Avui he somiat

Avui estic trista i em sento envellida.
Un record del passat ha tornat amb força i m'ha copejat amb violència. Ha fet de la meva ànima bocins de vidre.
Avui he vist el Nil, el meu petit Nil en somnis. He recuperat la seva carona, he sentit un plor suau, una rialla trapella i uns sorollets de voler parlar.
Gràcies.
En aquest temps només l'he somiat dues vegades. La primera per salvar-me. Aquesta nit... potser també.
Però de moment no sento la pell, ni el cos, ni tinc esperit. No puc somriure, en fa mal respirar. Les llàgrimes brollen del fons d'un cor gelat.
La ràbia em té paralitzada, un perquè dens vol sortir i no passa de la gola.
M'he llevat i he volgut anar a aquell trosset de platja que ens pertany. He caminat molt lluny i moltes hores, he sentit fred a la cara i l'horitzó era blau fosc, quasi negre. No he trobat un lloc a on amagar-me.
Avui vull allitar-me i tornar a somiar el meu record. El millor i el pitjor que he viscut mai. Tanco els ulls i el cap i faig amb el cos un farcell tancat. Que no em destorbi ningú.
Avui no tinc il.lusió, ni forces, ni m'empeny el desig, ni em batega el cor. Només tinc fred.
En Nil no hi es. Digue'm, com es pot viure si en Nil no hi es?
Demà. Potser demà...