ja no...?

Un relat de: laniñasinmiedo

Fa uns dies vaig despertar. Ultimament vaig eixugant-me els ulls, rentant-los de les llaganyes que provocaven la teva absència. Ja no miro endavant, ja no imagino més enllà de les meves passes. Tampoc miro enrere. Observo el meu voltant, el jo sóc, el tu ets, el ella és i els seus plurals. El jo seré, será quan sigui és.
Ja no escric per tu, ara escric per mi. Ara controlo, controlo els meus ulls, els meus dits, els meus llavis... Ja no somien. Ja no compto els minuts en que no penso en tu. Ja no espero asseguda, ja he marxat, sense avisar. Sí, sense avisar de que hi era, he marxat. Algú havia arribat abans.
Els meus ulls ja no somien mirar-te, observar-te, contemplar-te, descubrir-te, admirar-te... Les meves mans ja no imaginen acariciar-te, tocar-te, roçar-te, interpretar-te... els meus llavis ja no anhelen besar-los, tocar-los, roçar-los... ni tan sols dibuixar-los... el meu jo ja no desitja buscar-te, trobar-te, jugar-te, viciar-te, sentir-te, sentir-te...sentir-te...sentir-te... el meu jo....ja no....ja no... ja.....no....ja..... o potser sí?

Comentaris

  • Hola!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 14-09-2006 | Valoració: 9

    Encantada de llegir-te per primer cop en aquestes contrades de RC!

    El text en qüestió, l'he trobat molt interessant, està força ben escrit i descriu perfectament aquella voluntat que tenim de voler oblidar-nos d'aquella persona que ens fa més mal que bé, i... com és normal, nosaltres no podem fer-ho.

    Per cert, és el teu ull? És molt maco, de veritat!

    Cuida't i ens llegim per aquí!

    Sol_ixent

  • que dificil es...[Ofensiu]
    Reguitzellera | 03-08-2006 | Valoració: 9

    oblidar. Quantes automentides ens intentem fer creure... Dolor... però diuen que després de la tempesta torna a haver-hi calma, no?

  • R en cadena![Ofensiu]
    kispar fidu | 28-07-2006

    Bones wapa!

    El comentari ja no te'l poso perquè el tens aquí a baix! jejeje

    àpali, ens veiem pel msn, o entre les lletres, i pròximament entre pedalades! jejeje

    cuida't!
    mua,
    Gemm@


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • *Ja no compto els minuts en que no penso en tu*[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-07-2006 | Valoració: 10

    ei!

    uala! i perquè deies que "no era suficient"? juer! però si està la mar de bé! m'agrada!

    ja no compto els minuts que no penso en tu
    perquè ara és amb mi en qui penso,
    en qui sóc i perquè avanço cap a aquesta direcció...

    en què em feies sentir i potser (ja no...?) continues fent-me sentir...

    Ara observes el present, allò que passa en aquest precís moment, en aquest instant; no cal qüestionar-se el que ja vas fer, o preguntar-se el que potser vindrà...
    Sovint perdem els passos buscant en un passat incanviable o un futur imprevisible... deixant perdre el timó del nostre propi rumb.

    He aconseguit desfer-me de la pressió que la teva obsessió em provocava.
    Ara ja sóc lliure dels meus presoners somnis,
    potser... ja no... no, oi? o potser si?

    --> el dubte sempre es manté present quasi, és difícil saber les coses amb certesa i assegurar realment allò que sents.

    Però ja és un gran pas el ser capaç d'adonar-se del que t'envolta i qüestionar-te el motiu dels teus somnis.

    espero que el vespre hagi anat bé! Redescoberta del barri! jejeje

    Un petó! (o més ;))
    ciao,
    Gemm@

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laniñasinmiedo

laniñasinmiedo

8 Relats

17 Comentaris

7419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Em dic Marta i vaig néixer un càlid 15 de setembre del 1989. Efectivament, vaig néixer el fatídic dia de començar les classes, bé, tampoc ho he portat tan malament, i de fet ara ja fa temps que no coincideix el dia. Visc a Barcelona, concretament al Poble Sec, un barri en procés.

M'agrada escriure, farà uns tres anys que em vaig aficionar a escriure poemes participant als jocs florals de l'escola. Normalment escric en castellà, però això va per èpoques...

El meu nom d'usuari prové del títol d'un poema que em va regalar un amic. Una personeta em va aconsellar que em posés un nom d'alguna cosa important per mi, i així ho vaig fer.

Poca cosa més a dir... M'agrada la música, l'esport, els amics, el cinema i els llibres.

Salut relataires! Ens llegim.