Un dia de desgràcia

Un relat de: Jordi Remolins

Només sortir del pis de bon matí, la supersticiosa mestressa de casa ja va saber que aquell dia seria horrible, i que ja podia esperar-ne alguna de grossa. Haver passat per sota de l'escala del pintor que estava donant uns cops de pinzell sobre la porta d'entrada del seu edifici, i que tretze gats negres en comitiva s'haguessin creuat en el seu camí, pressagiava que la desgràcia s'havia instal.lat finalment en la seva persona. A tres quarts de dotze de la nit, veient que la resta del dia havia estat normal, la dona va entrar al lavabo, es va seccionar les venes amb el ganivet de tallar el pernil salat, i va morir, finalment tranquila perquè la intuició s'havia fet realitat.

Comentaris

  • Un dels millors...[Ofensiu]
    angie | 23-06-2008

    microrelats que et llegeixo.
    LA figura de la supersticiosa, genial : de tan supersticiosa, resulta que en realitat no n'era, tan sols era un fabricant de supersticions, que per ésser justament això, havien de tenir una explicació lògica i palpable; i com no la trobava, la manufactura de la mateixa manera que les seves pors.
    Una anàl.lisi breu del que per a molts és un dia de desgràcia : l'afany per trobar explicació al més mínim moviment del voltant.

    Un petó

    angie

  • Curt, concís, rodó[Ofensiu]
    Epicuri | 03-06-2008

    de vegades som capaços de qualsevol cosa per veure confirmades les nostres intuicions.
    Vaja troç de supersticiosa!

    m'ha agradat llegir-te i coneixer-te.
    Hi tornaré.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

74620 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com