Migracions

Un relat de: emmacel

M'assec a terra i abraço les cames, el cap ben alt mentre miro la pluja com mulla el pati.
Em vull recollir.
Trio els pensaments que em facin somriure i passen disciplinats un darrere l'altre pel meu cap.
S'acosta l'hora d'endreçar-se. De fer balanç i obrir el ulls.
Ho se i malgrat tot aplaço qualsevol decisió.
Se que l'espera només és per agafar força. Encara en molts moments un pes feixuc no em deixa avançar.
Espero. Però ja res s'atura.
"Des de llavors, l'he trobat a faltar en el sol, en la tempesta i en el crepuscle".
Amb la punta dels dits recullo una llàgrima. L'única que no he pogut evitar vessar.
D'El Petit Príncep, avui em quedo amb això:

...És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.

...Crec que, per evadir-se, va aprofitar una migració d'ocells salvatges...


Comentaris

  • Quan caiem...[Ofensiu]
    Bonhomia | 08-05-2009 | Valoració: 10

    Les dues últimes frases impacten molt. Sembla un relat d'amor desesperadíssim, doncs sembla, també, escrit amb intensitat.
    Caiem i ens tornem a aixecar, i així successivament, però quan ens tornem a aixecar, no ens hem d'oblidar d'agafar forces de la terra on hem caigut, perque és la que fa créixer les flors, i cada una d'elles és un petitíssim trosset de la nostra ànima.

    Una abraçada!


    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de emmacel

emmacel

13 Relats

29 Comentaris

15686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Emma és el nom. Cel és l'espai. Allà on dancen els estels...
Eterns com en Max i la Sira.
Propers com en Xavi i la Vicky, la Laura i en David.
Fidels com la Raquel.
Fugaços com en Quim.
I per sempre, la llum de l'Helena i l'albada d'en Nil.

Endavant, passeu. Us vull regalar a tots un instant del meu món.