et felicito!!has aconseguit que no pogues deixar de llegir-lo, i a més a més amb un somriure dolç :) sobretot quan t'has referit al funcionari.

Impressionant,
que provoca impressió,
que no és que sigui imprés,
sinó que crea quelcom de bo
en algú.

FELICITATS!

Quina lleugeresa! És un d'aquells poemes que entren sense voler-ho.
La no utilització de comes li dóna molta rapidesa.

m'agrada molt.

et segueixo llegint mallorquina. ;)

intens! t'has desmelenat eh gemma!! m'agrada, sips, molt.
m'ha agradat sobretot per l'expressivitat amb la q ho has escrit, perquè has aconseguit q m'imagini les sensacions i els sentiments de la protagonista. i suposo que també ha influit el fet de que es tractés entre dues noies, perquè personalment trobo que és molt més sensual.

un petó bonica. ens llegim.

M'he sentit com la nena a qui anava dirigida la carta. Sóc nova en això de l'amor, i cada cop m'endinso més...i més...
Et faré cas i passi el que passi no canviaré... però tu no deixisd'escriure, d'expresar els teus sentiments en paraules, m'agrada llegir-te.

Marta.

Què bo gemma!! com sempre, un plaer llegir-te. és un altre estil al dels teus relats de sempre, i per això m'agrada, em sorprèn, i les sorpreses m'agraden.
Tens molta força dins gemma. Un petó.

uau gemma... és preciós aquest escrit... de debò, a mesura que l'anava llegint més m'entendria. Feia temps que no et llegia, i t'he de dir que sempre és un plaer. Ets molt gran interiorment bunica.
Un petó.
Ens veiem aviat.

M'ha cridat molt l'atenció aquest escrit! Plas plas, t'aplaudeixo. i Bla bla, et felicito. Molt ben aconseguit.

que és cert... només un instant...pot ser una vida, un món... però quan passa sempre vols repetir, i ja no és un instant, sinó que ja és una vida.
M'ha agradat molt la idea :)
felicitats.

cert. A mesura que creixem deixem de somiar, d'imaginar que tot pot canviar. Deixem de lluitar, de cridar... Sembla que la maduresa vagi lligada a la reducció en la creença d'utopies... quan més grans... menys utòpics... o potser és que ultimament s'està posant de moda entre el jovent això de ser utòpic i voler canviar el món?...
M'entristeixo al veure a amics que a mesura que creixen van perdent l'esperança... però potser tenen raó i ja és inútil continuar somiant...
...m'estaré fent gran?

Bona reflexió :)


Marta.

Sí, ja sé que t'he dit q em prendria un got de llet i aniria a dormir, xo he caigut en la temptació de llegir més coses teves. M'agrada anar descobrint cosetes de la gent, m'agrada sorprendre'm.
ets molt dolça, t'ho han dit alguna vegada?

per cert... "t'ajudo a trobar l'agulla que trenqui amb la teva petita bombolla?"

("entre cometes queda més...metafòric oi?")

jeje.

petons maca.

ens llegim.

Marta.

M'ha agradat molt. El trobo molt original, el fet de relacionar un sentiment amb algu material.

Es nota que saps estimar.

Marta.

de llegir algu així! Molt cert el que dius... merda de prototips!

M'agrada com escrius.


Marta.

Tots som sospitosos de tot fins que algú digui el contrari.

M'ha sorpres molt el final :)

felicitats

És el primer que llegeixo teu, bé de fet no porto massa temps navegant per aquests móns, i m'ha agradat moltíssim... Com descrius els sentiments, les sensacions... M'he pogut imaginar cada imatge...

He estat llegint uns quants escrits teus, i no amagaré que m'han encantat. Ironia i originalitat em transmeten. M'agrada molt com escrius. Et segueixo llegint ;).