i aconsellar, en aquests casos, no serveix més que per tindre una estoneta de flasa alliberació, i més tard...cadascú torna als seus pensaments, on en la situació que expliques, ens fan sentir sols.
M'ha agradat molt, t'has explicat molt bé, que ja és difícil.

petons

ELVIRA

però mentre et llegia m'imaginava una d'aquelles pel·lícules americanes del anys 80 que fan tanta gràcia...
per cert, la metàfora genial, jo també m'animo a ser nudista més enllà de la platja...

Molt bon relat!

Elvira

i jo et felicito...perquè fas posar a la pell de l'Anna, i també a la teva...perquè fa pena llegir.ho...i és una cosa que sempre m'ha agradat, que al llegir pugui sentir pena pel personatge que llegeixo, perquè em fa recordar experiències personals. Et felicito ventafocs, pel relat i per la bonica forma de dir-nos com et dius.
UN PETÓ

i jo et felicito...perquè fas posar a la pell de l'Anna, i també a la teva...perquè fa pena llegir.ho...i és una cosa que sempre m'ha agradat, que al llegir pugui sentir pena pel personatge que llegeixo, perquè em fa recordar experiències personals. Et felicito ventafocs, pel relat i per la bonica forma de dir-nos com et dius.
UN PETÓ

Joder, que n'ets de precís...

M'encanta.
el teu poema, senzillament trobo que no li fa falta res de res. no cal expresar amb més paraules el que queda massa clar amb les justes.
M'encanta.
La teva biografia, perquè a mi aquest món, aquesta època, tampoc em convenç. Ni me'l crec, ni em sento creguda.
Felicitats Aleix, M'agrades!

Quin text més difícil!

Capità, un relat que trobo que explica molts fets sociològics. Molt bé, de veritat.
Una abraçada

M'ha agradat molt, és suau, tendre, imaginatiu, i deixa cclara una passió i un amor molt fort, un desig d'estimar que conmou.
Felicitats Mar

"Perquè mai ha sortit el sol tan bonic des que l'he vist a través dels teus ulls..." m'encanta. molt bona apreciació, ja que l'amor és tan absorvent i cec que inclús renunciem als nostres ulls, al nostre caminar...encara que això sigui perillós!
Petons, m'agrada molt el teu estil Chelsea.

Si, qui espera desespera...no tindre noticies, no saber com actuar...aquesta és la merda. M'encanta que escriguis paraules "malsonants", perquè quan un está en aquesta situació l'únic que té ganes és de parlar clar, al menys amb un mateix...

Ànims.
La vida és molt puta de vegades. Llegir el teu relat ha sigut com una conversa amb un amic, d'aquelles que cadascú explica com li tracta la vida...espero que t'hagis sentit escoltat.
Una Abraçada.

M'ha agradat molt, jo també m'he trobat en aquesta situació algun cop. De vegades, al despertar, ens adonem que el que fem és idiota, prohibint-nos de l'únic que no hauria de faltar mai en la vida.

Sí, l'hem matada, i no hi ha volta enrere...

Ja no sentaran tan be els petons amb el nas gelat, ni tampoc els cafès per tans sols calentar-se les mans, ni els cigarrets que cremen la punta dels guants.
Ja no, ja no......ja no podem fer res

Perquè és l'únic que tenim.
És l'únic que ens acompanyarà la resta de la nostra vida.
M'ha encantat. Dessolador, però ferm.