Viure

Un relat de: emmacel

Sentir-se viu és sentir el risc. És deixar-se portar per l'emoció. És tenir esperança.
És perdre la por. Sentir un neguit dins nostre que estira.
Viure també és plorar. I sentir-se perduts. I agraïr qualsevol instant que ens ha fet somriure.
Viure es estimar, enamorar-se, compartir, imaginar i desitjar.
I només cal voler.
I només calen ales.
I de vegades, cap lligam.
Sentir el vent a la cara mentre lluitem pel present amb tota la força...
I viure és somiar...

Comentaris

  • M'encanta![Ofensiu]
    Marteta | 07-04-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, de veritat :) Penso que tot el que hi dius és ben de veritat, i també coicidesc amb tot. Viure és tot això i més, i es que viure ho és tot, no?
    Una besada:)

  • Viure...[Ofensiu]
    Cirerot | 24-10-2009 | Valoració: 10

    ... és tenir 20 anys.

    Bromes a banda, el poema és molt maco i ple d'optimisme, sense ser 'ensucrat'. I molt ben escrit.
    Per mi viure no és somniar exactament; és més aviat PERSSEGUIR un somni, així és quan més viu m'he sentit, sempre que persegueixo un somni.
    El problema és tenir-ne un però tot arriba, m'alegro molt que puguis somniar i fer-nos somniar a nosaltres amb les teves paraules...

    una abraçada molt forta!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de emmacel

emmacel

13 Relats

29 Comentaris

14744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...
Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.

Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.