Setmana: fes-te curta!

Tota la setmana cuinava la retrobada.

De dilluns a dijous desitjava amb un anhel quasi inherent a la seva pell que arribés divendres, i veure'l, i abraçar-lo, i donar-li un petó, i fugir al cau que compartien tan sols els caps de setmana.
El tren es va convertir en un aliat i en un enemic: els divendres es moria de ganes de pujar, i deixar-se anar amb un somrís a la cara que li durava tot el trajecte, mentre que els diumenges, els llaços imaginaris la lligaven a ell i a l'estació, impedint la seva pujada de tornada cap a casa, fent encara més difícil l'acomiadament.
Els dies li passaven sense atribuir-los-hi cap sentit, tan sols l'únic objectiu de que acabessin passant. Ella n'era conscient que estava reduïnt el seu temps a la mínima expressió, però ja era massa tard per lluitar contra això. Ja hi estava massa ficada.
Els dilluns encara esperava que tornés el seu pensament, la seva esència. La molt puta sempre es quedava un dia més amb ell.
Els dimarts s'integrava en cos i ànima, però es negava a connectar del tota amb la seva ciutat, els seus companys de feina, la seva rutina.
Els dimecres es trobava inmersa en el concepte propi de setmana, encara que això li donava alè per continuar fins al final, ja que es trobava a meitat de camí.
Els dijous començava a cavil·lar de valent en què dedicaríen les poques hores de glòria que s'acostaven.

Els divendres… començava tot.
Un altre cop la dolça rutina del tren, neguit, petó de retrobada, cotxe, música alta, riures, històries de setmana, la mà a la cuixa, amics, bar, poble, fred de muntanya, petons al coll, festa, paisatge verd, tranquil·litat, benestar. Pau. Dormir amb ell, fer l'amor, passejar, tornar a riure, i tornar a fer l'amor. Dinar junts, fer migdiada. Abraçades, moltes abraçades, i petons de mel amb barreja de romaní.

I un altre cop la fastigosa rutina del tren, tristor, cansament, son, mal de panxa, mal humor, ganes de plorar, plans de setmana, feina, companyes (i no amigues), ordinadors, jefa, bones cares, falsa bona educació, dormir d'hora, sopar a casa, trànsit, gent que no compren, fred de ciutat.

Tota la setmana cuinava la retrobada.