Un bon fitxatge

el mon evoluciona molt ràpidament. No és cap bajanada imaginar la possibilitat d'un mon on tot es mercadegi.



no valoro els relats. Demano que no se'm valorin els meus

.

davant d'aquest relat que tradcta un tema tan actual com son els fitxatges del futbol astronòmic. Crític, irònic, divertit...què més se li pot demanar? Enhorabona!

Ostres, tuuu! Si arribo a saber que m'esperava un dels teus escrits ( i per tant, un bon grapat de somriures :-) i rialles :-)) per estrenar! ), renuncio a les vacances i escurço la desconnexió estival... però ja diuen allò de "Mai és tard si la fi és bona", oi? Bé, si no ho diu ningú, algú ho hauria de dir, dic jo, que la dita no està tan malament, i per dir el que vull dir ja m'està bé a mi... però ara anem a parlar del que dius tu!

Em sembla perfecte que denunciïs amb aquesta claredat el negoci que es fa amb el "cuentu" de les farmacioles... i que parlis sense entrebancs de l'assumpte dels motxos... JA ERA HORA DE QUÈ ALGÚ HO DIGUÉS CLAR I CATALÀ, home!
El que no m'ha quedat gaire clar, i t'ho dic amb tota confiança perquè tu i jo ja ens coneixem de fa temps i no hem d'anar ara amb falsedats, és el detall de l'havà... A veure: els cigarros no es treuen normalment de caixes de fullola? I dins d'elles, no reposen embolicats en una espècie de cel·lofana transparent? O és que ara els venen en llaunes? Perquè en tetra-brick no me'ls imagino...
En fi, estimat, m'acomiado esperant que la teva resposta dissipi els meus dubtes i tranquil·litzi la inquietud que m'ha causat el final d'aquest relat, que deixa en l'aire una qüestió que m'agradaria aclarir el més aviat possible, a fi de reprendre la feina i les lectures amb serenor abans del canvi d'estació que ja s'apropa com qui no vol la cosa.

T'envio una abraçada sense data de caducitat,
Unaquimera

sí que parlaves de futbol, oi?

Un altre de la teva collita clàssica, genial mestre, tens un humor molt afinadet.

Esper-ho que estiguis gaufdint d'unes excelents vacances, fins el retorn, el teu és clar.

Una abraçada

Ferran

Trobo que aquest relat és molt original, i té una qualitat excel.lent.

Podríem fer també un fitxatge de mecanografia, o de escriptors de textos literaris, o de qui pot llegir més llibres en una hora, o de qui pot jugar més hores seguides en jocs de cartes sense cansar-se...

No sabem si al final el senyor va ser contractat... Seria una bona pregunta.

Felicitats pel relat, Mändalf. Ens veiem per aquí!!

Molt ben portada aquesta negociació d'alt nivell. M'he "tronxat" de riure. Ironia i crítica inteligent.

Això sí que és un bon fitxatge, i no 'ese portugués' (no seguiré la cançoneta).

M'encanten aquests relats que, després de llegir-los, se't queda aquell somriure d'orella a orella!

divertit, sarcàstic, original... bé, i moltissimes coses més que no cal repetir perquè els anteriors comentaristes ja ho han dit i només em resta afegir-me a les opinions llegides. Realment és un relat que, en la meva opinió, reuneix tota una sèrie de requisits que el fan mereixedor de ser destacat per l'editora.
Una abraçada

... d'aquell que se'l va menjar el lleó al Colisseu Romà.

Per cert, de llamp res, en tot cas, un pamplines!!!!

hahaha! Fins i tot, les paraules queden tallades en el lloc just per fer encara més delirant aquest text irònic, mordaç, vitriòlic, àcid, càustic, sarcàstic i hauré de fotre mà al diccionari de sinònims per poder seguir perquè si no...Divertidíssim aquest relat que podria ésser el guió que es va escriure per a la pel.lícula dels germans Marx que no es va fer per manca de pressupost, hahaha! és clar que al de les ulleres no li vé de 94 milions.
Com sempre, amic Manel, un plaer llegir-te, per tres motius: perquè saps escriure de conya, perquè tens una imaginació fora de mida i perquè em fas riure a base de bé. Una abraçada! Ai, no que ens podem encomanar la grip A, haha!

Divertit, àgil i enginyós. L'originalitat a l'hora de triar la professió real del col.lega és cosa de genis.
Penso també que ens avances la sorpresa. Una mica més d'esbojarrada confusió, escrita amb el mateix ritme, hagués estat encara més espaterrant.
Nogambo, jajaja, fins i tot el nom té gràcia (no gambo, vol dir no corro!!!!!!! jajajajajaja)

Ai, què fariem sense tu?

angie

...euros, fitxes, pilotes, milions, euros, més euros...! Ai, el futbol iels balons/pilotes!!!
Em sembla -apreciació personal i 'vesina de'-, que has 'precipuciat' -o cal dir 'precipitat'?- una mica l'acció; l'equívoc del principi donava per a més.

De totes maneres, un text veritablement 'mändalfià'!

Au! Salut i rebolica!

PS. I poca calor!!!!

Un bon anàlisi del tema de tots els estius.

Tot i que ja es veia a venir, m'hagués agradat que allarguessis més l'equívoc (de fer veure que parlaves de futbol).