Un microrelat que ens parla d'una realitat, desgraciadament, atemporal. Delinqüent o heroi segons les circumstàncies. Bon relat!

M'ha agradat molt el relat. Hi veig diferents capes. D'una manera molt subtil ens parles de la solitud, del desig, d'il·lusió, en aquest cas il·lusió de trobar algú amb qui fer un camí: "Aquell podia ser un nou començament. L'inici d'un trajecte que tenia ganes d'emprendre amb ella si aconseguia fer aquell primer cafè". M'ha fet pensar, de manera diferent, però, en la pel·lícula Her, on el protagonista s'enamora d'un robot. Enhorabona!

Quin personatge l'Helga! I com l'anem coneixent a través dels ulls del protagonista. Molt divertit. Que bona la frase: "Tenia una visió microscòpica, no hi havia brossa que li passes per alt". Un relat amb imatges genials com la dels camins amb barnussos i tovalloles fins al llit i fins a la dutxa.
Enhorabona, S. Garcia.

Un relat on l'aspecte més important està elidit, el lector l'ha de llegir entre línies. Només veiem la punta de l'iceberg. Enhorabona!

Trobo que és un relat preciós. A través de la transformació d'un immoble i la restauració d'un mirall ens parles amb un llenguatge subtil, líric, de la vida, de les adversitats i de la superació.
Enhorabona!

M'he quedat hipnotitzada per l'ús que en fas de les paraules. T'acaronen, et gronxen, desprenen tendresa i sensibilitat.
Enhorabona!

Un relat que notes que t'amarà, que t'abraça, que t'emociona i que no et deixa anar.
Enhorabona, TerricheT

Interpretació del quadre: d'Ilya Pyankov, "A la finestra", mínima expressió i màxima emoció. Enhorabona!