Noia, què fas?

El poema esta be, pero.. ia coses n k no tens raó, com k ia somnis n k no ia dret a somiar, no noia no, un somni es el millor refugi k pots tenir, no treguis akest dret a les persones... a tothom li agrada somiar, i aconseguir fer-los realitat, per mol estúpids k siguin, i no saps k els somnis, la majoria d'ells son el reflex del k volem? Pensa-hi.. ah i una cosa, no vagis comentant els relats amb tanta prepotència, sí, els teus poemes son makus, però això no vol dir k siguin els millors i k puguis anar comentant els relats d les altres persones amb tanta prepotència, kuan per exemple, errades k trobes als altres poemes, t mateixa tb els fas. I recorda, a cadascú li poden agradar els poemes d'una forma u altra, a tu potser t'agraden els poemes tal com ragen, potser a les altres persones els hi agraden amb estètica i rima, no tot ha de ser com a tu t'agradi, pensa k per a gustos colors, i k pk a tu no t'agradi un poema, no vol dir k no valgui res.

Quin somni més raro, pero crec que es divertit !i mes que un 8...
Un 9 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I si no estem somiant? trobarem l'agulla...
Molt so very good

AnNna
no sé que fas ara
pero sé que farás dema
ets un arbre amb branques tendres
que creixerà fins a l' infinit.

Melcior.

jo tinc una pregunta...
com podem saber si un somni te dret a ser somniat, o no?

:S es k ara mateix estic en una situació, en que no saps exactament que creure... :'(

m'agradat molt el teu poema, els darrers versos són genials, però no mos treguis el dret a somniar, a vegades ja només queda això ...


Una besada molt forta

Conxa

...a vegades hi ha somnis que no poden ser somiats, perquè mai seran realitzats, però no ho podem evitar... vivim molts cops de l'esperança.
Somiar forma part de nosaltres, encara que de vegades estem més estona pels núvols que tocant de peus a terra.

(Actualitzant-me als coments ja passats!)

És preciòs aquest poema! Les imatges que descrius son precioses!
M'ha agradat molt! ;o)

Per cert! Gracies por comentar l'altre dia un dels meus relats. Em vas animar a tornar a escriure, que es quelcom que fa uns anyets que'm costa molt de fer. La vida a vegades no te deixa temps, per escriure, ¡ni per somiar! EJJEje!

Petons!
(Somnie)

M'ha encantat. És molt bonica aquesta poesia! M'ha agradat la teva manera de plasmar els somnis. I crec que no s'hauria de deixar de somiar... Per què no buscar una llàgrima a l'arena?, una rosa entre la neu? o esperar trobar foc el mar? Sempre hi ha lloc pels somnis, sense ells hi hauria massa monotomia...
El tros del final ("Doncs a vegades hi ha somnis. Sense dret a ser somniats.") m'ha agaradat molt. Trobo que és encertat... ;)

Petons i una abraçada!

Gorwilya

... té un encís especial. bon poema, MOLT bon poema, esperem que a partir d'ara escriguis mes sovint.

FRAN's (com si jo fés relats com bolets, no et fot!)

...o no. Però en tot cas, lapidari. A vegades ens veiem amb cor de somiar. Altres en canvi, somiar ens fa tant de mal que preferim decidir que no es pot. Com la guineu d'aquell conte que, veient que no podia agafar les figues, va dir:

"Bah! segur que son verdes!"

No sempre és aixi... a vegades, realment, son verdes. Però em sembla prudent viatjar amb una mínima dosi de realisme. Tú la tens. I a més, saps somiar.

Tal vegada tens un punt de raó que hi ha somnis que val més no somniar-los, però així i tot crec que somniar ens fa més persones, tal vegada ens pot fer caure i trontollar moltes vegades així i tot jo no renunciaria mai a poder somniar.

Per què qüestiones el dret a somniar?

Jo crec que, si tothom el té, aquest dret, els poetes en tenen, a més a més, l'obligació de somniar. I tu, AnNna, ets una deliciosa poetessa.

La meva primera entrada a aquesta pàgina, vaig fer-la amb un petit poema titulat "Somnis", i no va ser casual, doncs, des del primer moment, vaig voler deixar ben clara la meva condició de somniador empedreït.

En qualsevol cas, el teu poema és molt maco.

Feliços i llargs somnis!

Hola AnNna! Ja era hora de que tornèssis a escriure. Bé, però per fi t'has decidit i que duri.
Els somnis són l'aliment de l'ànima i ningú ens pot ficar limitacions i fer-nos un catàleg del que es pot o no somiar. No m'agrada la paraula impossible, queda massa realista i somiar és eteri i juganer, viatjar lluny o prop, descobrir sensacions maravelloses i sospirar cercants nous camins i nous mons...
Molts somnis es compleixen i d'altres no, però tots tenen un espai en el nostre capet somiatruites!
Un bon poema, crec que en el fons rebel i irònic, retant al que pensa molta part de la societat. També trobo molt encertat el títol.
Una abraçada i no ens tornis a deixar, val!

m'ha fet posar trista aixo de q hi ha somnis impossibles. em considero una gran somiatruites i aixo em fa seguir endavant. q seria dela meva vida sense els meus somnis?
felicitats! m'ha agradat molt!

i no és Nadal ja ja... un poema maquíssim, es nota que has madurat... per a mi el poema em reporta dos missatges personals:
UN, la diferenciació entre lo "rutinari" i lo "excepcional"... "la multitud" i la "individualització" de la personalitat...
(les roses en els jardins, el foc en els boscos... això és la normalitat avorrida de lo habitual... ( el foc en el mar, les roses en la neu, les roques parlar... això és lo excepcional, allò que ens atrapa el cor )
i DOS, creure que el impossible també és possible, ( ja que INPOSSIBLE = només és un punt de vista ) "hi ha somnis que no tenen drets a ser somiats"... tot es pot somiar = la imaginació també té dret a dibuixar, a viure i somiar!!!
(em sembla que m´he fet un embolic que no sé ben bé què és el que he escrit! je je
m´ha agradat molt aquest poema... i celebro la teva tornada al "club dels poetes vius"!!!
ptons i abraçades...!