Tens cinc minuts per mi?

el temps no existeix
l'infinit, es troba en la bona companyía, tots neixe'm amb aquesta veritat, però necessitem poetes que ens rescatin l'ànima. Ni que sigui un segón.

creixen i eternifiquen en aquest escrit. Tan expressiu sobre la màgia dels moments amb algú...

uau! ostres, què impactant! la idea, el contingut, la manera de descriure-ho... és genial, l'he trobat encisador...

i aquest pas del temps a cada vers: 5 minuts inicials que es van reduïnt amb cada imatge: acostament, roçament, dolçor, mirades... 4,3,2... i l'últim minut, que en tornar a néixer refà tota una vida i inacabable dibuixa infinits segons i minuts interminables!

m'ha encantat! de debó!

i l'últina estrofa amb aquesta força, que tanca el temps amb un renéixer sorprenent! bestial!

I és que un sol minut amb tu es una vida per mi,
en acabar el minut novament torno a morir
per tornar a néixer quan ets cinc minuts amb mi.

Quina manera tan bonica de descriure la felicitat en estat pur, quan s'estima de debó el temps es fugitiu pero la llum que ens impregna es eterna. Felicitats, és un poema carregat de romanticisme en estat pur, és sincer, obert i pur com un diamant en brut.

que és cert... només un instant...pot ser una vida, un món... però quan passa sempre vols repetir, i ja no és un instant, sinó que ja és una vida.
M'ha agradat molt la idea :)
felicitats.

la idea i el montatge del poema...
el temps s'escola de les nostres mans i quan més a gust estem amb una persona o situació, més ràpidament passa... ja li diem adéu i ens morim de ganes que torni altra vegada.
Una abraçada!

Et deixo el comentari perquè sàpigues que, durant uns minuts, has atret la meva atenció.

M'ha agradat l'estructura del poema, i el final, que fa que tot el poema esdevingui un cicle recurssiu.

Ah, el teu sobrenom molt original, benvingut/da!!