Cercador
Viure
Un relat de: emmacel- Compartir:
Sentir-se viu és sentir el risc. És deixar-se portar per l'emoció. És tenir esperança.
És perdre la por. Sentir un neguit dins nostre que estira.
Viure també és plorar. I sentir-se perduts. I agraïr qualsevol instant que ens ha fet somriure.
Viure es estimar, enamorar-se, compartir, imaginar i desitjar.
I només cal voler.
I només calen ales.
I de vegades, cap lligam.
Sentir el vent a la cara mentre lluitem pel present amb tota la força...
I viure és somiar...
Comentaris
-
M'encanta![Ofensiu]Marteta | 07-04-2011 | Valoració: 10
M'ha agradat molt, de veritat :) Penso que tot el que hi dius és ben de veritat, i també coicidesc amb tot. Viure és tot això i més, i es que viure ho és tot, no?
Una besada:) -
Viure...[Ofensiu]Cirerot | 24-10-2009 | Valoració: 10
... és tenir 20 anys.
Bromes a banda, el poema és molt maco i ple d'optimisme, sense ser 'ensucrat'. I molt ben escrit.
Per mi viure no és somniar exactament; és més aviat PERSSEGUIR un somni, així és quan més viu m'he sentit, sempre que persegueixo un somni.
El problema és tenir-ne un però tot arriba, m'alegro molt que puguis somniar i fer-nos somniar a nosaltres amb les teves paraules...
una abraçada molt forta!
Valoració mitja: 10
l´Autor
13 Relats
29 Comentaris
15730 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.
Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.