | 12-04-2024

    M'he quedat hipnotitzada per l'ús que en fas de les paraules. T'acaronen, et gronxen, desprenen tendresa i sensibilitat.
    Enhorabona!

  • Lídia Olivé | 09-04-2024


    Un relat que notes que t'amarà, que t'abraça, que t'emociona i que no et deixa anar.
    Enhorabona, TerricheT

  • Lídia Olivé | 08-04-2024

    Interpretació del quadre: d'Ilya Pyankov, "A la finestra", mínima expressió i màxima emoció. Enhorabona!