Bé que per mal no vingui (èxit/fracàs)

Un relat de: Jordi Remolins

El sanador d'esguerrats es va acostar al pidolaire invàlid, li va tocar les cames i va demanar-li que s'aixequés i caminés amb normalitat. El fins aleshores disminuït físic va fer-li cas i va constatar el miracle que acabava de produir-se, sobretot quan tots els què li havien fet caritat, van empaitar-lo per recuperar els calers i compensar a garrotades la seva impostura. Quan van haver acabat el linxament el pidolaire tornava a ser incapaç, aquest cop de forma irreversible, de moure les cames, i ni tan sols podia articular els braços per aguantar la tassa on anteriorment li llençaven les monedes, i que ara amb prou feines servia per recollir algunes cruels escopinades.

Comentaris

  • Té uns ecos a la Monty Python molt saludables.[Ofensiu]

    Faula moral devastadora.
    En forma!

  • No et deixessis operar![Ofensiu]
    Lola100 | 28-03-2007 | Valoració: 8

    Això de tenir un tros de vidre al cervell deu ser un privilegi. De fet, com més estrambòtics són els cervells més possibilitats tenen de fer coses que el comú dels mortals no saben fer, diria. Bon relat, noi! Dius molt en molt pocs centímetres quadrats. Que bé.

  • ginebre | 05-02-2007

    Humor negre i metàfora de la realitat!
    Té tela, la cosa!

  • Història...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-01-2007 | Valoració: 9

    ...senzilla, crua, irònica i estimulant, pel que té de trencament amb els relats a l'ús.
    Salut i rebolica, xicon!

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77667 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com