Ficció I

Un relat de: emmacel

M'agrades, em dius. I jo que penso el mateix, et vull creure. De debò, eh? el que passa és que, ja veus, 40 tacos... fa molt que no crec en prínceps, de fet mai he imaginat a ningú a dalt d'un cavall blanc...
Ets sincer en el que busques i en el que esperes i saps que jo t'ho agraeixo profundament perquè jo també ho sóc.
Per això no vull seguir a ningú, ni tirar d'algú que camini darrere. Jo et vull al meu costat, al mateix ritme de pas i si és possible, agafats ni que sigui per un dit.
Vull il.lusionar-te, regalar-te, cuidar-te, seduir-te, protegir-te... en el moment que tu vulguis o que tu necessitis. I vull veure en tu la mateixa devoció.
Ja he sigut abans, mare, amant, sumisa, companya de jocs, amiga, puta, port, còmplice, salvavides... En algún cas tot a l'hora, en altres només una.
Però jo sóc totes. Totes aquestes i d'altres que potser no sortiran mai.
I no m'en amago.
Si tu fas l'esforç, jo també el faig. Si tu hi vas, jo també. Si penses que paga la pena l'emoció... uisss!


Comentaris

  • Benvinguda![Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 23-04-2009 | Valoració: 9

    M'agrada la manera directe com admets que tots som, en realitat, més d'un; mare, puta, sumisa.... Un personatge per a cada moment, canviant el color de la pell com si fóssim cameleons, adaptant-nos, com tots els animals.

    Un text breu i directe!

    Nat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de emmacel

emmacel

13 Relats

29 Comentaris

14896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...
Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.

Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.