T'HO PODRIA DIR

Un relat de: Fidel

T'ho podria dir besant-te amb els ulls,
prenent les teves mans
o abraçant els teus immortals cabells.
T'ho podria dir sense declinar el cap,
sense cloïsses, sense roba, sense tenir casa.
T'ho podria dir amb aquest poema,
sota l'èxtasi de la darrera cançó del millor concert,
o encastat a les tenebres d'una presó.
T'ho podria dir sense cap por
o amb les moltes pors de sempre.
T'ho podria dir en ple hivern, un estiu,
un dia de sol o de núvols vermells.
T'ho podria dir entre llençols blancs,
entre l'agitació de l'escombra al menjador,
o entre els plats bruts i la grassa apilada a la cuina.
T'ho podria dir somrient o plorant,
alegre o trist, assegut o dret, caminant o quiet.
T'ho podria dir, directe i clar o fent giragonses.
T'ho podria dir entre multituds íntimes
o entre íntimes solituds.
T'ho podria dir serè o begut,
a temps o a destemps, per escrit o per la boca.
T'ho podria dir definitivament. Definitivament podria...
arribar a perfilar el perquè de tot plegat,
el perquè vas i véns i mai no et quedes.
T'ho podria dir com li diria a un ocell ‘no marxis'.
T'ho podria dir però sempre corres tant...
T'ho podria dir quan t'aturis,
però no vull dir-t'ho,
perquè llavors hauràs fugit definitivament de mi.

Comentaris

  • La repetició [Ofensiu]
    Xantalam | 27-04-2009

    d'aquest grup de mots a l'inici d'alguns versos, on el lector/a intueix que pot seguir un ritme regular... però que no, no n'és pas, de regular, i per mi és més atractiu així, li aporta gràcia; si es repetís amb un patró massa regular sonaria molt monòton, pla, segons el meu punt de vista. Bé, suposo que es pot fer i segur que hi ha molts exemples reeixits, però és més arriscat.

    Un bellíssim poema, Fidel, molt suggeridor,

    Una abraçada.

  • Preciós![Ofensiu]
    Gumart | 25-04-2009 | Valoració: 10

    T'ho podria dir de qualsevol altra manera, però crec que és aquesta la paraula més encertada. M'agrada molt aquest "t'ho podria dir" que es va repetint tota l'estona. M'agraden molt, també, les diferents antítesis que fas servir, entre el blanc i el negre, l'estiu o l'hivern, l'ebri i el sobri.
    "No hace falta decir nada más", com diria Schuster...

    Per cert, respecte a un dels comentaris que has fet del meu poema ("Penso però que si escrius en primera persona, no estaria bé fer-ho en femení ?")... no creus que una de les millors coses que té la literatura és que pots ser una nena normal i corrent de setze anys i de sobte escriure des del punt de vista d'un multimilionari prejubilat -per posar un exemple? És la màgia d'escriure, que dins les teves pàgines vols ser allò que tu vulguis ser a cada moment.


    Moltes gràcies pels teus comentaris, m'animen moltíssim a seguir endavant. És un honor per a mi figurar entre els teus autors preferits!

    Ens llegim, Fidel.

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel