el que m'heu fet no té nom

Un relat de: natasha

Ets un cabró, com has pogut jugar d'aquesta forma amb mi? Tan costava dir que tan sols érem amics i deixar les coses clares des de bon principi? Ara us heu passat!
I tu "amiga", ara entenc els teus consells :"oblida't d'ell" deies. Clar, normal, ara ho entenc tot. Ara ja podeu viure la vostra història sense preocupar-vos, ho sé tot, però el que no entenc és amb la sang freda i calculadora amb la que has actuat amiga, no ho entenc.
Què dir-vos? que ara veig que esteu fets l'un per l'altre, si, que tots dos ataqueu per l'esquena a aquells que us fan nosa i són amics, o com a mínim es creuen amics vostres. No em quep al cap com per trencar-me al cor primer m'heu atrotinat l'esquena amb les vostres punyalades.
Estic d'acord amb una cosa, amunt l'amor!! però de cares, afrontant-vos als problemes, ai què dic m'oblidava que sou uns covards! Només us demano un petit favor o millor dit, em permeto el luxe d'exigir-vos-ho, sigue feliços (si el remordiment de consiència us deixa) però lluny de mi. Ara ja no pinteu res aqui, a la meva vida, em sentu traicionada i no us poc veure al meu costat.
15/12/04

Comentaris

  • Em sento...[Ofensiu]
    carpe diem. | 15-03-2010 | Valoració: 9

    molt identificada, mai saps el que et trobaràs per molt amiga que siguis d'algú... un dia venen i te la foten per l'esquena... coses que passen i que amb el temps es curen pero si comencen així mai saps com acaben els qui t'ho fan, jo ho he pogut comprovar, i estigues tranquila perqué tota aquesta ràbia que portes dins pots treure'n una part escribint.


    si no és que es tracta sol d'un relat.

  • Un relat cru...[Ofensiu]
    Arbequina | 29-12-2006

    Il·lustres bé l'enuig que deu provocar tal traició... és força rebuscada i força real, també.
    Es llegeix d'una volada.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • Sempre...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 05-11-2006 | Valoració: 10

    fan mal les traïcions, és un acte de covards, entec el teu enfadament i si compartir-ho amb nosaltres et serveix una mica de consol, ja saps on trobar-nos. 1petó. ESPIRAL.

  • T'enteng...[Ofensiu]
    Em Perds... | 05-11-2006 | Valoració: 10

    Mai m'havia sentit tan identificada amb un relat com ho he fet amb aquest. Avegades la gent que tenim al costat, dia rere dia, es la que ens fa més mal, la que com tu dius... ens traeixen. Ja fas bé d'apartarlos de la teva vida, i com tu has dit, que siguin feliços pero lluny de tu.

    Gràcies pel comentari ;P Tu també contes amb mi apartir d'ara.

    1a abraçada!

  • ara sí que...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-01-2005 | Valoració: 10

    has deixat la dolcesa, la comprensió, la serenor... i has tret la cavalleria i les armes de defensa... i has atacat amb la força de les paraules, que és l´unica arma que fereix... com et defenses, noia! és que quan estracta d´amor... toca molt endins, a l´ànima.
    és clar que encara et queda una altra arma de destrucció massiva: la indiferència!!!! que els bombin!!! ( però costa... quan la batalla encara és recent... )
    TU els pots guanyar... perquè tens els teu cor ENROCAT i els estan descoberts i atacats pel teu cavall i l´alfil... és el seu "jack-mat"... s´apropa! je je je ( ja ens entenem, oi?
    fantàstic, judith... has ensenyat les ungles...
    ptons i abraçades i... seguirem els dos la partida d´escacs, però en privat... no vull tenir la vergonya pública de veure com em guanyes je je je

  • Val més dir les coses pel seu nom[Ofensiu]
    estel d'estiu | 07-01-2005

    Fas bé de dir el que penses, d'amollar tot el que et preocupa, no t'ho guardis, que si no el cor es trenca en mil bocins.

  • Sincer, però...[Ofensiu]
    Equinozio | 06-01-2005 | Valoració: 9

    Molt maco el relat, curt i directe, sense ambuts.
    Nomès espero que sigui,simplement, un relat.
    I si no ho és només et dire que hi ha més estrells en el cel de les que pots veure amb els ulls.

    Continua escribint.

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

274 Comentaris

82993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut