Que l'ombra m'engoleixi

Un relat de: Daedel

I de sobte te n'adones,
ja no tens res a fer,
massa tard per arreglar-ho,
massa prest per poder-ho oblidar.
Voltes i mes voltes li dones.
Res no et fa viure ni riure
i el fingir les rialles es fa, cada cop,
mes dificil d'aconseguir.
Es veure't o parlar-te
i caure de nou al pou.
Potser hauria de marxar
per sobre les montanyes i el mar,
a cercar una terra
a on no m'haguessin pres la llum.
Aqui tu ets l'única flama
que llueix en la foscor
i que derrota el glaç de la buidor.
Però jo a tu no podré arribar,
perque tots els obstacles m'allunyen de tu
i no veure l'interior dels teus ulls
i no acariciaré el fils dels teus cabells.
Que l'ombra m'engoleixi
en el seu interior d'oblit.

Comentaris

  • Resorgiràs com l'au fènix[Ofensiu]
    estel d'estiu | 08-02-2005 | Valoració: 9

    Després d'un fracàs sempre hi ha un punt de llum, no t'enfonsis al pou, no vulguis caure al buit, al no res. Lluita i no decaiguis.
    Si la resposta ha estat un no, més endavant rebràs un si.
    Bona sort i carpe diem !!