La quietud de la nostra propia epidèmia

Un relat de: Bonhomia

Símbols en marxa,
tots drets.

Gent mirant al cel,
esperant un miracle.

Animalada destruïda:
el ciment
ha guanyat a la passió.

Ni església,
ni govern,
ni anarquia.

La quietud de la nostra pròpia epidèmia.




Sergi Elias

Abril-2.009

Comentaris

  • Agregat(!)[Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 11-05-2009 | Valoració: 10

    Què tal! Si,si. Vivim atònits observant l'espectacle de la creació de nous imperis que ens eixuguen per dins. M'agraden aquests crits d'alerta. Una abraçada.

    Salut pandèmica!

    PD: T'he penjat un vídeo dels ü_ma -no sé si durarà gaire perquè a vegades els desactiven-. Xcert, el poem que m'has comentat xerra d'un malalt d'amor que es va quedar molt lluny d'aquí.

  • Relativitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-05-2009 | Valoració: 10

    La consciència pot ser plena o relativa, pot ser latent o manifesta, pot ser explícita o intuïtiva, de la mateixa manera que pot ser viscuda com un premi o una desgràcia, com un bé o com un dany, com un dret o com una obligació.

    La quietud, igualment, pot ser creativa... o negativa: la relativitat de tot plegat és evident, tal com nosaltres mateixos i els nostres mals!

    T'envio una abraçada directa,
    Unaquimera

  • Quietud...[Ofensiu]
    emmacel | 09-05-2009 | Valoració: 10

    Trio aquest per comentar-te, no per atzar, sino perquè és l'últim. Una lectura pausada, no cal esforç, els cinc sentits atrapats desde el títol. Em queda molt per descobrir.
    A mi no em guanya el ciment... em perd la passió.
    Gràcies per llegir-me i per comentar-me. Jo et seguiré llegint.

  • Som natura...[Ofensiu]
    - | 06-05-2009 | Valoració: 10

    Però ens compliquem la vida, inventant símbols, estructures socials, convencionalismes forçosos i altres artificis... quan la vida, simplement existir, hauria de ser tan senzilla...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513944 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.