Venècia

M'ha encantat en especial: "La gòndola bressa,/en la clara nit d'estiu,/un esquitx de somni". Uau! I, si em permets que em fiqui on potser no em demanen, m'ha semblat que el rítme podria millorar canviant l'ordre: "En la clara nit d'estiu,/ la gòndola bressa/un esquitx de somni". Trobo que flueix millor escrit així, però jo no sóc poeta, només sé escriure prosa, per tant, tu manes.
I moltes gràcies pel teu comentari!
Shaudin

Soroll, turistes, els carrerons estrets que et porten per diferents i antigues histories personals si l'escoltes a cau d'orella, es amant virtud dels dies, els ocells, la mar, la pluja, el lido sense gent, es silenci, recollliment, sobretot passiò desbordada quan la coneixes i reconeixes i aquesta ha fet seves les teves pases nocturnes....Venecia ès i està al teu poema acuradament amb forma perfecta... pèro que no te Venècia?

que et té el cor robat, que sempre hi voldries tornar, per aquell passeig en gondola, per la calma que s'hi respira, encara que estiguis envoltat de milers de turistes, com ho som nosaltres, i aquest dibuix, tan ben trovat per l'allan lee, tu l'has traduit en paraules que van més enllà del mateix dibuix.

Petonets.

I gràcies per aquest dia tan brillant!

Ferran

Venècia poema, mots que dansen a tomb duna imatge que també és sensació oculta en cada mirada.
Felicitats pel poema!

;)

i aquests concisos els versos que encara l'embelleixen més.

Una abraçada,

ACP

... els teus breus versos sobre aquesta postal de Venècia (una de les meus asignatures pendents).
Aprofite per recomenarte aquesta "Postal de Venècia", de tot un mestre...
Espere que t'agrade.
Una abraçada!
FRANCESC

i la delicadesa de les teves paraules, formen un conjunt preciós.

El meu país, és de conte de fades, però la Tramuntana hi bufa massa fort. Crec que no t´agradaria.

No he fet gaires viatges, jo. Però això si que ha estat un viatge de debò. Tot el que evoquen els versos mirant el dibuix proporciona una tranquil.litat d'esperit grandiosa i sublim. Encara que curta, aquesta poesia dóna molta vida.


Sergi

Senzillament: la bellesa del poema està a l'alçada del dibuix. El trobo preciós, la veritat.
Aiiii el pont dels Sospirs...., i la resta de ponts d'aquesta ciutat.
(El poeta Àlex Susanna té un llibre de poemes dedicat a aquesta ciutat: "Palau d'hivern").
Una abraçada !,
F

(ups, quant "respira"! M'hauré de revisar un parell o tres de vegades els comentaris abans de publicar-los, o seguiré escrivint 'burrades' com aquestes, jaja)

tant el silenci com l'aura de màgia que s'hi respira a Venècia. Vaig ser-hi fa només dos anyets i mig, i la ciutat em té enamorada... com el teu poema!
Enhorabona!
Una abraçada