EL MUR DE LES LAMENTACIONS

als nostres cors. Cal enderrocar els murs que hem bastit en defensa pròpia i construir ponts que vencin la separació. Una aparent contradicció: "en defensa pròpia em declaro culpable". I la sang, que senyoreja per aquests mons, en contraposició amb tots els elements de la natura, aliats a favor dels amants. I les nostres mans… parlen.
Un bonic poema ple de misteri i simbolismes. M'ha agradat. Molt bona Pasqua!
Quim

Ja et deus haver adonat que no és el Nanorepte qui t'ha comentat...Li havia fet una visita per veure si hi havia més resums penjats, i m'he oblidat de canviar el nik. Començo bé l'any...

Pilar

que expressa amb paraules punyents i encertades la culpabilitat que sentim davant de murs que no sabem o no volem enderrocar.

M'han agradat moltíssim les personificacions dels elements de la natura que fas en el primer paràgraf. Dónes vida humana al vent, al mar, a la pluja, al bosc...amb gran creativitat i bellesa. Felicitats!

Que tinguis un bon 2010!

Pilar

Som culpables dels murs, i principalment dels murs invisibles, que són els que més separen...

Salut.
onatge

I gràcies per la tasca que has portat a bon terme.

vas copsar molt bé el sentit de la imatge, el sentit que per a tu tenia. Recordo el repte, i et felicito, és bell i profund. De fet tots som culpables de no enderrocar més murs i de desviar la mirada.

Una abraçada, fins aviat!

Si, jo vaig veure aquelles mans i m'inspiren l'aturament del desig, el caure a terra davant una paret gegant que no té porta, després d'un etern recorregut, per adonar-nos que dur l'art a dins no ho és tot, doncs la mateixa vida és la que juga les inevitables males passades.


Sergi

Fidel! He aprofitat que tenia una estoneta per a passar-me a relats i com m'imaginava no havies deixat de publicar poemes tan bons... he clicat sobre aquest força intrigada i atreta per aquest Mur de les Lamentacions, ja que m'apassiona tota la història que l'envolta. M'han sorprès i alhora meravellat els versos finals, en haver-me adonat que aquest 'mur' del poema era un mur intangible però ple de sentiment, diferent a la que m'esperava. Això el fa molt especial, m'agrada.

Una abraçada d'algú que, tot i desaparèixer sense dir ni mu, no oblida mai la bona poesia,

Anna/Gumart.

Fidel! He aprofitat que tenia una estoneta per a passar-me a relats i com m'imaginava no havies deixat de publicar poemes tan bons... he clicat sobre aquest força intrigada i atreta per aquest Mur de les Lamentacions, ja que m'apassiona tota la història que l'envolta. M'han sorprès i alhora meravellat els versos finals, en haver-me adonat que aquest 'mur' del poema era un mur intangible però ple de sentiment, diferent a la que m'esperava. Això el fa molt especial, m'agrada.

Una abraçada d'algú que, tot i desaparèixer sense dir ni mu, no oblida mai la bona poesia,

Anna/Gumart.

Fidel! He aprofitat que tenia una estoneta per a passar-me a relats i com m'imaginava no havies deixat de publicar poemes tan bons... he clicat sobre aquest força intrigada i atreta per aquest Mur de les Lamentacions, ja que m'apassiona tota la història que l'envolta. M'han sorprès i alhora meravellat els versos finals, en haver-me adonat que aquest 'mur' del poema era un mur intangible però ple de sentiment, diferent a la que m'esperava. Això el fa molt especial, m'agrada.

Una abraçada d'algú que, tot i desaparèixer sense dir ni mu, no oblida mai la bona poesia,

Anna/Gumart.