Sense data

Un relat de: copernic

Estimat diari: Sé que fa temps que no t'agafo, que no acarono les teves anelles, que no ressegueixo amb els dits el gruix de les pàgines, que el bolígraf no et pressiona suaument i es passeja per les línies dels teus fulls, mogut per la inconstant inspiració, que em visita cada vegada amb menys assiduïtat. T'enganyo, ja ho saps, amb les noves tecnologies. Reconec que sóc injust amb tu però trobo molt més còmode el rítmic teclejar de l'ordinador, molt més polida una esborrada sense rastre i la immediatesa del text corregit i acabat. Em diràs que sona a excusa, que res es pot comparar amb la joiosa anarquia de les lletres desiguals, amb l'espectacle dantesc de les rectificacions ocasionals, amb la gravidesa dels caràcters arrodonits, amb l'esplendidesa de les inclinacions, amb la lletra de metge de l'escriptura empesa per la urgència, que converteix les línies en jeroglífics de difícil interpretació. Recordo en aquests moments la joia d'haver gaudit junts amb les ininterrompudes cataractes de tinta vessades sobre la teva blancor immaculada, un desfici delirant que solia presagiar un bon text. També hem patit de valent quan les correccions eren freqüents, les vacil·lacions constants, les aturades perllongades. Sabíem per experiència que en aquests casos l'avortament era possible, temíem aquell instant, que posposàvem tot el que podíem, en que es produïa l'abandonament. Hi ha quelcom més frustrant que intentar descriure un sentiment i no sortir-te'n? Hi ha una sensació d'impotència més aclaparadora que provar de descriure un moment irrepetible i no trobar les paraules adequades? I tanmateix, de vegades la distracció i la falta de concentració provocaven el dissortat desenllaç. I ens costava d'entendre que de vegades els relats es neguen a ser escrits, a veure la llum i prefereixen l'anonimat càlid de les tenebres de l'inconscient. No sé quant de temps passarà abans no ens tornem a trobar, estimat diari, però deixa'm dir-te que en tu he vessat les més innobles de les meves confessions, les pitjors de les meves perversions, per aquí s'han arrossegat els monstres més paorosos que habiten les cavernes més amagades, han desfilat els follets trapelles de la meva imaginació, s'han reforçat, amb la solidesa que proporciona l'evocació, els records mig oblidats, s'han amorosit els meus traumes, el dolor s'ha fet fonedís, les ferides han cicatritzat. He sentit, abraçant-te, el goig curt però intens de l'orgasme.

Estàs arribant al final. Et queden poques pàgines verges. Encara tornarem a fer coses junts però el temps s'esgota entre nosaltres. Saps que et substituiré, continuaré escrivint sense tu amb l'alegria de noves pàgines blanques que rebran amb impaciència la pluja atzarosa i càlida de tinta. Encara pensaré en tu un cop estiguis reciclat, quan només en quedi el record. Res em podrà treure però el plaer dels primers textos, l'alegria de l'obra acabada, la satisfacció d'haver-te deixat l'empremta, ferma, fèrtil de la meva urgent, inajornable necessitat d'escriure.

Comentaris

  • Bonica[Ofensiu]
    llacuna | 16-08-2010 | Valoració: 10

    aquesta relació amb el diari, molt passional, sembla el dipositari de tot, quina gran responsabilitat, no sé si ell et trobaria tan a faltar com tu a ell, estaria bé que pogués parlar de com se sent sent el receptacle de tanta intensitat.

  • No em queda gaire més a dir[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 15-08-2010 | Valoració: 10

    perquè la Nuria, en el seu comentari, gairebé ha dit exactament el que et volia dir, fins i tot a la PS. Vull recalcar, però, la frase: "de vegades els relats es neguen a ser escrits, a veure la llum i prefereixen l'anonimat càlid de les tenebres de l'inconscient". Magnífic!
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Imagina't...![Ofensiu]
    emmacel | 23-07-2010

    Jo al meu diari li dic "llibreta de pensaments"...
    De vegades ens uneix a ells un fil inexplicable per alguna gent. El que hem de procurar es no deixar d'escriure.

    Gràcies pel teu comentari. M'ha portat fins aquí.

  • Necessitat d'escriure[Ofensiu]
    nuriagau | 20-07-2010 | Valoració: 10

    Ens has ofert un monòleg amb el teu diari, un text en què comparteixes les experiències tingudes en el moment d'haver de transcriure les vivències personals. Les reflexions que apareixen, segurament, són compartides per molts dels lectors d'aquest web, més d'un cop hem pensat quelcom semblant.

    M'han semblat frases esplèndides com: "de vegades els relats es neguen a ser escrits, a veure la llum i prefereixen l'anonimat càlid de les tenebres de l'inconscient"

    Enhorabona, copernic!

    Núria

    PS: Jo segueixo essent una defensora de la lletra manuscrita, diu moltes coses de la persona (ho apunto sense ser una grafòloga) i més si es té en compte que t'estàs referint a un diari. La cal·ligrafia reflecteix l'estat d'ànim de l'escrivent i, en un diari, aquesta informació és primordial.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

386811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...