Remolins de fulles seques

Un relat de: ROSASP

El vent arremolina les fulles caigudes que belluguen vertiginosament representant una dansa caòtica i frenètica.
Intento trobar una cadència al moviment inquiet dels seus cossos fràgils i lleugers...
Càlids colors es barregen en un espectacle improvisat i per uns moments els ulls no poden copsar totes les sensacions produïdes per aquella estranya bellesa.
Cap fulla és exactament igual i m'embadaleix la confusió indomable de tants matisos junts. Amb cada poderosa bufada tot esdevé una melodia de cants i udols que s'arrosseguen.

De cop se m'acut que els sentiments de les persones, si es podessin fer visibles, formarien abstractes remolins policroms i descompassats, però amb un batec de fons que marcaria misteriosament els compassos imperceptibles d'un mateix ritme.
Aquelles fulles que es van despenjant de les branques en un oneig lent, és deixen portar sense oferir resistència per les corrents fluctuant de l'aire.
Els seus cossos desprenen una màgia ingràvida, em recorden als ocells festejant un dia qualsevol de primavera.
Avui el vent és molt fred i es cola per tot arreu; malgrat tot podria passar-me hores contemplant aquest paisatge urbà perfumat pels sospirs lleus de les fulles seques, com si la mirada volgués extreure'n l'essència.

N'he agafat una de bastant petita, té un color difícil de descriure, entre violat, rosa i carmí. Color de sang i petons, de sensualitat latent i galtes perfumades de vida.
Semblava bategar quan ha arribat fins als meus peus i ha giravoltat juganera.
Ha fet cap dins de la meva bossa, on al cap dels anys he arribat a recollir moltes insignificances que m'han acaronat per dins. En arribar a casa l'he repenjat a sobre d'una composició de plantes naturals d'un intens verd, amb pinzellades blanques i fúcsia i que tinc a la cuina.
El contrast és fulminant, com un breu resum de la màgia que embolcalla la tardor penetrant més endins de la mirada.

M'agradaria compartir estones de desbordades sensacions amb aquests petits detalls, però gairebé ningú sembla veure res més que la molèstia d'un vent que despentina i es cola per les jaquetes i la mà de l'hivern que ja arriba de debò.
Només poden agafar fulles del terra els nens, amb la seva curiositat natural de descobrir el tacte de les coses i empaitar tot allò que s'escapa del seu abast. També els nadons que des del cotxet miren el gronxar divertit de les branques i les fulles on tot sembla canviar a cada moment, seguint amb els ulls ben oberts aquell joc de moviments.
Potser algun avi contempli la fugacitat i alhora l'encís del cicle de la vida en aquests remolins de fulles seques, mentre recorda com les trepitjava fa ja molt temps amb un romàntic i apassionat desig que giravoltava insistent i salvatge gemegant dins del cos. Són secrets que el fan somriure...

Em meravella tot allò que belluga a un ritme aleatori i portat per forces mutants reinventa dibuixos extremadament lliures.
Una contradicció que inquieta i captiva...
Em miro la fulla atentament; els seus contorns són serrats, els nervis s'han tornat foscos i està solcada per dibuixos de nombroses venes que fa ben poc estaven regades per la saba. Em crida el seu color de posta de sol que m'ha fet endinsar en fragments escapçats dels meus propis remolins. Recordo la meva infantesa als camps de l'horta, quan em cobria de fulles i les feia volar per sobre del meu cap somiador. Queien com pluja de colors i em convidaven a tombar-me al seu llit, com si fos un element més d'aquell collage enorme.
Sentia una estranya felicitat que s'enlairava per sobre del fred i la melangia i m'envaïa sencera.
Encara sóc un ànima exaltada; la tardor em sacseja per dins i sempre retrobo pessigolles d'emoció quan formo part d'aquest escampall de colors i formes que donen sentit al temps caduc...


Tanka's de remolins de fulles

Dolls de remolins
fan ballar fulles seques
amb mudes cançons.
Imperceptibles ritmes
donen sentit al caos.

Giravolten folls
tot els colors pintats per
mans invisibles.
Tirabuixons cromàtics
xuclant la pols del records.

El verd dins dels ulls
ara és foc taronja
i groguencs sospirs.
Sensacions que bateguen
perdurant al temps caduc.



Comentaris

  • Estic estupefacta[Ofensiu]
    fl4pi | 19-02-2010

    Mai un relat tan llarg, sobre un tema aparentment tan simple, unes fulles volant, havia resultat tant captivador.
    És fantàstic llegir-te.

  • "Tirabuixons cromàtics xuclant la pols dels records"[Ofensiu]
    Jofre | 27-10-2006

    Hola Rosa.
    Des de bon principi (quan fas la descripció del remolí de fulles i ho compares a un espectacle, a una dansa i a una melodia de ritmes, colors i sensacions) queda palès com de complex és descriure els sentiments i les vides de les persones.

    No és gens senzill, però un retrat de tardor té la virtut de ser fàcil d'imaginar o de ser rescatat de la memòria (o sigui que connectes d'immediat amb el lector/a -com en La col·leccionista de fulles- sigui dit de passada).

    És una escena en la qual el vent, l'aire, l'imprevist o l'atzar són presents en totes i cadascuna de les frases que escrius i així mantens l'essència poètica de fragilitat, fugacitat i incertesa. Són molts els secrets i realitats tangibles que s'insinuen i queden giravoltant en el remolí de fulles. Per tant, després de llegir-lo, no dubto en qualificar el text d'un meravellós mosaic i escampall romàntic que troba la concreció necessària en els versos finals.

    Certament, Rosa, la part de prosa és un elegant exercici de reflexió i també el pròleg per culminar el relat amb quinze versos clars, ordenats i precisos que atresoren l'essència i el simbolisme d'uns colors i uns ritmes que sempre acompanyen les nostres vides.

    Un paral·lelisme magnífic!
    Ben cordial,
    Jofre.

    PS. Per cert, a mi també m'agradava aquest esport que comenta en Maurici (el de "moure" les fulles, el Footleaf). És una manera de participar i descobrir un espectacle tardorenc que després apreciem i vivim com cal.

  • mar_i_ska | 12-12-2005

    Gràcies pel comentari!

    Preciós el teu relat! t'agregare a preferits

    Salut!

  • Suggerent visió subjectiva del mon[Ofensiu]
    T. Cargol | 12-12-2005

    De començament costa una mica d'entrar a llegir el relat, sembla un assalt a l'intimitat d'una altra persona, per l'emotivitat que reflecteix. Reflexions solitàries sembla que són - ningú més al voltant percep aquest univers subjectiu intens i imaginatiu -.
    Com a les estatues perfectes sembla faltar-les-hi quelcom, aquí, per exclusió, trobo a faltar el reconeixement del altres dins del paisatge. L'observació de l'entron ho supleix - com quan un llegeix el diari tot dinant sol i es troba més acompanyat.
    Si els altres et distrauen no podries llavors escriure i descrirue tot això.
    M'ha recordat la Virgina Wolf de Mrs Dalloway (i que és l'única obre que li he llegit).

    Felicitats!

  • Suggerent visió subjectiva del mon[Ofensiu]
    T. Cargol | 12-12-2005

    De començament costa una mica d'entrar a llegir el relat, sembla un assalt a l'intimitat d'una altra persona, per l'emotivitat que reflecteix. Reflexions solitàries sembla que són - ningú més al voltant percep aquest univers subjectiu intens i imaginatiu -.
    Com a les estatues perfectes sembla faltar-les-hi quelcom, aquí, per exclusió, trobo a faltar el reconeixement del altres dins del paisatge. L'observació de l'entron ho supleix - com quan un llegeix el diari tot dinant sol i es troba més acompanyat.
    Si els altres et distrauen no podries llavors escriure i descrirue tot això.
    M'ha recordat la Virgina Wolf de Mrs Dalloway (i que és l'única obre que li he llegit).

    Felicitats!

  • Color de sang i de petons...[Ofensiu]
    kukisu | 10-12-2005

    M'ha entusiasmat aquesta meravellosa descripció de les fulles seques, tan suggeridores sempre.
    Una artista viu dintre teu curulla de sensibilitat!
    Enhorabona!

  • les fulles seques...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-12-2005

    són un fidel reflexe dels humans... neixement humil, verdor juvenil, vellesa sense color quasi, caiguda al terra... albada, esplendor, crepuscle... tot té fases: la lluna, la vida, els minerals, l'aigua...i pensar que la fulla seca ho té quasi tot fer fora, només li falta el color, la vida!
    una abraçada, mestra in honoris causa!!!

  • profund[Ofensiu]
    rumbdellop | 08-12-2005 | Valoració: 10

    mai havia sentit de tal manera la vida de la tardor. no sé si mai m'havia adonat que també té vida.
    gràcies.

    ptonets sortollosos

  • UN BRINDIS MOLT ESPECIAL[Ofensiu]
    roda03 | 07-12-2005 | Valoració: 10

    Hola Rosasp,
    T'acabo de llegir i la veritat és que he sentit infinitat de sentiments i m'has transportat a molt indrets. M'agradava molt la poetesa Rosasp, però a partir d'avui crec que he descobert una sensacional narradora de sentiments i de sensacions.
    Des de fa molt de temps que et segueixo i et prefereixo, però des d'avui apunta'm en el llibre dels teus incondicionals.

    Els meus somnis s'esfilagarssen enmig dels teus remolins de fulles seques. Moltes gràcies per la teva complicitat i per la teva força que tant m'ajuda a continuar escrivint.

    Un brindis per la poetesa i pels nostres remolins de fulles...
    Roda03

  • Les petites coses:[Ofensiu]
    qwark | 06-12-2005

    En els teus relats pinten de colors vius de poesia uns dibuixos apraentment imperceptibles, uns esquemes racionals molt ben consolidats. Són pensaments d'algú que sembla que ha après a viure, explicats no tant mitjançant la raó com la bellesa. Giravoltant entre les fulles de colors hi trobem la il·lusió, la importància de les petites coses i la bellesa d'allò que és efímer. I el teu mèrit és haver atrapat al lector en aquest remolí.

  • reflexions paral·leles[Ofensiu]
    SenyorTu | 06-12-2005 | Valoració: 10

    La teva poesia, arrossegada per aquest vent de tardor, s'escampa en forma de prosa, lliure i salvatge. Bellíssima.
    I entre els remolins dansen reflexions paral·leles, comunió del món interior amb el dels sentits.
    Sempre és un plaer immens llegir-te, rosasp, encara que no sempre ho deixi escrit. Que mai no deixis de retrobar pessigolles d'emoció !

  • Aprendre a observar[Ofensiu]
    Carles Malet | 06-12-2005 | Valoració: 10

    Hola Rosa !

    Reconec que el meu fort no és la poesia. No sé, però mai m'he sentit còmode ficant mètrica al llenguatge. I això que bona part de la meva vida ha estat lligada als nombres i les equacions!

    En canvi, el que m'encisa de la teva prosa és la capacitat de veure objectes quotidians amb els ulls encuriosits d'un nen, extreure'n l'essència amb passió, i oferir-ho als lectors amb tendresa.

    La meva amiració per algú que és capaç de viure amb els ulls ben oberts, i que ens recorda que tota una vida es pot amagar a la fulla arrossegada pel vent de tardor.

    Carles

  • Deixa'm que et digui que...[Ofensiu]
    Jordi Remolins | 06-12-2005

    ...no m'agrada la poesia convencional. Potser per això m'ha encantat aquest teu poema, perquè m'ha fet pensar, m'ha induït imatges, m'ha atrapat fins al final. Ah, i perquè sóc així d'egocèntric.

  • és una joia llegir...[Ofensiu]
    mjesus | 05-12-2005

    els teus poemes i també aquesta prosa tan excel·lent. Molt ritme i dolçor. Aniré llegint el que escrius( i el que tens que no és poc). Enhorabona!

  • De debò,...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-12-2005 | Valoració: 10

    ...ROSASP, continue pensant que veig més poesia a la teua prosa que als teus poemes -i idò que n'hi ha, als poemes, de poesia!-.
    Potser és la llibertat de l'estructura, no encorsetada... Potser és el "jo" latent, lliure...
    Fins i tot he trobat sensual el joc d'imatges i colors que ens presentes.

  • quina maravella ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 05-12-2005

    de colors i sensacions, Rosa m'has fet sonmiar amb estores de fulles seques i amb tots els daurats de la tardor ...

    una aferrada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

627913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")