Això s'acaba......

Un relat de: ajfuster

Havien estat anys d'esperança, d'il·lusió, de pensar que vendrien temps millors, però no ha pogut esser.....
Després de haver aguantat les barrumbades de la parella i d'haver-ne quedat ple fins el moll dels ossos, vaig anar sense pensar, casi, a un separació que me pensava duria un poc de "silenci" a la meva vida.......
No, pensar no es saber, i després de vint-i-cinc mil peripècies, me torno trobar allà mateix; malgrat amb un diferència: ara tinc devuit anys mes i les meves forces ja no estan per fer filigranes. Només me queden els records: alguns, els menys, molt bons, altres, els mes, molt dolents.
Ara només resta esperar, esperar la senyora de la godalla i tenir la il·lusió de que no tardi massa temps amb arribar....
Quant me vaig casar amb la primera dona, no m'imaginava mai que arribaria un dia que sense saber per que, hauria de necessitar una cadira de rodes, i que jo aniria espitjant-la per tot allà on volia anar.
I manco podia imaginar-me que m'estava prenent el pel, ja que no la necessitava per res, i quant me na vaig adornar fa esser quant vaig decidir que l'espitges un altre. Lo que no sabia era lo que cara que me sortiria aquesta decisió, i jutjats i advocats i procuradors i no se quantes coses mes, i a mes diners, molts diners ............ tants, que vaig haver de recorre a un bon amic, que no era ric, però va poder donar-me una mà. Si no hagués estat per ell, es molt probable que hagués acabat a la rajola.
Quant vaig aconseguir refer-me de tot aquest terrabastall , i haver aconseguit el divorci, vaig conèixer un'altre dona que va parèixer que me podria donar un poc d'estabilitat a la meva vida, però, tornem-hi, el "pensar no es saber" i no va servir de res que l'intentes ajudar amb la meva experiència ....... Lo trist que ella s'equivocà de mig a mig, es pensar que jo tenia doblers, i no havia anat mai tan errada. Però ja estava fet ......
Entretant, vaig conèixer-ne una altre que me donar un altre tipus d'il·lusió, va esser molt bonic tot el temps que va durar .... però tot va anar a noris quant per un d'aquests capricis del destí un malentès va precipita una discussió molt encrespada que, jo tenia un mala experiència amb les discussions, va fer que abandones aquella relació.
Ara estic penedit de tot, però ja no puc tornar res enrere. Només me queda lo que abans he dit, a veure si ve la senyora de la godalla, i tot s'acaba.
Jo ja no som capaç d'aguantar més.

Comentaris

  • Endavant[Ofensiu]
    Elvira | 04-11-2009

    Ànims.
    La vida és molt puta de vegades. Llegir el teu relat ha sigut com una conversa amb un amic, d'aquelles que cadascú explica com li tracta la vida...espero que t'hagis sentit escoltat.
    Una Abraçada.

  • Continua escrivint[Ofensiu]
    solilluna35 | 03-11-2009 | Valoració: 10

    Un peto Artur

l´Autor

Foto de perfil de ajfuster

ajfuster

24 Relats

56 Comentaris

34304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
En dic Artur Josep Fuster i Nicolau i vaig naixé l'any 1941 a la Ciutat de Mallorca, avui anomenada Palma. Vaig estudiar lo que els altres volgueren i als setze anys vaig entrar a fer feina de "botones" al Banesto. Al mateix temps, i això per que jo volia, anava per Radio Popular a fer qualque programat, però allà era pecat parlar el català, fins i tot quant una al·lota vengué a dir la poesia de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, els subordinats d'en Fraga ens posaren una multa. Només ens donaren permís per a les Rondaies Mallorquines, manco mal.

L'any 1970, per que també jo vaig voler, vaig començar la carrera de Medicina, i des de 1977 l'estic exercint. Estic esperant la jubilació, mal grat aquí i avui no en té res de "jubilo", mes be de penitència, observant lo que mos envolta i no pareix pas sigui lo que seria mes desitjable.

Si voleu res meu, podeu fer-ho a: ajfuster@gmail.com