L'olor de merda de vaca

Enyoro aquella sensació. L'olor de l'herba humida i de la neu acabada de caure. Anyoro el plaer dels meus ulls observant la immensitat de les muntanyes i els seus cels, i el soroll dels seus rius.
Tanco els ulls i ho puc reviure. Sento l'aire gelat travessant-me la pell a mossegades, l'olor de merda de vaca m'acapara el sentit de l'olfacte, i un silenci còmode, es fa còmplice dels meus passos. Avanço com si res pogués aturar-me, navegant entre paradisos verds i indesxifrables, remarcant cada pas amb una força i una serenitat desconegudes. La tranquilitat s'apodera de cada part del meu cos, em sento dominada per una força que controla cada pas que faig, cada bocanada d'aire que respiro, cada so que percebo. I a ritme de no sé ben bé què, segueixo el camí que fa estona he començat. Per uns instants desconecto el cable de la realitat i em veig submergida en una irrealitat realment extraordinaria. Sento inumerables coses, tantes que ja ni les recordo, l'única cosa que sé certament, és que prefereixo la merda de vaca a l'olor de ciutat.