L'autora invisible

Un relat de: Romy Ros

El fil conductor d'aquell relat seria la seva dèria per l'escriptura. Aquesta s'havia convertit en una obsessió gairebé malaltissa. Cada estona que estava sola i caminant per fer les compres matutines imaginava mil i un arguments que pensava escriure en un paper. A cada pas que donava imaginava una nova descripció de tot el que l'envoltava. Sí, era una obsessió que no es podia treure del cap.
Però el cas era que ara se li havien acabat els temes. Ja havia tractat els arguments que l'inspiraven sensibilitat. Ara estava esgotada en el sentit més ampli de la paraula: no tenia idees candents ni crítiques que li vinguessin al cap i amb una certa gràcia i amb un final divertit.
Tan sols li venien a la imaginació temes lànguids i sense gaire substància. Ara què faria?
Escriure era una obsessió que li havia ocupat el darrer mes. S'havia convertit en la seva darrera il·lusió. Cada matí s'havia llevat a les sis per llegir una estona i comentar relats que li havien agradat. Sovint eren les set quan es posava a escriure i a les vuit ja havia acabat. Sempre ho tenia enllestit en una hora. Després revisava les faltes i enviava en un tres i no res. Així havia aconseguit escriure un relat cada dia. Però ara, que li passava?
Les idees no fluïen...
Va decidir estar un temps a l'oblit i dedicar-se a una altre activitat menys creativa: llegiria cada dia un autor. Tot plegat no era tan difícil: ompliria les dos hores diàries de lectures i comentaris i deixaria d'escriure durant una temporada, al cap i a la fi els seus relats no eren comentats, era com una autora invisible. Ah! Mira aquest seria el títol del seu relat i, per què no, també el seu final!



Comentaris

  • sí, som invisibles[Ofensiu]
    panxample | 17-07-2010 | Valoració: 10

    invisibles als ulls d'altres, no ens mirem, no ens escoltem, només parlem amb una remor que escampa el vent, i no arriba en lloc. De vegades escrivim, i pel sol fet de que estigui escrit ja es motiu per ser llegit i escoltat encara que només sigui una sola vegada. L'autor/a , el/la poeta ho escriu tot,per ser llegit o no, ho escriu per necessitat, per endreçar per fer dissabte per tenir la calaixera ordenada amb idees clares, jugant amb les paraules i la seva força. això mateix, la força de les paraules.
    Quin títol més suggestiu
    enhorabona un plaer llegir-te , i no deixis d'escriure
    els motius son infinits,i les seves possibilitats també.
    Avant pit i amunt!

  • No em sembles massa invisible...[Ofensiu]
    Frandalith | 13-07-2010 | Valoració: 10

    perque el secret per se molt visible en aquest mitjà està en comentar molt als altres autors. Jo que tan sols he escrit un poema, no he obtingut massa éxit en comentaris, però entenc la causa... no dedico massa temps a comentar altres autors. Però enhorabona per aquesta prosa!

  • VIVIU,RIEU[Ofensiu]
    Dorian | 31-05-2009

    No crec que hi hagi per tant. Normalment s'escriu per expressar quelcom que et menja, per desfogar sentiments i pensaments, no perquè et llegeixen milers. Aquesta es una intenció merament vanitosa. Es clar que aquesta es la teoria, en la pràctica tothom vol guanyar milions, escriure merdes com Dan Brown -marro, color de l'excrement, ja ho diu el nom- i que et llegeixen centenars de milers d'embogits fans.

    Saluts i endavant! Llegint o escrivint. Com deia Rabelais:

    VIVIU, RIEU

  • Intantaré...[Ofensiu]
    Qu1MiCa | 29-05-2009

    seguir el consell però...no prometo res!! :D
    Gràcies pel comentari i encara més: gràcies pel consell!! ;)

    Sobre el teu relat...només dir-te que m'alegro que no estigui basat en fets reals i que continuïs escrivint!!

    ;)

  • crohnic | 23-05-2009 | Valoració: 9

    Tots ens hem sentit invisibles en alguna temporada de la vida, ja sigui en el tema d'escriure o en molts altres temes... Però l'única solució per deixar de ser invisible és persistir, continuar fent el que fas, fins que un dia , sigui pel que sigui, et comencin a a veure...

  • crohnic | 23-05-2009 | Valoració: 9

    Tots ens hem sentit invisibles en alguna temporada de la vida, ja sigui en el tema d'escriure o en molts altres temes... Però l'única solució per deixar de ser invisible és persistir, continuar fent el que fas, fins que un dia , sigui pel que sigui, et comencin a a veure...

  • Bona reflexió.[Ofensiu]
    Xantalam | 23-05-2009

    Sempre necessitem algú que ens estimi, que ens valori, que també ens necessiti ...i a més l'escriptor requereix, per sobre tot, que algú el llegeixi. Com ens compliquem la vida! En fi, què li farem, hi ha coses pitjors, oi?

    Una forta abraçada, aniré passant per aquí.

    Xantalam

  • Interessant i reflexiu...[Ofensiu]
    copernic | 24-04-2009


    aquest relat en el que tots els que escrivim en aquesta pàgina ens hi podem veure reflectits: l'obsessió, fins i tot, amb moments d'ansietat que ens provoquen un neguit desgradable, de deixar les nostres cabòries per escrit. I la invisibilitat, que afecta sovint als autors quan no són comentats. Sempre volem més. Si tenim un comentari, en volem un altre. Si entrem en el fòrum i diguem qualsevol cosa i ningú contesta, ens sentim com el teu títol: Autors invisibles i a vegades també, persones invisibles. Kafka, a "La metamorfos"i, descrivia magistralment, a través d'una metàfora, l'anonímia de la persona. la immensa buidor de les nostres vides. Si Kafka hagués viscut avui segur que reflexionaria sobre Internet, el Facebook, el telèfon mòbil i totes aquestes eines que només són cordes que llencem a la recerca d'algú que ens rescati de l'oblit.
    Bon assaig que queda clarament i diàfana condensat en el títol. Petons!

  • Visible[Ofensiu]
    Belda | 27-03-2009 | Valoració: 9

    Salutacions autora invisible

  • Sobre autors i lector[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-03-2009

    Un relat ben curiós, amb tocs d'assaig, sobre el fet i el procés d'escriure, fins i tot alternant les funcions del narrador amb les de l'autor, i el destí de les paraules redactades.

    M'ha semblat detectar espurnes d'ironia, una certa flaire satírica i fins i tot una corrent d'aire de disjuntiva entre l'activitat de l'escriptura i la de la lectura.
    El text resulta, evidentment, interessant per a qualsevol persona de les que gaudim llegint i intentem escriure.
    Jo també vaig fer, en un cert moment, algunes reflexions sobre tot aquest fet: si vols conèixerr-les ( són cent mots, només! ) pots anar a Tots per cent; si ho fas, ja em diràs...

    T'envio una abraçada ben forta, per a què puguis sentir-la, encara que no resulti visible... ha funcionat?
    Unaquimera

  • T'he vist![Ofensiu]
    ciosauri | 21-03-2009

    I el relat m'ha agradat. Per la referència a RC, per ser una visió diferent dels moments de crisi que tenim les persones que escrivim... Salutacions!

  • Si vaig errat, l'he cagat[Ofensiu]
    Jam Malson | 20-03-2009

    Tot el que et diré, t'ho diré basant-me en el supòsit que el teu relat és autobiogràfic.

    Per la data del teu primer relat (4-3-09) jo diria que encara no pots sentir-te invisible de ple dret :-) Si portessis a l'esquena més de dos anys penjant tota mena de treballs i només tinguessis 48 comentaris - i gràcies pels teus, que m'han deixat al·lucinat -, ja em diràs com et sentiries!

    Si la teva dèria és escriure, i el pas següent ha estat fer públic els teus treballs, que l'escassetat de comentaris no et faci deixar-ho -de penjar-los vull dir, perquè d'escriure segur que ho seguiràs fent-. Pensa que tot això tan sols és un joc. De vegades ple de decepció, però no deixa de ser un joc.

    Et seré sincer i et diré que jo tampoc faig gaires comentaris. Penso que és millor que et llegeixin, encara que no sàpigues si ha agradat o no, que no pas que t'ignorin. Després de tot, a qui ha d'agradar-li més el treball és a un mateix. Encara que reconec que un comentari, si aquest és positiu, sempre dóna forces per seguir posant la carn a la graella.

    No esperis massa i tot t'anirà millor. Si jo tingués la mitjana de comentaris que tens tu, jo hauria de tenir-ne 175,75. Per tant, encara no pots dir que ets invisible ;-)))

    Ànims! I com dic sempre: Força i Endavant.

  • L'invisible és ben visible[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-03-2009 | Valoració: 10

    El títol m'agrada i aquesta frase que escrius: "estar un temps a l'oblit" és molt suggeridora. He sentit pessigolles.
    Apart de la valoració numèrica... la meva valoració conceptual és: M'agradat.
    Gràcies pels teus comentaris al meu Relat de "Donar la ma...".

  • Quan alguna cosa es converteix en una obsessió que...[Ofensiu]
    Calderer | 19-03-2009


    ...no pots controlar hi ha dues possibiliats: apartar-se del tot o ficar-s'hi de ple.

    Espero que el teu escrit no vulgui dir que plegues d'escriure. I si és pels comentaris, pensa que hi ha autors per aquí que porten molts anys publicant i comentant i que en aquest temps han teixit una xarxa d'amistats i complicitats que fa que qualsevol banalitat que publiquin tingui una vintena de comentaris afalagadors. No et desanimis, per tant, els que portem poc temps és normal que tinguem menys comentaris.

    Hi ha algunes omissions de pronoms en el text, l'hauries de revisar. Per altra banda l'expressió...cada pas que donava.... la canviaria per .....cada pas que feia... ja saps el què diuen: els catalans no donem res (un petó, una abraçada, un pas) sinó que ho fem.

    Salutacions

    Lluís

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

69067 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!