Ella el va estimar

Un relat de: estel d'estiu

Feia hores que caminava pausadament sota la pluja, pels caminois del parc, serpentejant entre els parterres i perdent-se entre els immensos arbres centenaris.
Era primavera i el verd de les fulles tendres contrastava amb la grisor de la seva ànima, des d'aquell dia el seu cor era com un jardí sense flors, un estiu sense sol.

ja duia la roba completament xopa, però li era igual, tal vegada així se sentiria més aprop dels elements. En aquells moments només volia fondre's, ser com l'aigua i escolar-se per tots els racons, fins i tot aquells tan amagats com l'ànima d'aquell a qui va estimar.

El seu camí sense rumb fixat sempre la portava cap allà mateix, cap aquell banc on va arribar l'amor i on també se'n va anar aquell dia gris de desembre.
Cansada de voltar s'assegué allà mateix i tancant per un moment els ulls plens de llàgrimes recordà totes aquelles besades tendres i intentà oblidar el dia en què tot es va trencar, en què tot desaparegué.

Així és com la trobà, asseguda allà on sempre, amb la tristor per vestit.
Ell s'hi va acostar a poc a poc, sense fer soroll, asseient-se devora ella i fent-li un petó tendre al coll i després un altre als llavis, era la seva manera de demanar perdó.

Quan obrí els ulls, ja era fosc i el fred era més intens, així i tot ella tenia l'esperança que en girar-se el tendria al seu costat, però se n'adonà que tot havia estat irreal, un somni, ell no hi era, tansols era el vent.



Comentaris

  • quants cops[Ofensiu]
    Perestroika | 07-03-2005 | Valoració: 10

    aquest vent m'ha enganyat ami també esperant algú que es lluny, i alhora tan aprop. felicitats! i grècies per fer-me reviure tantes coses!

  • i així...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-01-2005 | Valoració: 10

    amb aquesta "calma" mallorquina, voltejada de blaus de mar i cel, amb l´ànima trista en banc de fusta...has fet d´una paranoia melangiosa de somnis de 19 anys...
    una paranoia platònica, rica de paraules, d´imaginació verge, que buida records encara latents...
    però aquest vent enganyós i a la vegada innocent, que ha fet renéixer en el teu cos i en els sentiments... una esperança de perdó i retrobament... potser et desperti de nou... i Tu, xopa d´il-lusió, miraràs a munt... i veuràs l´amor... una altra vegada... cavalcant nous somnis que baixen del castell de Bellver... (xd. em sembla que m´he perdut en aquesta paranoia meva je je je )
    m´ha agradat molt el teu escrit... et seguiré llegint... ja que no puc venir a Mallorca i seure al teu costat en aquest banc sota la pluja... i explicar-te... no sé... potser un acudit, una llegenda... que et faci riure i... (prou, m´he tornat a perdre )
    un nin que t´estim (ho he dit bé? no te´n riguis, eh? ) una abraçada, maka... i segueix escribint... Mallorca té... tela!!! ah, porfa, envia´m una ensaïmada a Capdelin@hotmail,com
    t´ho pagaré com sigui... je je je!

  • trist...[Ofensiu]
    natasha | 11-01-2005 | Valoració: 9

    ...però suau com la pluja i el vent que envolten la protagonista.
    una altra espurna d'aquell estel d'estiu!
    PRECIOS
    un petonet

  • m'ha agradat molt[Ofensiu]
    George Brown | 11-01-2005

    Molt maco, molt tendre i molt trist, però una tristor càlida i amable.
    Un relat magnífic, gràcies per escriure.
    Una abraçada,
    Jordi.

  • Bonic i suau[Ofensiu]
    brideshead | 11-01-2005 | Valoració: 9

    Un relat dolç per parlar d'un amor trencat, acabat, que va néixer i va morir en aquell mateix banc, on ara ella només pot somniar-lo de nou, imaginar-lo, sentir que li demana perdó...
    Ben relatat, amb un punt serè de tristesa i amargor. Felicitats, i gràcies també per les teves paraules. Salut, bon any i molta escriptura, noieta passejadora del món!

  • Thalassa | 11-01-2005

    comentat Vull veure el paradís i m'he oblidat de dir-te que m'agradaria que llegissis un text meu que es diu Es Pinzell, bé, si ets del 86, suposo que saps del bar que parlo, oi? Doncs, res, que espero la teva resposta.

    Mil gràcies i de nou, dir-te, que és un plaer llegir-te.

    Thalassa

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de estel d'estiu

estel d'estiu

18 Relats

34 Comentaris

26195 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Des del 86 que em passejo pel món, gaudint de tot i de cada moment. Sóc del mig del mar, de l'illa de la calma i m'encanta escriure, explicar fets, imaginacions o simples paranoies ja que així buido l'ànima de tot el que em preocupa.

(Tal vegada és un poc minso el que dic, bé de fet tampoc és que digui gaire cosa perquè pogueu saber com sóc, així que la millor manera que teniu és llegir els meus relats, en ells vaig posant-hi pinzellades de mi)