Vocabulari...

Un relat de: onatge

Vocabulari…


Clau,
abans els feien servir
els sap sabaters,
altres feien un clau,
i només en van
desclavar uns...
Boca,
mmmm,
plena o buida,
amb dentadura o sense,
neta o bruta,
"qui té boca s'equivoca".
Peus,
descalços o amb
mitjons o mitges,
plans o no...
Ulls,
ninetes, mirada neta o no,
transparents o no,
la mirada sempre
és un poema,
en vers o no.
Moral,
de vegades sembla
de goma, s'estira i s'arronsa...
també hi ha qui no en té,
i els que la tenen impermeable.
Consciència,
de vegades hi ha qui
no és conscient que té consciència.
Perquè serveix la consciència?
No, ho preguntava per si algú ho sabia...
Secretari de la diputació
permanent reunida
al consell comarcal
de qualsevol comarca?...
Poble,
el poble sempre va a peu,
i quan va amb cotxe
sempre li posen pals a les rodes.
El poble té poca consciència
i encara menys moral.
Forces vives del país,
de vegades són les que només
generen mort a les il·lusions.
Sí,
una essa i una i, amb accent.
Antònim de no.
Mantellina,
tapa consciències,
encobridora d'ironies,
fals respecte
d'un temps de l'ahir.
Flors,
flors i violes i romaní.
Parlen sense paraules.
Als éssers vius,
als difunts mai no
he sabut perquè.
Cactus,
alguns el tenen a la llengua.
I també només tenen
la flor d'un dia.
Els que han nascut
amb una flor al cul,
altres hi tenen un cactus...
Plat,
pot ser pla, soper, de postres,
rodó, quadrat, ovalat,
amb vianda o sense,
amb poema o no.
Porta,
oberta o tancada,
o només ajustada.
Amb pany o sense.
Davant i darrera de la porta.
Lluna,
femenina, amb poder
i poderosa.
Plena o minvant,
o quart creixent.
Engendradora de marees.
La flama dels romàntics.
La lluna dels llunàtics.
Dona,
món, constel·lació.
Engendradora,
paridora de vida.
Et pot fer sortir el sol
o te'l pot apagar per sempre.
Ungles,
et serveixen per alliberar-te
d'una lleganya,
hi ha qui només les
té per esgarrapar-te.
Gos,
si tingués un gos
li posaria llibertat,
seria educat
i parlaria català i anglès...
Compartiríem mútua fidelitat.
Verges i màrtirs,
ai, ui, oiiiiiii...
Les últimes van morir
veges i màrtirs.
No i tres vegades no.
Riquesa,
-material- tenir riquesa
i predicar pobresa?
Dir que tots som germans
i només ells tenen
les mans brutes d'or...?
Predicar,
predicar a l'Àfrica,
això sí que té valor.
Ajudar als que passen gana,
però predicar als que passen gana
i que et serveixin
tres criats a taula?
No companys no.
Somriure,
el somriure quasi sempre
ensenya les dents,
tot depèn de si n'hi
ha una en peu de guerra...
Funcionari,
primer s'ha de saber si funciona,
o si només és funció.
I si funciona quina
funció té, si és que
en té alguna.
Plor,
sempre és el respirar
d'un sentiment.
L'engendrament d'una alegria.
No sé si les llàgrimes
són filles del plor,
o a l'inrevés...
Ara podria continuar, però no,
també cal saber parar.



onatge



Comentaris

  • valgam déu[Ofensiu]
    aigua | 27-07-2008

    déu meu... no tinc paraules ni alé per dir res...
    em quedo, de moment amb

    " Plor,
    sempre és el respirar
    d'un sentiment.
    L'engendrament d'una alegria.
    No sé si les llàgrimes
    són filles del plor,
    o a l'inrevés...
    Ara podria continuar, però no,
    també cal saber parar. "

    de la resta se'n pot parlar molt i molt, això si, pausadament, sense presa i amb dies per davant... i també del darrera.

    no dic que no hi torni, a aquest.

  • Visca[Ofensiu]
    lagavinadelfar | 05-06-2008 | Valoració: 10

    el teu vocabulari.

    la gavina del far

  • laniñasinmiedo | 09-04-2007

    et felicito!!has aconseguit que no pogues deixar de llegir-lo, i a més a més amb un somriure dolç :) sobretot quan t'has referit al funcionari.

    Impressionant,
    que provoca impressió,
    que no és que sigui imprés,
    sinó que crea quelcom de bo
    en algú.

    FELICITATS!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

365967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com