Carta a Ella

Un relat de: George Brown

No puc més!
No puc més. M'enfonso. No puc viure així. He de dir-t'ho o m'he de callar? T'ho dic, no puc més.
T'estimo... tens la meva ment ocupada vint-i-quatre hores el dia. Sóc incapaç de fer res. Penso en tu. Només puc fer això, i ho saps. On estic, on estem.
Em dius coses que m'agraden, però res més. No puc més. Necessito més. Et vull, et desitjo. Et necessito.
Per què m'ho fas?
Necessito sinceritat. Jo he estat sincer amb tu. T'he dit la veritat, ho saps. Què tinc a canvi? Bones paraules, però res més. Sigues sincera amb mi, com jo he estat amb tu. T'he dit, t'he explicat les meves pors, la meva indecisió. Tu m'has dic ‘d'acord', però res més.
Jo et vull veure. Tu em vols veure. Jo intento veure't. Tu m'esquives.
Per què m'ho fas?
Tant t'he decebut? Tant han canviat els teus sentiments? Sigues sincera amb mi. Ho necessito. No puc més. Què he fet? Què no he fet? Què vols?
Sóc molt indecís. Sóc molt poruc. Faig el puc. Faig el que sé. Sóc sincer. Potser massa sincer? Hauria d'haver callat alguna cosa? Digue-m'ho, explica-m'ho.
Esperaves que fos diferent? T'he decebut? Perdona'm. T'he de demanar perdó? No puc més. Estic perdut.
Contesta'm. Només demano això. Demano molt? No crec que demanar sinceritat sigui demanar molt.
M'apago. No puc més. Per què?
Escric sense pensar. No puc pensar. He pensat molt, i què tinc? Dubtes, molts dubtes. No vull pensar més. No vull dubtar. Vull la veritat. Vull sentir-te. Vull escoltar-te. Necessito la veritat. No puc més.
Em vas dir que si. Em vas acariciar. Em vas animar. Em vas fer feliç. Vull pensar que jo també et vaig fer feliç. Va ser així? Digue-m'ho, he de saber-ho. Ho necessito.
Perdona'm! Sé que jo sóc el culpable. Em maleeixo a cada instant. Què puc fer? Què he de fer? Deixa'm tornar a començar. Ho he fet molt malament. He intentat que fos perfecte, i ha estat un desastre. Sóc un desastre. Només et demano una mica d'ajuda. Sap que la necessito. No ho sé fer. Però saps que sóc sincer.
Cada cop que et veig... ja ho saps, i jugues amb això. Jugues amb mi. O jugues contra mi? Per què m'ho fas?
T'ho diré tants cop com vulguis. T'estimo. Però jo també necessito que m'ho diguis. No ho vols dir? No ho sents? Sigues sincera. Fes-me mal si es necessari, però fes-ho ara. No puc més.
...

M'agrada estar a prop teu. Sentir-te. Em vas abraçar. Què vaig fer jo? ... res. Perdona'm. Em vas demanar que sentia per tu? ... i t'ho vaig dir, Amor. Em vas agafar la mà. Gràcies. Volies que t'abraces. Què vaig fer jo? ... res. Perdona'm. Esperaves més de mi. Ho entenc. Perdona'm. Per què no et vaig abraçar? ... maleït jo! Volia abraçar-te. Ho saps. No volia que penessis que t'abraçava només perquè tu ho volies. Per això no ho vaig fer. Maleït jo!
Ara m'ho fas pagar. T'entenc. Perdona'm.

Comentaris

  • dubtes i més dubtes[Ofensiu]
    foster | 09-10-2005

    que ens ronden sempre en la relació amb l'altre/altra. Sempre buscant complaure, no fer mal, ser respectuós, abandonant part del nostre ésser per compartir amb ella part de la seva feliciatat. I Ella, i el seu joc pervers a voltes no intencionat, ens embogeix perquè no obtenim respostes rotundes a les preguntes, a cada pregunta de cada instant, amb ella o sense, amb el seu record i/o l'esperança de refer els errors per recuperar-la i començar de nou.

    Felcitats, m'agrada. Només hi trobo un excés de frases curtes, totes amb pretensions de vers de poema, massa carregades de sentit i sentiment. Alguna pausa-enllaç faria molt de bé al conjunt del relat, crec.

    foster

  • Fes-me mal si és necessari...[Ofensiu]
    jacobè | 06-08-2005

    És una carta de perdó a tu mateix. Calia que l'escrivissis. Contràriament al què dius, està molt ben escrita i estructurada. No calia revisar-la. Té un desenvolupament natural perquè surt de molt a dins. Com sempre en els teus escrits veig reflectida una part de mi, present o passada: En aquesta ocasió se m'ha posat la pell de gallina quan he llegit l'últim paràgraf... Un petó Jordi. Eva.

  • Explosió d'emocions... i de contradiccions[Ofensiu]
    brideshead | 14-02-2005 | Valoració: 10

    Bé Jordi, aquí estic amb els deures fets...
    Aquest títol que he posat és el primer pensament que m'ha vingut al cap al llegir de nou la teva carta. I és que l'he llegida repetidament per empapar-me'n. Podria ser una carta adreçada a ella, podria ser una conversa "cara a cara", podria ser una crònica íntima al teu diari. Tu dius que, tècnicament, el relat no és bo, ... i jo em pregunto... és que raó i sentiments parlen el mateix llenguatge? La resposta és NO! Si ens acollim a la raó, ens deixem sentiments pel camí i tu no ho has volgut fer, tu ho has volgut vomitar tot. I ho has fet amb una intensitat colpidora. I el gir que m'ha semblat veure al final és sorprenent.

    En la primera part ens exposes el teu amor desbocat per ella, l'estimes, la desitges, la necessites. I ella "capeja" la tempesta de les teves emocions. No es pronuncia. I això et perd, et mata. En la segona part, ella et reclama, t'abraça... i tu li negues el teu afecte, la teva abraçada... per què? per por? de què?

    Mira, podria passar que el meu comentari fós més llarg que la teva pròpia carta, perquè escrivint tot això em vénen al cap noves frases, altres punts de vista. De fet, no acabaria mai de comentar-lo. I amb això et vull dir que és un relat/carta encisador/a per a mi.

    Repeteixo, potser técnicament no és correcte però això no importa gens, és un escrit sortit directament del cor, tal com tu necessitaves escriure'l, i això és el que compta.

    Et felicito efusivament. Crec més en el fons que en la forma, i tu t'aboques sempre al fons, en tots els relats. Ets tot amor, tot cor, tot sensibilitat i m'agrada moltíssim. M'hi sento
    identificada totalment.

    Ah! i un 10, i ja t'ho vaig advertir: no és gratuït. És que, senzillament, m'ha agradat moltíssim, és sincer, salvatge, t'has despullat de totes les pors i ho has compartit amb nosaltres.

    Un petonet Jordi, t'havia dit que ets un encant?

  • fugaç[Ofensiu]
    Nicte | 22-01-2005 | Valoració: 10

    Uff!!!! ha sigut bestial de debó, no vull fer la pilota ... aquesta sensació de velocitat de pensaments a mil per hora, sense ordre. Les frase super curtes, la multitud de punts fan que sigui així. M'ha semblat com si hagués sigut una pujada d'adrenalina sobtat i després ... calma... o com dius tu, resignació (ho dius? en el comentari vull dir... ara no ho recordo)
    I res que et poso un 10 pq a voltes hauria d'haver fet el mateix (i no marejar-me donant voltes a una pregunta) i per l'energia i el cant a la desesperació repetint allò q el subconscient et recorda a cada moment! George, llàstima q tot plegat pugui ser veritat, aq coses foten! amb perdó l'expressió.
    MUAS!!!!

  • paral·lelismes[Ofensiu]
    estel d'estiu | 13-01-2005 | Valoració: 9

    M'hi sento tan aprop del que dius, tal vegada jo he viscut una situació semblant, evidentment suposo que amb matisos, però en essència és molt semblant, m'he sentit molt trista i amb un nus a l'estòmac difícil de desfer. No sé si el que expliques es ficció o és real, però si és real espero que la sort t'acompanyi.

  • Dolor[Ofensiu]
    pivotatomic | 06-12-2004 | Valoració: 7

    Per mí, el millor del conte és que transmet a la perfecció un estat d'ànim pel que (per desgràcia) tots hem passat en algun moment de les nostres vides. Tota la ira, la confusió, la frustració... en una paraula, el dolor, és ben patent en totes i cadascuna de les paraules del text i, com que diria que el que pretenies és això, has sortit triomfant. Felicitats.

    Per cert... no té res a veure amb la literatura, però... per si encara no ho has decobert... mai és tant dolent com sembla i, al final, et fa més fort, més savi i (per desgràcia) més escèptic.

  • Una nova carta[Ofensiu]

    que personalment m'ha recordat alguna cosa, episodis passats, ja fa uns quants anyets (uf, com passa, el temps!).
    Innovadora col·lecció de cartes. Entre tots els meus relats a RC (53, em penso) hi ha tan sols una carta que va dirigida als meus lectors... Ah no, dues; hi ha el relat 49è, "... carta als lectors", i "no m'espereu al meu funeral", que també és una carta. Té un atractiu especial, aquest format. I tu sembla que els vols portar "fins a les seves últimes conseqüències!". T'animo sincerament a fer-ho. El resultat pot ser molt prometedor.
    Salutacions,

    Vicenç

  • Cert és[Ofensiu]
    Espiadimonis | 19-11-2004 | Valoració: 8

    Cert és el que diu la Tona sobre el moment de confusió que reflexa (o reflecteix, no ho sé) el teu relat. Deuries escriure'l en un moment en que el cap t'estava a punt d'esclatar. A més, tard o d'hora, tots hi hem passat i és fàcil identificar-se.

  • Gràcies![Ofensiu]
    George Brown | 16-11-2004

    Gràcies Tona. Gràcies pel comentari... i pel petó, ho necessitava!
    Sé que aquest relat tècnicament és... diguem que no és el millor, però emocionalment significa molt per mi. El vaig escriure sense pensar, sense reflexionar sobre el que estava dient, ni tan sols vaig gosar rellegir-lo (probablement l'hauria esborrat, i no ho volia fer!). Quan vaig començar a escriure, tenia odi, esta enfadat... enfadat amb Ella, enfadat amb mi, enfadat amb el món. Però el fet d'escriure em va ajudar... em va anar relaxant... l'odi es va anar difuminant.
    Ja no estic enfadat amb el món, i menys amb Ella. L'odi i la fúria que sentia s'han transformat en calma, comprensió i... resignació (que a la vegada, mica a mica es va transformant en il·lusió!)...
    Moltes gràcies!

    Jordi.

    PD: ara mateix vaig a llegir els teus poemes/relats.

  • m'encanta[Ofensiu]
    Tona | 15-11-2004 | Valoració: 10

    El teu monòleg interior desprén una confusió total, i un sentiment d'arrepentiment en el qual em sento mol identificada. El teu estil d'escriure, de reflexionar, és molt semblant al meu.
    T'invito a llegir-me si tens temps.
    De debò, aquest escrit regala moltes coses als lectors.
    Escriure el que sentim de vegades ajuda a entendre'ns millor.

    Un peto! i no deixis d'escriure!!

    Tona

Valoració mitja: 9.14

l´Autor

Foto de perfil de George Brown

George Brown

36 Relats

250 Comentaris

74943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
"Què escriure quan,
el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?

Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.

Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.

I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."