Cercador
Per què, papa?
Un relat de: laniñasinmiedo- Compartir:
- Papa, per què a la tieta li agraden les dones?
- Perquè no li agraden els homes, i s'estima a la seva xicota.
- Però això es dolent, no pare?
- No és dolent! Per què hauria de ser-ho? Ella no fa res dolent, ni fa mal a ningú.
- Però per què no li agraden els homes?
- Doncs per el mateix fet que a mi tampoc m'agraden els homes, cadascú té gustos diferents i no té res a veure si ets home o dona.
- Però si ella és una dona s'hauria de casar amb un home, perquè sinó la seva filla tindrà dues mares!
- Filla, un pare o una mare ho és independentment del color, del sexe o de la religió que sigui. Si la tieta té una filla amb la seva xicota totes dues se l'estimaran tant o més com ho faria una parella formada per un home i una dona. Ho entens?
- Sí. Però i tu com saps si t'agraden els nens o les nenes?
- Això ho descubreixes al llarg de la teva vida, un no neix amb una etiqueta on diu si li agradaran les noies o els nois, sinó que a mesura que vas creixent et vas adonant de tot.
- Però papa jo vull saber-ho ara.
- Tot arriba, carinyo, d'aquí res seràs ja tota una noieta i llavors ja ni tan sols parlarem d'això tu i jo.
- Per què?
- Perquè és llei de vida reina. Vinga guapa, ara a dormir.
- Papa saps què?
- Digues.
- A mi m'agradaran les nenes.
- Ui, i per què ho dius això?
- Perquè sí, papa, ai sempre estàs preguntant per què, per què, per què. Apa, bonanit.
- Bonanit bonica.
Comentaris
-
Tema fort...[Ofensiu]Laiesken | 02-01-2007 | Valoració: 9
Aquest es un tema amb suc que diríem... xDxDxD Tot i que jo crec que la opinió de la nena, ve de l'educació, que incorpora aquests valors que venen de la tradició marcada evidentment pel catolicisme... D'aquí que la reacció inicial sigui la que és (crec que estic repetint alguna cosa que tothom deu saber...) De totes maneres, el relat és original i planteja una situació que es deu donar en moltes cases d'aquest país.
Sir Darkest
PD: M'agrada molt la foto de l'ull! xDxD -
*cadascú té gustos diferents i no té res a veure si ets home o dona*[Ofensiu]Sol_ixent | 02-01-2007
bones!!!
jo crec que això de ser homosexual, bisexual o heterosexual és simplement una"etiqueta"... sempre he cregut que, tot i que tots sabem primordialment de quin cantó estem, un s'enamora de la persona, independentment d'on vingui i qui sigui.
tal i com diu al kispar, des de petits ens haurien d'inculcar que la sexualitat és una cosa molt més extensa i molt més senzilla, perquè tot és fruit de les aparences i tubús...
una abraçada, cuida't molt!
(per cert... he vingut a parar aquí mitjançant un missatge al fòrum de la kispar, tot i que crec recordar que ja t'havia comentat algun cop que altre)
i... per últim: BON ANY !!!! -
pk? de vegades no ens calen respostes, ni tan sols motius[Ofensiu]kispar fidu | 30-11-2006
perquè tot i que ens ho vulguin inculcar des de petits, els sentiments no estan escrits enlloc, i no saps cap a on podran dirigir-se, simplement ho vas descobrint i seguint el seu ritme.
Perquè no hi ha bé ni mal perfectament definit; perquè la anormalitat deixa d'existir quan t'adones que la normalitat no hi és; i la normalitat desapareix quan veus que un color pot tenir vàries tonalitats...
perquè som el que som, i sentim com sentim;
sense més, s'entossudeixen en fer-nos dubtar, en fer-nos sentir estranys i poc segurs; fins que finalment te'n canses i decideixes apostar per tu mateix; de fet, som nosaltres els qui avancem i hem de viure la nostra vida! què millor que dibuixar-te-la a la teva mida i sentir-te a gust amb tu mateix@!
penso que des de petits haurien de mostrar-nos les diferents cares dels sentiments id e moltes altres coses; sense amagar-nos diferents possibilitats i voler dirigir-nos cap a un camí determinat...
crec i espero que això, mica en mica, vagi (i segueixi...) canviant. Petites accions i escrits com aquest mateix de vegades podrien fer les coses més fàcils i deixar de crear separacions entre les diferències que posseeix la diversitat.
a mi m'agrada!
petonets marteta!
Gemm@
l´Autor
8 Relats
17 Comentaris
7838 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Em dic Marta i vaig néixer un càlid 15 de setembre del 1989. Efectivament, vaig néixer el fatídic dia de començar les classes, bé, tampoc ho he portat tan malament, i de fet ara ja fa temps que no coincideix el dia. Visc a Barcelona, concretament al Poble Sec, un barri en procés.M'agrada escriure, farà uns tres anys que em vaig aficionar a escriure poemes participant als jocs florals de l'escola. Normalment escric en castellà, però això va per èpoques...
El meu nom d'usuari prové del títol d'un poema que em va regalar un amic. Una personeta em va aconsellar que em posés un nom d'alguna cosa important per mi, i així ho vaig fer.
Poca cosa més a dir... M'agrada la música, l'esport, els amics, el cinema i els llibres.
Salut relataires! Ens llegim.