Un clam contra la injustícia, una crida a tots els idealistes... m'agrada, és ara que hem de voler canviar el món, lluitar i voler avançar, ser feliços dins aquest món tan injust.

La utopia ens farà avançar entre les tenebres per poder arribar a la llum !!!

Tot el que dius jo ho he sentit, i és tan trist, però ja veuràs que quan no t'ho esperis cupido tornarà, tendràs la recompensa a tant de patiment.

Tal vegada tens un punt de raó que hi ha somnis que val més no somniar-los, però així i tot crec que somniar ens fa més persones, tal vegada ens pot fer caure i trontollar moltes vegades així i tot jo no renunciaria mai a poder somniar.

Que bonic !!! , curt però intens, t'arriba al cor, realment tot el que dius és el que fa falta i que vols donar i rebre quan s'estima.

Després d'un fracàs sempre hi ha un punt de llum, no t'enfonsis al pou, no vulguis caure al buit, al no res. Lluita i no decaiguis.
Si la resposta ha estat un no, més endavant rebràs un si.
Bona sort i carpe diem !!

Un relat molt original i curiós, al principi creus que passarà algun fet molt diferent del que passa en realitat.

Enhorabona !!

Un relat molt maco i suggerent. El jazz en si ja és una música d'allò més màgica que et transporta a un altre món i aquest relat et fa pensar.

Hola !!, aquest relat m'ha despertat records llunyans, emocions perdudes en la memòria del temps que afloren.
Els petons són tan màgics... i sobretot el primer, que tal volta desitges amb totes les forces que arribi, però tranquila que quan menys t'ho esperis el tendràs davant els teus nassos. Ningú neix ensenyat així es que no et preocupis si manca l'experiència, que aquesta arriba tota sola !!! molta sort i petons

Molt original, tant aquest com tots els demés que he anat llegint a l'atzar.
També et volia donar les gràcies per un comentari que feres a un relat meu, ja que és molt bonic el que m'has dit.

M'hi sento tan aprop del que dius, tal vegada jo he viscut una situació semblant, evidentment suposo que amb matisos, però en essència és molt semblant, m'he sentit molt trista i amb un nus a l'estòmac difícil de desfer. No sé si el que expliques es ficció o és real, però si és real espero que la sort t'acompanyi.

Jo també comparteixo amb tu el que has escrit, tal vegada m'implico massa en les relacions, però el que sé és que no seria capaç d'allunyar-lo tan aviat de mí.

Fas bé de dir el que penses, d'amollar tot el que et preocupa, no t'ho guardis, que si no el cor es trenca en mil bocins.

Fas bé de voler seguir el teu camí, de guiar-te enllà del que puguis sentir per ell, ja que arriba un moment que les coses cauen pel seu propi pes i és millor canviar la ruta i començar de nou. De fet ho diuen, any nou, vida nova i és això el que has de fer. Sort !!!

m'encanta, perquè jo també em sento així, de fet estic intentant superar un amor frustrat, que va començar però que no ha arribat enlloc