Cercador
Pics de vida
Un relat de: emmacelSurto a treballar, passetjo, xerro. Canto al cotxe. Quedo per sopar. Em connecto i puc estar un ratet tafanejant. Diumenge fem una sortida d'amics, una mica de muntanya per variar, anem al Corredor. Llegeixo al bus. El Max m'ha demanat que em llenci pel tobogan i ho faig...! Encara faig classes de teatre. Si tinc ganes, surto a còrrer a mitja tarda. I acompanyo la Laura a comprar. Planxo, escombro, endreço. Em compro unes sabates. Avui miraré la tele, surt el tete! Passo pel banc. Em faig unes fotos. Vaig a mercat. Truco al Marc que ja es pare. Comento el llibre que estic llegint. Escric a la meva llibreta de pensaments. Penso què farem demà. Què et puc oferir. Busco un color per la pared de l'habitació. Imagino que ha de passar a sobre el marbre de la cuina...
El meu món gira sempre!
Només hi ha un instant en que tot s'atura.
No és quan m'en vaig al llit, en aquell moment únic abans de tancar els ulls.
Tot s'atura quan véns.
Tot, menys el meu cor, que és ara quan batega fort.
Guia el meu món el desig.
Ha de parar tot per pendre conciència de tu. De la teva olor, del teu sabor, de les teves paraules. Per dibuixar-te al pensament. Perquè res no marxi sense gaudir-lo.
Els gestos, la mirada. Per recordar que fas amb les mans. En quin moment somrius. Grabar cada paraula, el teu bram, tots els matisos de la teva veu.
Empapar-me de la teva pell, del perfil del teu cos, dels teus cabells.
Per recordar-te quan marxes. Per somriure quan marxes. I fins que tornes.
Tot s'atura quan véns.
Només quan véns, tot s'atura.
l´Autor

13 Relats
29 Comentaris
16473 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.
Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.