Poemes sense importància II

Són senzills, però tendríssims, amorosits, plens de sabiesa, un goig llegir quelcom tan directe i ver.

Una forta abraçada, amb molta estima!

Xantalam

Benvolguda Nonna-Carme, com podeu dir que són uns poemes sense importància. Un diàleg entre una filla i la mare no és mai carent d'importància. És amb el diàleg amb un fill/a quan ens adonem del pas del temps, dels calendaris que hem anat arrancant i només va quedant el clau rovellat a la paret. El temps passa ràpid, nosaltres som passatger i la vida és un cant. És com una flor que quan ens adonem ja només tenim els seus pètals a les mans, però sempre queda el seu pol·len. Amb els fills sempre queda el cordó umbilical...

Gràcies una vegada més pels seu comentaris.
En el meu apartat d'autor surt la meva adreça de correu, si jo tingués la seva li enviaria algun poema inedit dels que tinc a la cava personal, a l'ombra del sol però a la flama de la vida.

Rebeu una abraçada sincera.
onatge

Preciós i carregat de tendresa, m'ha encantat.
L'amor que se senten pels fills és tan gran que inspira poemes tan bells com els que acabo de llegir.. felicitats de tot cor!
I gràcies pels comentaris! La bellesa de la vida, la felicitat...en algun moment les he trobat, pero saps que passa? Quan estic feliç, no m'inspiro a escriure, només les meves mans escriuen quan ploren.. Intentaré canviar-ho i escriure un relat de felicitat....algun dia!!
felicitats!

l'he guardat als preferits per a ensenyar-lis als meus fills, dos nens. Versos preciosos, plens de sensibilitat i amor.

En aquest poema, contingut i continent, fons i forma s'agermanen perfectament. No cal dir que el missatge traspua tendresa per tot arreu. I veritat! Només la gent que tenim ja una certa edat ens n'adonem de l'importància de les coses petites de la vida i de que l'amor ho és tot.
És, a més a més, un poema ideal per a recitar.
Jo pertanyo a un grup de gent (poetes penjats... de la poesia) que anem a recitar allà on ens ho demanen i aquest és el tipus de poema que agrada a la gent: el missatge és clar, el llenguatge és dolç i és molt cantador, com dic jo.
Meravellós nonna-carme. M'has fet agafar ganes d'haver tingut una filla.

amb paraules ben trenades, savis consells d'una mare a la filla, i a qui els vulgui escoltar, afegiria.

felicitats

FV

aquest i d'altres poemes teus i veig que aquest, tal com et deia al darrer paràgraf del meu comentari, no surt valorat, potser em distragué o tal vegada... no ho se... la qüestió es que si aleshores no ho vaig fer, doncs el valoro ara.
amb apreci,
Lluís

per una filla, preciós. No sé que més et puc dir, perquè m´ha semblat la cosa més tendre i més bonica transmetre a un fill o filla, amb paraules del cor, les sensacions de la vida

Una molt forta abraçada, els teus poemes senpre tenen gran importància, tenen molt de suc

Mut! em quedo al llegir-te, mut m'he quedat al llegir aquesta segona entrega de poemes sense importància.
Mut! Com el de la primera entrega que, com a primer relat, vares publicar en aquesta web, i que com aquell, els quinze que l'han seguit traspuen uns sentiments que neixen des del cor, que desprenen gran tendresa, que ens humitegen els ulls i que amb gran destresa saps relatar i descriure sense perdre ni la rima ni la dolçor ni l'afecte.
Ho sento però no puc deixar de valorar un poema que novament és un altre veritable obra d'un mestre.
Jo tampoc soc cap jove Una abraça
Lluís

Hola Nona-Carme t'he he llegit alguns del teus poemes, relats i als tres haikus, i tots m'han agradat.

Escrius planera, entenedora fent al ple de mols lectors.

La importància es la que un és vulgui donar + o ¬menys pot pecar de introvertit o de modest.

Crec que el teu estil de narració és fantàstic, no enfarfegues als relats en paraules rebuscades: són aquelles que llegit unes quantes parrafadas tens que parar per poder-les pair.

Crec que et mereixes una bona puntuació, però no soc prou entès per qualificar-te.

Amb quin art, amb quina sensibilitat i amb quin amor demostres aquella dita tant coneguda de què "El diable sap més per vell que per diable".
Tens molta experiència, però el teu cor i la teva ment són joves i amb ganes de viure.
Ensenyes delicadament, raonant i fent raonar, les joies i les penes de la vida als més
inexperts com cal que faci una mare, una avia, una besàvia...
I al mateix temps ens fas gaudir als teus amics amb els teus poemes meravellosos.
Gràcies Nonna-Carme.

"la tendresa que et fa plorar amb els que ploren...". Un vers preciós, per un poema honest i de tot cor. I jo de tot cor l'animo a escriure més i més. La poesia no té edat.
Una abraçada

Quanta sinceritat i quanta tendresa! És un missatge molt bonic el que es transmet.
Sembla mentida que acabi d'arribar a aquesta web i ja hagi pogut llegir relats tan bons...

es un plaer llegir-te

Jo crec que si que tenen importància uns versos que aporten bellesa, que parlen serens i directes al cor de qui els llegeix, i que diuen veritats tan indiscutibles com aquesta:
"Important és la tendresa
que et fa plorar amb els que ploren,
saber escoltar-los i entendre'ls."

Com a mare, és un llegat preciós el que ofereixes a la teva filla...
Com a companya ( voldria dir-te també com amiga virtual, a partir d'aquestes lletres que ens apropen ), és una aportació que t'agraeixo molt, Carme.

T'envio una abraçada no gaire important, però sincera i dolça,
Unaquimera

Faig pocs comentaris però mira, avui m'ha donat per aquí. Ara que, llegir-te...et llegeixo sempre. Faltaría més tractan-se de una escriptora com tu Nonna_Carme. Ets una JOVE escriptora!

en les paraules que s'adrecen a una filla. No puc dir res diferent als que ja m'han precedit en comentaris... Tan sols que un poema com aquest m'hagues agradat haver-lo escrit jo; però els poemes tan tendres a vegades m'estan vetats...per l'ironia del destí. Enhorabona!

i dolç poema. Quines paraules poden haver més belles que les que dirigim a una filla? La més bella flor del nostre jardí de la vida.

Et felicito per l´amor que desprèn.

Una càlida abraçada

Pilar

Aconseguiràs que, a més a més de les paraules que més o menys rimen, que dic jo, m'acabi agradant la poesia.
- Joan -

Molt profund aquest poema, unes metàfores molt ben acoseguides i un missatge preciós de mare a filla.

Et continuaré llegint!
Cendra de flor

Reflexions,
en moments curts, intensos, de vida;
resum d'anys d' experiència,
resum de patiments i somriures,
testimoni que es dona per al futur,
i que no pararà de córrer mai.

Saber què és l'important a la vida. L'amor i la tendresa han d'anar sempre per damunt la bellesa.
Un poema exemplar, íntim i profund ,Nonna_Carme.
Et seguiré llegint perquè hi ha saviesa en els teus escrits.
Rep una abraçada tendra com el teu poema.
Mercè

En aquests moments lamento no saber fer comentaris, especialment sobre poesies. Et sembla suficient que et digui que m'agradaria fer-lo meu?

Enhorabona per aquesta preciosa reflexió d'una mare sobre el pas del temps!

Núria

Gràcies pel teu comentari de 'nits de feres', anima a seguir. Quan un és nou qualsevol crítica o elegi és absorbit amb amb il·lusió.

M'agrada el que escrius i com ho escrius, i la conversa de mare a filla m'ha semblat molt tendre.

Et seguiré llegint

Nat