Veig distància

Un relat de: sempreningú

Ens han pres els missatges per mirades.
Dins l'enorme bloc de glaç, reconec
la teva veu trencada com em canta
perquè no ens contagiem l'atroç fred.

S'ha gelat tot: el compàs dels batecs
d'un cor amb fluït ritme en el procés,
rastres de purpurina fluorescent
alhora de posar punts i final.
Per què tant d'hora ens ha hagut de passar?
Pensem-ho només. Serà massa fred
parlar-ho amb la racionalitat.
En la balança, el silenci és l'eix
que es contraresta amb sumes de detalls.

L'esperança de travessar el blanc
i de pas, l'ambigüitat del parany
per haver llançat a terra fronteres.
I el nostre dol, per ja no poder rebre,
fa en el gel gros una esquifida esquerda,
que el temps farceix amb la seva duresa,
com si res l'hagués fet mai franquejar.

I el iceberg ens escalda amb espelmes
que sostenen la flama del passat.

Comentaris

  • Les teves paraules...[Ofensiu]
    emmacel | 27-04-2010 | Valoració: 10

    ...han fet remoure quelcom dins meu.
    Preciós.

    Salutacions.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18301 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak