L'olor de merda de vaca

Un relat de: laniñasinmiedo

Enyoro aquella sensació. L'olor de l'herba humida i de la neu acabada de caure. Anyoro el plaer dels meus ulls observant la immensitat de les muntanyes i els seus cels, i el soroll dels seus rius.
Tanco els ulls i ho puc reviure. Sento l'aire gelat travessant-me la pell a mossegades, l'olor de merda de vaca m'acapara el sentit de l'olfacte, i un silenci còmode, es fa còmplice dels meus passos. Avanço com si res pogués aturar-me, navegant entre paradisos verds i indesxifrables, remarcant cada pas amb una força i una serenitat desconegudes. La tranquilitat s'apodera de cada part del meu cos, em sento dominada per una força que controla cada pas que faig, cada bocanada d'aire que respiro, cada so que percebo. I a ritme de no sé ben bé què, segueixo el camí que fa estona he començat. Per uns instants desconecto el cable de la realitat i em veig submergida en una irrealitat realment extraordinaria. Sento inumerables coses, tantes que ja ni les recordo, l'única cosa que sé certament, és que prefereixo la merda de vaca a l'olor de ciutat.

Comentaris

  • jo també la prefereixo[Ofensiu]
    kispar fidu | 14-04-2007

    abans que el soroll del trànsit, que el so de les presses, que la visió del caos, la sensació de buit quan tot és tan ple... ple de res... ple de cossos mòvils que no paren quiets i es mouen sense parar-se a observar els altres cossos... abans que l'olor a ciutat... l'olor a consum, a superficialitat...

    és tan simple en canvi la muntanya: els seus colors, les olors, els moviments, la tranquilitat, l'espai, els racons, tots els indrets...

    També prefereixo l'olor de merda de vaca... o millor: la de herba humida. Barrejades amb una mescla de visions de muntanyes rodajant-te.

    ens veiem guapa,
    Gemm@

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laniñasinmiedo

laniñasinmiedo

8 Relats

17 Comentaris

7427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Em dic Marta i vaig néixer un càlid 15 de setembre del 1989. Efectivament, vaig néixer el fatídic dia de començar les classes, bé, tampoc ho he portat tan malament, i de fet ara ja fa temps que no coincideix el dia. Visc a Barcelona, concretament al Poble Sec, un barri en procés.

M'agrada escriure, farà uns tres anys que em vaig aficionar a escriure poemes participant als jocs florals de l'escola. Normalment escric en castellà, però això va per èpoques...

El meu nom d'usuari prové del títol d'un poema que em va regalar un amic. Una personeta em va aconsellar que em posés un nom d'alguna cosa important per mi, i així ho vaig fer.

Poca cosa més a dir... M'agrada la música, l'esport, els amics, el cinema i els llibres.

Salut relataires! Ens llegim.