Vine, vine! Fes, fes!

Un relat de: Elvira

La teva llengua mullada,
encerclant el meu mugró.
La meva respiració és tallada,
el teu membre em fa tremoló.

Ves amb compte,
avui tinc ganes d'amor.
No m'ho facis molt de sobte
que necessito la teva calor.

Ui! per aquí no,
canviem de situació,
que vull oferir-te millor
les profunditats del meu canó.

Ara corre. Ara para.
Vull que et remenis,
mirant-me a la cara.
I quan ho hagis deixat tot,
retira't amb paciència,
que no vull oblidar tan ràpid
les meravelles de la teva ciència.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Elvira

Elvira

7 Relats

9 Comentaris

7830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sempre quedarà un paper en blanc, on podrem dipositar les cabòries, alegries, tristeses....que ocupen els nostres dies.

Sempre quedarà un paper en blanc, quan ja no quedi ningú, i les decepcions i les pèrdues s'hagin emportat el que més ens importa.

Sempre quedarà un paper en blanc, que es conformi amb les lletres que nosaltres decidim que hi han d'anar, i que no ens recrimini pel que fem, diem o pensem.

Sempre ens quedarà un paper en blanc, per començar en ell, la vida que mai arribarem a tenir...