Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

Girona,

65 Relats, 118 Comentaris
77711 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com

Últims relats de Jordi Remolins

Últims comentaris de l'autor

  • Jordi Remolins | 03-02-2010

    Merci Anna. Soc en Jordi Remolins, autor d'alguns microrelats a Relats en Català, i responsable d'Eroscatalà.com. La teva aportació d'avui ha emocionat a alguns dels habituals d'aquell web, i a mi mateix, perquè negar-ho.
    Ànims amb les teves inquietuds literàries. Personalment no m'agrada la poesia, però la lectura d'aquesta m'ha fet identificar amb una raresa, que de moment, és l'únic camí per distingir-nos de la mediocritat. A més, quan llegeixo poemes de Bukowski, fins i tot m'oblido de la clau -i les convencionalitats- líriques, i gaudeixo de la lectura com un condemnat.
    Persevera si et plau.
    jordiremolins@hotmail.com

  • Jordi Remolins | 12-02-2009

    Jo no he vist que ningú n'hagi dit poema ni poesia. Mira, com a mínim és breu i calent.

  • Jordi Remolins | 18-03-2007

    Collons Florenci, m'has obligat a llegir-te. Moltes gràcies pels teus comentaris. M'ha encantat també saber que l'amor des del sarcasme pot ser molt més doloròs que el dels maltractadors domèstics. Una abraçada.

  • Jordi Remolins | 06-12-2005

    ...no m'agrada la poesia convencional. Potser per això m'ha encantat aquest teu poema, perquè m'ha fet pensar, m'ha induït imatges, m'ha atrapat fins al final. Ah, i perquè sóc així d'egocèntric.

  • Jordi Remolins | 26-09-2005

    Suposo que deu ser el pobre veí d'abaix, no?

  • Jordi Remolins | 26-09-2005

    a mi també m'ha agradat força

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor