Trucada a les 4:46 am

Miquel
      Una altra nit d’hotel. Al Miquel, ja començaven a pesar-li els anys; els viatges de feina cada cop li resultaven més feixucs. De fet, li havien proposat canviar de responsabilitat i assumir tasques d’oficina però rebutjà l’oferta. Fer de comercial li proporcionava una llibertat d’horaris que li permetia anar quedant amb la Imma sense haver de donar massa explicacions a la Susanna.
      De manera que, quan estava de viatge, a la nit, quan arribava a l’habitació, iniciava el ritual de les dues trucades. Primer parlava amb la Susanna i, des que el Martí s’havia fet gran i se n’anava a dormir més tard; amb ell, també. Després telefonava a l’Imma amb qui mantenia una conversa molt més distesa i divertida. De tant en tant, però, sorgia el tema que més temia: quan deixaria la dona. En Miquel mai no trobava el moment malgrat era conscient que, per coherència, era la decisió més encertada. Sempre havia cregut que quan el nen fos més gran seria més fàcil, però, ara que el Martí era un jove, tampoc ho considerava adient. No volia deixar la Susanna sola amb un noi en una edat tan difícil. Sabia que aquesta situació era injusta per a la Imma però la inèrcia i la por als canvis, que sempre l’havien caracteritzat, no li permetien fer el pas.

Imma
      La Imma matinà per anar-se’n a treballar. Havia d’agafar un avió a primera hora. Recollí el mòbil que havia deixat al menjador carregant-se i s’adonà que tenia una perduda. Eren les 4:46 am quan li havia telefonat el Miquel. Que estrany! Si ahir havien estat xerrant amb normalitat... Havien rigut una bona estona. Li agradaven aquestes trucades nocturnes quan ell anava de viatge. Com que estava sol, podien parlar amb tranquil•litat. Tot i que, com en d’altres ocasions, s’havia tornat a repetir la cançó de sempre. El Miquel no es decidia a separar-se de la dona. Des de feia vuit anys, la Imma desitjava oficialitzar la relació, però en Miquel no trobava el moment. S’havia plantejat abandonar-lo en més d’una ocasió, però mai no ho havia aconseguit. Incomprensiblement, com un imant, se sentia atreta i unida a un home que no acabava d’oferir-li tot.
      Va telefonar-lo sense aconseguir cap resposta. Es limità a deixar un missatge anònim i discret al contestador.

Susanna
      Els fets s’havien esdevingut ràpidament. La Susanna rebé una trucada dels mossos d’esquadra en què li comunicaren la defunció del marit. Segons li explicaren, de matinada, el Miquel s’havia trobat malament i havia telefonat al servei d’habitacions de l’hotel. Quan s’hi presentaren, ja no pogueren fer res per ell. Després d’això, l’autòpsia, el trasllat del cadàver, publicar l’esquela a la premsa, els tràmits del tanatori i els del cementiri...


      Ara, ja queda poc per a l’enterrament. Moltes són les persones que han passat pel tanatori. Ella coneix la majoria, d’altres se li apropen i es presenten. Enmig de tanta gent, apareix una dona amb aspecte trasbalsat i que sembla no conèixer cap dels allà presents. Decidida entra a la sala de vetlla i contempla el cadàver amb tristor.
      La Susanna l’observa i té el pressentiment que ella és la I Bosch a qui va telefonar en Miquel a les 4:46. Sense dubtar-ho, treu el mòbil del marit de la bossa, cerca el registre de trucades, selecciona la darrera i prem la tecla verda.