Agafades de la mà...

Un relat de: Yrch

Jo de cara al mirall de l'armari. Tu estas nua sobre el llit, amb un llençol tapan-te part del cos. Darrera del meu reflex, veig el teu pit, rodó, blanc, amb el mugró de color carnós fosc. Els primers rajos del Sol entren per la finestra del costat del llit, i els teus cabells rossos, estesos sobre el coixí del llit, brillen.
Em miro a mi mateixa, nua i de peu davant del mirall. Els meus cabells negres i curts, que emmarquen part del meu rostre, de forma ovalada. Els meus llavis carnosos, i el meu nas petit. I els ulls? Els meus ulls són grans, d'aquell color verdós indefinit i, amb llargues pestanyes. Sé que t'agraden; sé que et quedes embadalida quan te'ls mires, de la mateixa manera que jo m'hi quedo quan te'ls miro; els teus són com dos oceans immensos i profunds.
Els meus pits són turgents, i els meus mugrons estàn durs. Tinc la pell més fosca que tu, però el color de la del voltant d'aquests és més clara. Les meves caderes, amples, des de sempre; i les cuixes, carnoses i juntes, les meves cames no son gaire llargues; com jo, que tampoc sóc gaire llarga. Ja saps que mai m'ha agradat el meu cos; m'agrada més el teu. Espatlles, ni molt amples ni molt estretes; els pits, ben arrodonits. La cintura estreta, i les caderes ben arrodonides i en la seva justa mida. I m'agrada tant el tacte avellutat de la teva pell, m'agrada tant acariciar-te cada nit quan estem jugant a estimar-nos mentre la Lluna ens mira.
Camino pel costat del llit, fins arribar al peu. La nostra roba esta tota per terra, deixada de qualsevol manera. Al costat del mirall de l'altra banda de l'habitació, on s'hi reflexava la meva esquena mentre em mirava de front al del armari, hi ha una cadira, i la bata de seda blanca perfumada pel teu cos, damunt. I m'hi acosto lentament, per a que el soroll no et desperti. Estàs tan bonica quan dorms… Agafo la bata de seda blanca com la neu; l'embolico i me l'enduc al nas, per sentir la dolça flaira a mel de la teva pell. Perquè ningú entén el nostre amor? Tampoc ho sap gaire gent, però. Alguna de les nostres companyes; la veritat és que no necessito que ho sàpiga més gent. No vull que ens travessin amb la mirada quan anem pel passadís, probablement agafades de la mà.
Em giro. T'has mogut lentament, m'has sentit? Em fico la teva bata que rellisca per la meva pell, i vaig al lavabo, doncs necessito rentar-me les mans i la cara. I mentre ho faig penso; penso que estic contenta de ser dona, d'haver vingut a aquesta escola i d'haver-te conegut. T'hauries enamorat de mi si fós un home? O el teu amor ha esdevingut precisament per la meva feminitat? Una gota em rellisca coll avall, i l'esglai per la fredor m'aparta d'aquests pensaments. Amb la bata de seda l'eixugo. Una petita marca apareix a la roba, i poc a poc anirà desvaneixent-se, com el pas del temps.
Aixeco la cara i em miro en el petit mirall de paret amb les mans a la cara. Les llàgrimes es barregen amb les gotes d'aigua. Ho notarà algú? Espero que no; tu ho notaràs, amor? Nota-m'ho i seré la dona més feliç del món, nota-m'ho i creure que ningú em coneix millor que tu.
Busco la tovallola i m'eixugo la cara; no, no tinc els ulls vermells. No eren més que dues llàgrimes, incomprensió. Perquè tu? Perquè jo? La tovallola és a les meves mans. La deixo poc a poc sobre l'aixeta, mentre em miro els ulls. L'aigua segueix rajant, i els meus ulls avui es veuen més clars; les galtes estàn vermelles.
Tanco l'aixeta i m'allunyo lentament, mirant-me al mirall, veien com el meu reflex s'encongeix, fins que arribo a la porta, on em giro per posar la mà al pany, per obrir-la.
Tu estas estirada al llit, encara. La blancor del llençol m'enlluerna. Les corves del teu cos es marquen a través de la fina roba del llençol. M'apropo sigilosament, per no fer soroll, i em trec la bata, deixant-la de nou sobre la cadira. M'estiro al teu costat, i amb una mà acaricio la teva pell, les galtes. Obres els ulls, poc a poc, i em somrius. M'agradaria tant ser peix i poder-me enfonsar en l'ocea dels teus ulls…! Acosto lentament els meus llavis als teus, i la meva llengua recorre tota la teva boca. Sento defallir. M'abraço al teu cos, rodejant el teu coll amb el meu braç. Les teves mans recorren la meva cintura amb suavitat, i els nostres pits s'acaronen sense que els ho demanem. Sento el batec del teu cor, ràpid o lent? Depén com t'ho miris…
Miro darrera teu, al mirall de la paret, on hi veig el reflex del revers del teu cos: el clatell cobert per una cortina de cabell d'or, l'esquena, les natges i les teves cames. Ets preciosa, fins i tot quan ni tan sols et miro la cara. Ets una perla, nàcar brillant per tots els cantons. Em dónes un petó al coll, i una esgarrifança em recorre tot el cos. Repenges el cap sobre la meva espatlla. També mires darrera meu, en el mirall de l'armari, el reflex de la meva esquena?
L'una es reflexa en l'altre, com miralls.
Ens quedem així, abraçades sense dir-nos res, tan sols sentint els batecs dels nostres cors, durant més d'un quart d'hora, fins que t'aixeques per anar a la cambra de bany, després de donar-me un petó.
- Vaig a duxar-me, Anna -em dius amb un somriure dolç als llavis.
Saps que avui ens espera un bon dia. És dissabte, el nostre dia lliure, en que les monges no ens control.len. Podrem sortir pel poble i fer llargues passejades agafades de la mà, a vora del riu. Menjarem gelat? Si, menjarem gelat, i saciarem les nostres ansies de caricies i petons.
Entres al bany girant el cap per mirar-me abans de que l'aigua acaricii la teva pell i els teus cabells, com faig jo nit rera nit, escolant-me entre les teves cames.
Em quedo estesa al llit mirant al meu voltant, pensant. Les cortines blanques, que no deixen veure bé el que hi ha a l'altra banda de les finestres, el pati, on ni els ocells hi canten; la fredor i la foscor els espanten. Fredor i foscor, com a tota l'escola, menys la nostra habitació, on la claror arriba a tots els racons i als nostres cors. Dues cares oposades d'una mateixa moneda.
Miro a les parets de banda i banda del llit, i els miralls em tornen la imatge d'una noia estirada sobre un llit amb llençols blancs, mig adormida i tapada fins a la cintura. L'escriptori, ple de llibres que encara hem de llegir, les dues juntes.
M'aixeco pensant en la roba que resta a terra, i la plego deixant-la damunt de la cadira de l'escriptori. Sento l'aigua rajant, una gota relliscan-te coll avall, entre els pits, fins que arriba al melic. M'agafa un calfred al pensar en tu. Busco entre la roba el paquet de tabac, i en trec un cigarret, i me'l enduc als llavis, mentre busco un encenedor, i quan el trobo vaig a la finestra i l'obro. Encenc el cigarro i el fum omple els meus pulmons.
Segueixo escoltant l'aigua. Et deus estar ensabonant el cos. M'acabo el cigarret i començo a buscar la roba per vestir-me. Les calces, al calaix de baix de tot de l'armari, i els sostens, tot negre. M'assento al llit i agafo les calces, i mentre van pujant cames i cuixes amunt, apareixes tu amb una tovallola cobrin-te el cos, i un altra embolicada al teu cap.
- Claudia, ajuda'm amb els sostens siusplau -et dic quan arribes davant meu.
I tu amb un somriure em fas aixecar i girar-me d'esquena. Em poso els tirants, i em col·loco be les copes als pits, i espero a que me'ls cordis per darrera.
- Ja veus que no és tan difícil -em dius a cau d'orella, amb tó juganer.
- Ja, però tu ho fas millor que jo -et contesto.
Em giro, de cara a tu i et miro als ulls. Acaricio la teva galta, i poc a poc m'acosto i et dóno un petò; m'abraces fort i me'n dónes un al coll.
- T'estimo -et dic amb la cara entre els teus cabells.
- Jo també.

Comentaris

  • NoKia | 25-07-2007

    sóc patètica.
    xDDDDDDDDDDDDDDDDDD

    yihaa, ens veiem pel MSN, ara.

    t'estim.



    per a què interpretar...?

  • felicitats![Ofensiu]
    laniñasinmiedo | 01-08-2006

    És el primer que llegeixo teu, bé de fet no porto massa temps navegant per aquests móns, i m'ha agradat moltíssim... Com descrius els sentiments, les sensacions... M'he pogut imaginar cada imatge...

  • Coincideixo...[Ofensiu]
    MoLi | 21-02-2006 | Valoració: 10

    coincideixo amb tots els cometaris que t'han fet. És un relat perfecte, real i que realment, anima a continuar endavant. Noia, cada vegada m'agrada més com escrius! De fet, tenia aquest relat als preferits, i ara que un temps després l'he tornat a llegir... m'entanta!

    Fins aviat,
    MoLi

  • MaKaKoNa. .[Ofensiu]
    NoKia | 23-10-2005 | Valoració: 10

    reinaaaa!! vidaa! ola karinyuuu! makaka mewaaa! xD! quins anims ee xD jajaja ainss... pos no tavia comentat pas mai¬¬ i mira, ara he buskat el primer relat q vax llegir de tu... i esq mencanta :D l vax llegir ja fa mol... n ls primers dies q era io x ki tocan la repera xD! mencantaaaaaa es q s preciooooooooooos jupelinesss!! xDDD! ainz... tonta¬¬ xDDDD! poss... spero q el nostre projecte ens quedi tan be :D clar q am dos genis com la makaka i el makaku kamaku pos... el q falla sera l mwa part, ia vuras!! jajajaaj SNIFF T_T...
    wnu krinyu, testimo mol valeee! trios powaaa! jajajajaj MaKaKeS preNYaDeS & MaKaKu KaMaKu 4é! =P
    mols petons!!!!

    MaKaKa LLaDreGoTa^^

    NoKia

  • Munikaaaaaa [Ofensiu]
    llLlibertatll | 09-06-2005 | Valoració: 10

    Hola makaa sk la sara, de tots els relats k he llegit teus, aket es el k magrada mes pk es el k mes ben descrit sta i si veu k hi has posat molt d sentiment. x cert, ja he publicat els meus poemes, me'ls han publicat!!! xd, dw maka petunetssss tatimu!!!

  • M'ha agradat moltíssim[Ofensiu]
    Noa | 14-05-2005 | Valoració: 10

    Està molt ben descrit, i molt ple de sentiment.
    M'ha agradat poder imaginar-ho tot amb tant detall!

  • un 10, i xq n hi ha mes nota!!![Ofensiu]
    Airin | 14-05-2005 | Valoració: 10

    m'ha encantat, senyora roba frases... ^^
    n calia q utilitzessis una frase dl meu text, tu en tens x donar i per vendre, i molr més boniques!!!
    arribes a la gent, al lector... utilitzes metàfores... q et puc dir q no t'hagin dit, ja?

    una abraçada i arreveure

    JULISHKA

  • .........[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 07-05-2005 | Valoració: 10

    .............Aïda...m'estic recuperant encara! Quin relat mès meravellòs! Tots els detalls, tots com una pinzellada...m'ha agrdat moltísim, es que nos e que dir...mai em passa i avui si...buff...estic comocionada...segueix axi!!!


    Petons i abraçades

  • Perestroika | 01-05-2005 | Valoració: 10

    jo també l'afegeixo als preferits. La meva noieta i jo l'estem llegint i ens ha agradat molt. Ens agrada que la gent parli d'aquest tema amb dolçor i delicadesa... felicitats

  • asies :D[Ofensiu]
    Yrch | 01-05-2005

    moltes gracies pels vostres comentaris, m'han animat molt!
    també dir-vos que aquest relat no és autobiogràfic, sino que és una mena d'assaig, una manera de dir el que en penso d'aquest tema... vaig escollir dues noies com a protagonistes com podria haver escollit dos nois... això tan se val. Sempre he pensat q l'amor entre dos persones del mateix sexe no té res de dolent, i a més es molt més tendre i les dos persones estàn en igualtat de condicions.
    I a les persones que pensen que els homosexuals son uns degenerats o coses d'aquestes rares, dir-los només que ells probablement no han sentit mai l'amor de veritat... i en canvi els homosexuals s'enamoren de la persona en si, no de si és home o dona, no del sexe. Per això no podem jutjar a ningú.
    Moltes gràcies per llegir-me, una abraçada a tots. Petons.
    -=@¡Dä=-

  • uauauau![Ofensiu]
    Capdelin | 29-04-2005 | Valoració: 10

    un relat delicat, suau, fi, elegant com tot el que escrius tu, sensible, dolç, tendre... detallista, ple de melangia, d´amor, d´intimitat, de solitut, de llibertat... jugues amb els miralls, amb el cos... sensual però digne, humà.... super-humà... tens molts recursos poètics i és molt detallista i ob servadora...
    m´ha pres el cor aquest relat i me l´ha obert de bat a bat cap a totes les formes d´amor entre éssers humans...
    un petonàs!!!!

  • Hola Miaka ;)[Ofensiu]
    Sardaukar | 29-04-2005

    Anava a comentar el relat pro he vist la foto del Tamahome i la Miaka i m'ha fet gràcia, molt maca ; )

    Doncs el que anava a dir!
    El relat és preciós, gairebé es nota l'escalfor del sol per la finestra. Tot i la part malencòlica -diguemne-, no deixa de ser dolç.

    Felicitats! : )

  • Uooo... (baba..)[Ofensiu]
    Deepangel | 28-04-2005 | Valoració: 10

    Senzillament genial.
    Un relat així és arriscat, pero esq o as fet divinament, no es fa llarg, ni pesat, hi han molts sentiments, avança la istoria, és senzill i alora poetik...
    La tva obra mestra.
    I segur q per a molta gent, un relat q els impressiona i els encanta.
    mestas seduint a base descriure xD
    vull legir la segona part aviat, eh! ^^
    muasss carinyu!
    PD: podries presentaru a algun concurs... es diví aquest relat...

  • tens el do[Ofensiu]
    SenyorTu | 28-04-2005 | Valoració: 9

    Molt bo, Aïda. M'ha agradat el ritme fluït i fresc del relat. I com combines percepcions, sensacions i sentiments.

  • Una clara descripció de la perfecció[Ofensiu]
    Inflamable | 28-04-2005 | Valoració: 10

    Simplement m'encanta.M'ha captivat, i mai un relat m'havia capficat tant dins de l'història escrita com aquest. Detallat, preciós i inigualable, tingues per segur que arribaràs molt lluny si segueixes així, ànim!

  • Uau! Preciós![Ofensiu]
    kispar fidu | 27-04-2005 | Valoració: 10

    Genial! Descrit detall a detall, fixant-te en cada petita acció, observant cada moviment, fent que el lector sigui capaç de veure cada expressió i de notar cada sentiment que córre entre les seves ments. L'he trobat genial! de veritat!

    M'ha encantat!
    Et seguiré llegint!
    Gemm@

Valoració mitja: 9.93

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62402 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira