Converses

Un relat de: emmacel

-Hola, puc passar? Ja sé què és una mica tard.
-I ara! Passa. Que portes aquí?
-Gelat...
-Un quilo de gelat??
-Sí. Mig per a tu, de xocolata. Vainilla per a mi. Ja saps què em vas dir: "quan ell marxi, si tens ganes de plorar, vine. I porta gelat, com a les pel·lícules americanes, i ploraré amb tu." Sóc aquí. I no estic bé. Ell ha marxat.
-Plora si vols, sense vergonya. Som amigues. Les llàgrimes fan bé, fan que marxi el neguit, netegen les penes, després es veu tot molt més clar.
-Estic emprenyada amb ell. Sento ràbia perquè no m'ha pogut estimar! M'he donat tota, saps? I jo no sóc el què ell vol. Perquè s'acaba això? Perquè no ha pogut enamorar-se?
-No ho sé. Qui ho sap com va? Res no es pot forçar, ja ho saps. El que has de pensar ara és que ets una dona fantàstica! Especial i sensible. Qualsevol home es sentiria afortunat d'estar al teu costat. Si no et vol, ell s'ho perd!
-Sí, ja, ell s'ho perd... Però el cas és que ara només puc pensar què sóc jo qui s'ho perd!!! Ell... a ell tan li fa perdre'm! No ho veus? Ell no té tristor perquè això s'ha acabat. Ell no em trobarà a faltar en el seu matí, les seves tardes, el seu llit. Ell farà el de sempre!!!! Trindrà nous principis, això que a tu t'agrada tant, i ni tan sols em recordarà.
-No. No pot ser. No em puc creure que després del temps que fa que esteu junts i amb tot el que heu compartit, ell pugui passar pàgina així. Segur que et recorda, segur que et pensa. Potser no com a tu t'agradaria. Però no ho podem canviar. Recorda allò bo que vau tenir. Les emocions i els sentiments. Ja ho saps, si algú vol marxar, no el podem retenir. Cadascú ha de seguir el seu camí. Ell també. Però ja veuràs, en uns dies et trobaràs millor... Farem un munt de coses, sortirem, parlarem, anirem al cinema, et faré riure, no et deixaré sola. I molt aviat, tornaràs a veure el sol. Té, mocadors de paper...
-El sol, el sol... porta!!! I no són mocadors... són tissus...!!!!!
-Au va, sí. Ara emprenyat amb mi, que jo sí que t'estimo!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de emmacel

emmacel

13 Relats

29 Comentaris

14898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...
Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.

Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.