Perquè t'estic aprenent...

Perdona'm si a vegades t'escupo paraules sense cap raó. Sovint, ni jo mateixa em comprenc. M'has acostumat malament, i sé que després de la meva infantil rabieta et trobaré esperant-me, i deixaràs que m'arronsi com un gatet entre els teus braços, a la teva falda…
Perdona'm si a vegades no allibero els meus sentiments i no deixo que t'envoltin com ho fan els teus, no sé si per temor, vergonya o orgull. Però m'has acostumat malament, perquè per cada paraula que jo m'amago, tu me'n dius les que calen per omplir un moment romàntic. Un dels nostres moments tendres i íntims…
Perdona'm per no saber perdonar, per guardar-te rencor pel teu passat, per aquelles històries que ja no tenen sentit, ni volta enrere…Però m'has acostumat malament, perquè el meu cor i el meu cap són amics dels teus retorns, sense jo saber-ho…
Perdona'm perquè encara estic aprenent, perquè l'amor és canviant i no deixa de moure's, com una ona del mar en un dia de tempesta, i en cada història un comença de nou. I perquè jo estic començant a aprendre, començant a estimar, començant a dominar les papallones que arroseguen la meva panxa quan t'he de veure, començant a necessitar un dels teus petons, a notar i reconèixer els teus sabors…
Per això, perdona'm.
Comencem la Nostra història en un llibreta en blanc, on les fulles desitjin cada matí saber quelcom de nosaltres, del nostre amor, de la nostra passió, del nostre conte. Entre els dos dibuixarem les fades, els bruixots, els prínceps que han d'arribar i les princeses que esperen. Un món en el que no faci falta girar el cap per veure el camí que hem recorregut, i només importi allò que ens queda per fer.