Estic d'acord amb els comentaris que esperen una continuació a aquest relat. Una situació realment estranya que fa imprevisible les reaccions. Vol saber la veritat la Susanna? En té prou la Imma amb la certesa de que ell l'estimava de debó, encara que fos privadament? Saber que les últimes paraules del Miquel volien ser per ella? Per mi, seria més important imaginar que voldria realment en Miquel ara que ja no hi es.
Però... m'estic avançant als aconteixements! El teu relat té això, m'ha fet pensar en totes les possibilitats!
Enhorabona, no perds la capacitat d'atrapar-nos.

Aviat, per continuar la lectura.
Vaig descobrir el teu relat fa temps de manera casual al Taller de Sants.
Ara t'he trobat aquí.
Un autèntic plaer.

...que t'he llegit.
Clar que és tant dificl triar!
Ets un poeta i a més un artista del paper.
Et felicito.
Una abraçada.

Jo al meu diari li dic "llibreta de pensaments"...
De vegades ens uneix a ells un fil inexplicable per alguna gent. El que hem de procurar es no deixar d'escriure.

Gràcies pel teu comentari. M'ha portat fins aquí.

Cada vegada que el llegeixo em fa estremir. No és fàcil trobar les paraules per expressar certs dolors, però tu has fet un relat colpidor.
Sí, ell va ser fidel a la seva manera de viure fins el final.
Una abraçada.

...han fet remoure quelcom dins meu.
Preciós.

Salutacions.

...callar, de vegades, crema per dins.

Salutacions!

Gràcies per les teves paraules. Cirerot... el meu lector més fidel. No em crec mereixedora de tants elogis. Malgrat tot, son ben rebuts. Et torno l'abraçada!

Genial... Fas que posem tota l'atenció desde el primer mot per desprès sorpendre'ns... M'agrada!
Matarem al missatger!

Trio aquest per comentar-te, no per atzar, sino perquè és l'últim. Una lectura pausada, no cal esforç, els cinc sentits atrapats desde el títol. Em queda molt per descobrir.
A mi no em guanya el ciment... em perd la passió.
Gràcies per llegir-me i per comentar-me. Jo et seguiré llegint.

Quina delicia Nat...
Llegir i tornar a llegir i cada cop poder descobrir un vers. I de sobte adonar-me'n que hi ha instants que és repeteixen en altres vides.
Gràcies per trasmetre aquesta emoció amb tanta calidesa.

Angie té raó, t'he vist en comentats i la curiositat ha fet un descobriment... un relat que puja l'emoció i el neguit a la gola...
Dificil expressar sentiments, però també sensacions i tu, déu ni do, quina catarsi...!
Llençaré unes mitges amb carrera a un racó només perquè un desig culpable les vulgui recollir...
Enhorabona!