Crim i càstig.

Un relat de: Joan Colom
Un homicidi, en temps de pau considerat delicte, en estat de guerra i a escala industrial es transforma en imperatiu al servei d'una causa justa que des de cap bàndol és titllada d'agressió sinó de resposta defensiva. Un assassí en sèrie, en combat, és un heroi.

Ell s'havia enrolat a l'exèrcit perquè no trobava feina. Fou instruït com a tirador d'elit i, quan el país s'involucrà en un nou conflicte armat, fou destinat a la rereguarda, on actuava una guerrilla a qui la població civil prestava cobertura.

Els franctiradors decidien com i on emboscar-se, però la iniciativa de pentinar poblats on se suposava que l'enemic s'havia infiltrat corresponia al comandament, i les consignes eren clares: si utilitzava hostatges o s'amagava en instal·lacions ocupades per civils, la prioritat absoluta era la seva anihilació a qualsevol preu. I, com que la distància des de la qual el nostre protagonista acostumava a disparar vorejava el mig quilòmetre i, fins i tot amb la mira telescòpica del seu fusell de precisió, l'enemic a abatre no era més que una petita silueta, sovint en moviment, mai no havia tingut problemes de consciència. Fins que un dia li ordenaren unir-se a les unitats regulars en la persecució dels supervivents fugitius i, en passar pels carrers que havia estat batent poc abans, s'adonà que els individus que bastien barricades, amuntegant sacs de sorra, eren aquells infants ara estesos a terra, tots amb la inequívoca marca de fàbrica d'un tret enmig del pit...

Amb un desplaçament mínim en tenia a un altre en el punt de mira i premia el gallet, així fins a cinc cops: aprofità que s'havien agrupat, a la sortida del barracó, i en vint segons despatxà un general i quatre coronels. Se sentí alleujat. Res de cabòries ni remordiments, ell no era un Raskòlnikov: el crim l'havien comès aquells malparits de l'estat major i el càstig just l'acabava d'infligir ell. Llàstima de no haver disposat d'un adaptador llançagranades, perquè els hauria pogut rostir a tots quan eren al barracó!

Comentaris

  • guerra[Ofensiu]
    Atlantis | 20-04-2024

    molt ben explcats els crims de guerra. Quan no hi posem cara, ens semblan menys crims. Més justificats.

    Molta veritat en el teu relat. Relats necessaris avui.

  • Crua realitat[Ofensiu]
    Lídia Olivé | 19-04-2024

    Un microrelat que ens parla d'una realitat, desgraciadament, atemporal. Delinqüent o heroi segons les circumstàncies. Bon relat!

  • Fragging[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-04-2024

    Un assassí en calent pot matar un nombre limitat de persones. Un planificador militar en pot matar milers i milers. És ben veritat que la distància alleugera molt la culpa, típicament eren els franctiradors, ara els pilots de drons també actuen així.
    El relat mostra molt bé com el soldat pren consciència dels seus actes en veure les seves víctimes de prop.
    Molt dura la venjança de foc amic, al Vietnam en deien "fragging" per usar granades de fragmentació. Aquests canvis de perspectiva trobo que han de ser normals en un soldat en guerra, el que és tractat com una màquina de matar, acaba prenent-s'ho seriosament i ja tant li fa qui sigui la seva víctima. Una mica de justícia, barrejada amb un molt de venjança solen fer un bon còctel.

  • Oblit[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-04-2024

    Per cert, moltíssimes gràcies per la teva opinió tan analítica del meu poema Què fas? Sé perfectament que per a tu és un esforç pel tema de ser una poesia, però per a mi la teva opinió, sigui amb el context que sigui, em serveix de molt.

  • Un bon exemple...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-04-2024

    del que està succeint avui, i que de fet, no ha deixat mai de succeir. Crueltat, castic i venjança al preu que sigui, sense cap mena de contemplació. Ai, el punyeter poder i la punyera guerra. Cruesa absoluta, però el relat Excel·lent.

    Sort, Joan Colom.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats