Cercador


Llista categories

Creu-me, pastisset (Tema: infidelitat)

Un relat de: Biel Martí

Amb la meuca agafada pel clatell fent-li una fel·lació, els pantalons i calçotets sobre la làmpada, tot suat i amb una samarreta dels Lakers i una gorra amb trompa d'elefant, l'individu encara va tenir els pebrots de dir-me que allò no era el que semblava. Dins meu es va formar una bola d'odi i desesperació alhora.

Jo l'estimava, senyor Jutge, de debò.

Havia pagat un detectiu privat per investigar-lo, convençuda que serviria per demostrar que els rumors eren mentida, que ell m'era fidel. Sempre havia estat un home amb èxit entre les dones i al començament la gent em deia que no badés, que si es casava amb mi era pels diners, però després l'amor va prevaldre, o això pensava.

El maleït investigador, va fer-me veure la realitat quan m'invità a pujar al pis. La meva parella de tota la vida, que tant bé cau als meus pares, que tan aprecien els meus amics... m'era infidel a casa meva. La casa que el papà ens pagava. Jo l'estimava, des que ens varem conèixer a la universitat, amb bogeria... En el moment d'enxampar-lo in fraganti amb la puta, em va entrar una ira que desconeixia fins aleshores. Per això vaig fer-ho, senyor Jutge. Què podia fer si no? Repetia: "creu-me, pastisset, creu-me". La meuca va sortir corrents tota despullada quan vaig treure la pistola. Ell es va posar a plorar, em va suplicar de genolls, amb el sexe penjant-li, va dir-me mil cops que m'estimava, que el perdonés. Jo subjectava l'arma amb força, sabia que aquella imatge no se m'esborraria mai, podria perdonar-lo però no ho oblidaria. Llàgrimes de ràbia es mesclaren amb tots els records dels bons moments, els mil regals que li havia fet, la feina que havia aconseguit ell gràcies als papàs... I pensar que si el detectiu no m'hagués mostrat la veritat viuria enganyada encara. I ell plorava i plorava i... què vol que li digui, em va fer pena. Per això vaig matar el detectiu, senyoria...

Comentaris

Afegir comentari
  • eiiii...[Ofensiu]
    emmacel | 12-05-2009

    Genial... Fas que posem tota l'atenció desde el primer mot per desprès sorpendre'ns... M'agrada!
    Matarem al missatger!

  • bo,bo,bo[Ofensiu]
    4punts | 03-12-2008

    Senzill però fàcil.
    Desenvolupes de conya i fas una història real i moral.

  • HAHAHAHAHA!!! :DDD[Ofensiu]
    Autobahn | 22-11-2007 | Valoració: 10

    Quina mala llet!! Aquesta si que no me l'esperava! I mira, de vegades-no sé tu- pel que sigui, cometo el pecat de llegir primer els comentaris de la gent que el relat. Aquesta vegada ho he fet, ho sento. Per tant, m'esperava un gir al final però, noi, ho dec ser molt innocent o el gir és dels que fan història! Boníssim!
    Ara mateix corro a explicar-li a la meva dona aquesta història que m'ha semblat molt original, emprant tots els còdigs i recursos de les històries clàssiques de gelosia amb detectiu inclòs.
    No faré "l'spoiler" i que el següent lector s'ho curri.
    Gràcies per la crítica tan constructiva que has fet als micro-relats, de debó. M'agraden els lectors exigents -no els bordes, per descomptat- i tu ho sembles -exigent, no borde! collons, que malament m'explico... :D

  • Genial[Ofensiu]
    dacar | 10-01-2007

    Doncs a mi em sembla genial. I si hagués de valorar en plan "moralista" (com veig que fan alguns), jo t'hi poso un 9,5!!!! M'ha fet molta gràcia el gir final.

  • Ho ho ho!!! Molt bona!!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 10-01-2007 | Valoració: 9

    M'agrada. Crec que és divertit...

    No sé, té gràcia tanta animalada. Osti tu, tampoc és que m'hagi de creure que pretens ser realista, oi??

    Tot és riure.

    Et poso un 9 sobre 10. Però si fos un relat moralista o alguna cosa semblant (em sorprendria molt) et posaria mmm, un 6 sobre 10 (mira).

    Apa, salut!!

  • bona aquesta![Ofensiu]
    atram | 17-12-2006

    una història clàssica, de pel·lícula, grotesca, però amb un estirabot final que t'arrenca el riure, si senyor!
    I és que hi ha molta estupidesa humana que aflora en la majoria dels actes de desesperació... quan som víctimes dels enganys i dels autoenganys!
    una abraçada.

    atram

  • hahaha[Ofensiu]
    foster | 13-12-2006

    Sí, descarat, millor tirar-se a la taquillera que al metro...

    M'has arrencat una riallada amb el gir final...que per simple i quasi grotesc no deixa, però, de suggerir alguns interrogants sobre el tema al qual participa el relat, la infidelitat...almenys a mi m'ho sembla...Volem, voldríem saber realment totes i de totes les infidelitats?

    Bones imatges i un discurs que llisca fàcil.

    foster

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

620 Comentaris

237986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >