T'estimaré tota la vida

Un relat preciós, m'ha encantat la manera com està escriut, el que diu, i el com ho diu. El títol ho he de confessar m'espanta. Al meu entendre massa categòric.Dius "tota la vida". Personalment són expressions que cada cop m'espanten més. Potser perquè m'he tornat poruc i indefens davant del verb estimar. Potser m'hi han fet tornar-m'hi.No em fa por dir amb veu alta aquest títol quan realment ho sento. Però m'espanta el com el pugui rebre l'altre persona. Són expressions que ja no estan de moda ni ho estaran. Entenc la situació que relates. L'he viscuda.I precisament en situacions així mai es pot dir "tota la vida". L'experiència em diu que són situacions que més tard o més d'hora, acaben. Simplement han de finalitzar. I és millor que ho facin. Penso que és una qüestió d'integritat humana, perquè són vivències i sentiments que ens desgasten més del que voldríem o estem preparats per aguantar.Segurament m'enamoraré o seguiré enamorat tota la vida, però em penso que només estimaré tota la vida quan estigui davant de la persona adequada. Moltes felicitats!!

És molt trist, però al cap i a la fi, moltes vegades tenen més importància les accions que deixam de fer però que desitjam amb tot el cor, que no qualsevol aventura sense amor.

M'ha agradat molt llegir-te!

Una besada!!

Tens tota la raó..quan s'estima de veritat mai s'oblida..però la decisió es ben dificil, tal i com descrius en aquest marevellos relat. A vegades pero, cal fer el cor fort, tornar-se ceg i mig mut perquè com es pot viure gaire temps a dos bandes?
Es una historia complicada que viu tanta gent en silenci...
felicitats pel relat i gracies pel comentari!!

No hagués estat malament, tampoc. Saps que vaig veure una pel·lícula fa molt de temps-no recordo el títol, ho sento- i la història és semblant a aquesta? Ella acabava amb el sogre, però!!!

a l'onada de comentaristes embadalits per la dolçoreta del relat.

Molt bo el procés de reflexió d'ella i com un petit detall la decideix a fer el que segurament és millor. Els segueix tenint als dos, a la seva manera.

És que angie, ets la puar, nena.

Un petò i bonanit

M

...de pensaments contradictoris i caòtics al voltant d'això, de l'amor impossible de dues persones alhora.

Gràcies, d.

no sé si em sona a mi, no sé fins a quin punt és real, no sé quantes vegades ens pot haver passat a tots plegats....
Senzill, sincer i real

He descobert, tot remenant, el teu relat.
M'agradat i em fa pessigolles la paraula "tota".
El tot i res van molt junts.

Un molt bon relat formalment molt ben portat. No sé si n'ets conscient però ens parles de matisos d'amor i, alhora, d'amor en majúscules. En tot cas, es veu i s'agraeix les ganes de comprendre, la tolerància envers tot allò i totavulla...hiass...que intenti, pretengi viure en pau amb si mateix, parlant amb l'ànima sense por, amb la ment oberta a actituds i realitats encara, i potser mai tal com està muntada la nostra societat, no acceptades ni compreses, ni tan sols plantejades...
En fi, un text molt interessant i intens.

una abraçada
fost

Recordo aquest relat del repte. M'agrada més aquest final, és més creïble.

Doctora! Em vas fer ballar una mica el cap quan, precisament al nano dels pseudònims, vaig a fer el recompte de vots i em trobo que el doctor estivill vota sense haver participat! Per poc que no els anul·lo!

es precios aixo q as escrit..
un petó

I passen els anys... És molt bonic. I el molt sincer. Em temo que jo seria incapaç d'escriure quelcolm tan transperent. Sempre necessito tercers. Felcitats.

El cor governa els sentiments encara que el cap comanda el cor. L'amor es bonic. Estimar es poden estimar moltes persones, animals i coses, però estimar amb amor net sense confondre'l amb foguerada dels amants penso que solsament n'hi cap un a cada cor.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Relat bastant generalitzat.
Jo sempre dic: la primera decisió és la bona, fins i tot malgrat el temps ens pot donar la raó.
També és pot sospesar primer, i veure si la decisió es pren amb el cor o la ment.

...aquell de les fletxes 'mig enverinades' tinga els ulls embenats. I és que si els tingués oberts...!
Salut i rebolica!
PS. El somriure simpàtic i tendre del 'crio' resulta un pèl sospitós. No creus que se'n riu, sorneguer, d'alguna cosa?

i molt dinàmic! Amb un final que té un punt de sorpresa i, malgrat la sentència que se'n desprèn, no deixa de ser un final obert.

Més petons i abraçades, i enhorabona per aquest relat (m'ha agradat més que El primer atac de l'àngel exterminador!)

Salut!

V.

Hola Angels: És veritat que de vegades hi ha persones a qui donem un tros del cor, instintivament, són sentiments que sovint ens refermen en l'amor que sentim envers la família, el company/a, etc. Però l'amor és generós per naturalesa i tots tenim dret a viure'l com vulguem.
Considero el teu relat molt realista.

Un gran relat! m'ha agradat molt i el final obert dóna molt què reflexionar...

Segueix endavant!

" AMAR A DOS Y NO ESTAR LOCO.... corasssssssssssssonnn locooooo

petons....

ummm quin sonriure que te el meu nen . juas juas juas .

Està bastnat bé, el relat, felicitats... tot i que no l'he entès molt. ¿Això vol dir que se'n va amb "el president" i rebutja a "el cap de l'oposició"? ¿És així? En fi, que faci el que li sigui millor, si és que s'ho manega prou bé...

¡¡En fi, l'amor mai és fàcil!!

Apa, salut.

M'ha agradat molt la història d'amor que mostra aquest relat i també els dubtes de la protagonista i les seves constants reflexions. Però el que més m'ha agradat és la manera tan precisa i profunda com s'expressen els sentiments d'ella pel seu marit i els motius pels quals es nega a deixar-lo durant molt temps.

M'he quedat amb l'incògnita, però suposo que la trucada al Fede és perque la protagonista no pot suportar el fet d'estimar dues persones a la vegada i renega del seu millor amic. Suposo que és així. D'altra banda, penso que aquesta situació es dóna bastant en la nostra societat doncs la gran majoria estem limitats a tenir una sola parella, cosa que sovint duu controvèrsia, però més aviat en l'intimitat, ben poca als mitjans. Canviarà, això? Ni idea.
És un gran relat, amb molt bon ritme i que fa plantejar els signes de l'amor d'una manera molt original.

Salutacions, angie!


Sergi

... m'he pensat que em demanaves consell. Sortosament no ha estat així... No sabria fer-ho. El que sí tinc clar és que m'ha agradat.

Hola;

El text com annex a l'email.

I sit ens una imatge al cap, adjunta.ala també con annex.

Coneiexes www.guimera.info ?

I,Guimerà ?

La segona setmana d'Agost hi ha un Mercat Medieval SENSACIONAL !!!

Gràcies

Antonio Mora Vergés

tribuna@guimera.info
www.guimera.info

no creus?, l´amor està, viu en nosaltres i sense demanar-ho flueix i toca el cor de qualsevol.
Es pot estimar a dues persones a la vegada, encara que a qui no l´ha passat mai, no ho pot entendre. Igualment son situacions difícils, que en el triangle amorós sempre algú surt perdent.
És trist que la vida sense amor no és vida i en canvi moltes vegades neguem a l´amor.

Un petonet amorós

...està tant ben explicat i és tant tendre que sembla una història biogràfica. De tots els relats participants, el teu és dels que m'agradava més.

Estic d'acord en que la societat veu malament estimadr dues persones, però jo tampoc crec que sigui impossible. Hi ha moltes maneres d'estimar, i totes són ben vàlides.

Una abraçada, i endavant!!! :-)


Sol_ixent

...ai l'amor. Tan senzill que sembla a vegades i tan complicat com és. El teu relat transmet angoixa, però també amor pur per dues bandes i sobretot un bri d'esperança en la cerca del camí adequat. Dius molt i desprens molts sentiments amb molt poques paraules i això és molt difícil, m'ha agradat molt!

En la meva opinió personal, estimar a dues persones no està ben vist en aquesta societat, però és més que possible, tot i que el problema és haver d'escollir quan potser la solució seria no haver de fer-ho i no haver de renunciar, doncs estimar no es tria se sent i punt! però és clar, les coses no són tant senzilles, no?

Tornada de vacances t'envio un fort petó! I per cert, tens un fill preciós! I em repeteixo, però per alguna foto teva que he vist és igualet a la mama!

Una abraçada!

Ho expliques molt bé però el final és el millor.

Contínuament anem prenent decisions en el limit del que som i del que convé i del que voldriem ser.

A vegades cal repartir l' amor,
que apreta i vol sortir esbojerrat ...a respirar.
sovint s' estimen intesament dues coses o persones, amb detalls peculiars i unics.

...i el temps que va canviant-ho tot...
demana noves passions.

Avet

no se que dir. m´encanta. a prefeits i punto!!

petons!

potser perquè m'hi he sentit reflectida en algun moment de la meva vida.

està molt ben escrit ;)

jejejeje! acabo de veure que era teu xDDDD

abraçades, princesa! ens veurem divendres?

Hola;

el text en un arxiu en word, annex a l'email

La imatge [ en el seu cas també ]

Felicitats !!!

Antonio Mora Vergés
www.guimera.info