Això sí que és un bon fitxatge, i no 'ese portugués' (no seguiré la cançoneta).

M'encanten aquests relats que, després de llegir-los, se't queda aquell somriure d'orella a orella!

Fidel! He aprofitat que tenia una estoneta per a passar-me a relats i com m'imaginava no havies deixat de publicar poemes tan bons... he clicat sobre aquest força intrigada i atreta per aquest Mur de les Lamentacions, ja que m'apassiona tota la història que l'envolta. M'han sorprès i alhora meravellat els versos finals, en haver-me adonat que aquest 'mur' del poema era un mur intangible però ple de sentiment, diferent a la que m'esperava. Això el fa molt especial, m'agrada.

Una abraçada d'algú que, tot i desaparèixer sense dir ni mu, no oblida mai la bona poesia,

Anna/Gumart.

Fidel! He aprofitat que tenia una estoneta per a passar-me a relats i com m'imaginava no havies deixat de publicar poemes tan bons... he clicat sobre aquest força intrigada i atreta per aquest Mur de les Lamentacions, ja que m'apassiona tota la història que l'envolta. M'han sorprès i alhora meravellat els versos finals, en haver-me adonat que aquest 'mur' del poema era un mur intangible però ple de sentiment, diferent a la que m'esperava. Això el fa molt especial, m'agrada.

Una abraçada d'algú que, tot i desaparèixer sense dir ni mu, no oblida mai la bona poesia,

Anna/Gumart.

Fidel! He aprofitat que tenia una estoneta per a passar-me a relats i com m'imaginava no havies deixat de publicar poemes tan bons... he clicat sobre aquest força intrigada i atreta per aquest Mur de les Lamentacions, ja que m'apassiona tota la història que l'envolta. M'han sorprès i alhora meravellat els versos finals, en haver-me adonat que aquest 'mur' del poema era un mur intangible però ple de sentiment, diferent a la que m'esperava. Això el fa molt especial, m'agrada.

Una abraçada d'algú que, tot i desaparèixer sense dir ni mu, no oblida mai la bona poesia,

Anna/Gumart.

(ups, quant "respira"! M'hauré de revisar un parell o tres de vegades els comentaris abans de publicar-los, o seguiré escrivint 'burrades' com aquestes, jaja)

tant el silenci com l'aura de màgia que s'hi respira a Venècia. Vaig ser-hi fa només dos anyets i mig, i la ciutat em té enamorada... com el teu poema!
Enhorabona!
Una abraçada

Ha estat molt curiós, perquè tot i que jo no sóc del vint de maig del 92, vaig néixer al mateix any de Wembley... i sempre he tingut una mica de complexe, complexe per no haver pogut veure el dream-team en acció. Fins fa unes tres temporades, després d'aquell gol d'Eto'o que dius, i sobretot ara, que anem camí del triplet (potser m'estic deixant portar per l'eufòria, com diria el Gran Pep). Potser no porto la samarreta del Barça endossada, però sí que porto els colors dins el meu cor.
Felicitats, i visca el Barça!

T'ho podria dir de qualsevol altra manera, però crec que és aquesta la paraula més encertada. M'agrada molt aquest "t'ho podria dir" que es va repetint tota l'estona. M'agraden molt, també, les diferents antítesis que fas servir, entre el blanc i el negre, l'estiu o l'hivern, l'ebri i el sobri.
"No hace falta decir nada más", com diria Schuster...

Per cert, respecte a un dels comentaris que has fet del meu poema ("Penso però que si escrius en primera persona, no estaria bé fer-ho en femení ?")... no creus que una de les millors coses que té la literatura és que pots ser una nena normal i corrent de setze anys i de sobte escriure des del punt de vista d'un multimilionari prejubilat -per posar un exemple? És la màgia d'escriure, que dins les teves pàgines vols ser allò que tu vulguis ser a cada moment.


Moltes gràcies pels teus comentaris, m'animen moltíssim a seguir endavant. És un honor per a mi figurar entre els teus autors preferits!

Ens llegim, Fidel.

s'hi respira en aquest poema. M'agraden molt les metàfores que fas servir... molt senzill i ple de sensibilitat.

T'he de dir que acabo de descobrir aquesta pàgina i m'ha fet molta gràcia trobar algú més de la meva generació, jeje. Segueix així!

Quanta sinceritat i quanta tendresa! És un missatge molt bonic el que es transmet.
Sembla mentida que acabi d'arribar a aquesta web i ja hagi pogut llegir relats tan bons...

molt directe i molt fàcil d'identificar-s'hi. 18 'til I die! Molt ben dit.
Pràcticament, l'única cosa bona que tenen els amors no correspostos és que d'ells en poden sortir molt bons relats...