Destins

Un relat de: Vincent

Es va aixecar del llit amb un cruixit imperceptible. El suficient per despertar-me d'aquell estat intermedi entre son i vigília.
La vaig mirar, duia la camisa de dormir blanca, de seda, i amb cada moviment es bellugava en un vaivé hipnòtic que ressaltava més la pal.lidesa malaltissa del seu rostre delicat. Els cabells llargs, color de cendra li cobrien l'esquena i part de la fesomia.

No em vaig aixecar fins que varen haver passat uns minuts i ella ja no era a l'estança. Em vaig abocar al finestró i la vaig veure enmig de la nit, enfilant la muntanya descalça. Una figura blanca esquitxant la foscor de la nit, com una aparició de somni, un miratge il·lusori. Potser, hauria d'haver anat al seu darrere, però quelcom intangible m'ho va impedir.

Va pujar fins al penya-segat més alt, cercant l'abisme, com tantes altres vegades. Jo, ja no intentava evitar-ho, era una lluita d'una persona contra ella mateixa on qui guanyés o perdés era intranscendent. Només pregava perquè tornés com sempre, després de restar immòbil absorta en els seus pensaments durant hores, que a mi se'm feien interminables.
Havia de tenir fred per força, amb aquella camisola tan prima, ben segur que tenia els peus i mans glaçats, com una estàtua de marbre. Això esdevenia, una estàtua guarnint una nit anònima a dalt d'un precipici, a tocar de casa.
I la por atàvica de perdre-la, immensa, doncs els episodis eren cada cop més repetits en el temps.
Saber que no pots retenir l'ésser que estimes perquè es vol trobar a si mateix en cada matinada, en cada solitud guanyada a pols. Jugar amb la vida, com si fos una partida de daus. Cercar l'atzar capriciós, sense raonaments ni perquès detallats.

Vaig tornar al llit, tenallat pel pànic de l'espera i em vaig estirar. Les hores van anar passant fins que el Sol va il·luminar un nou dia, escombrant les ombres de la nit, ara, vestigis increïbles d'una realitat estranya.
Trucaren a la porta, era la policia. Havien trobat el cos d'una dona esventrat en una vall. Duia un paper arrugat entre les mans on deia t'estimo.


Vincent

Comentaris

  • No podem canviar el destí dels altres si no ho volen[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-04-2013

    i està bé respectar-ho, com fa el protagonista del relat, malgrat el patiment.

    Un aire de Jane Eyre (una dona boja? una dona amb depressió?) i un bon saber-ho explicar.


    Enhorabona!

    Mena

  • Estic d'acord amb els comentaris que has rebut fins ara[Ofensiu]
    Calderer | 03-03-2009


    Text imaginatiu amb un punt oníric molt interessant...observo en aquest i altres textos teus que el tema del paisatge /pintura hi és molt present.

    També a mi m'ha resultat estranya la frase amb el "doncs"...

    Lluís

  • Has pintat un quadre, Vincent,[Ofensiu]
    Xantalam | 16-02-2009 | Valoració: 10

    amb paraules acolorides de blanc en el negre de la nit freda. Traces imatges bellíssimes, en quatre pinzellades. Un llenguatge simbòlic on la por a la pèrdua és tan certa com indefugible. Un relat que jo trobo molt bo, escrit amb mestria.

    Una abraçada,

    Xantalam

  • Un relat[Ofensiu]
    Fidel Català | 26-01-2009

    tot poesia, i digne de mestre en l'art de l'escriptura. felicitats de les bones, una história colpidora per tot allò que no ens dius però que no ens amagues.

    Felicitats

    F.V.

  • Esgarrifança[Ofensiu]
    ciosauri | 16-01-2009 | Valoració: 10

    Molt ben expressat el sentiment d'estimar i trobar els nostres límits en el que podem fer per qui estimem. I també l'altra cara de la moneda: ens estimen, però ens fan patir i -potser- no hi poden fer res.

  • I només em quedava aquest,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-01-2009 | Valoració: 10

    Em trec el barret (ja fa temps que no ho feia, i aquest és el segon cop que me'l trec avui; serà que he llegit bones peces literàries!) i et felicito per dominar tan la prosa com la poesia. Ben redactat, amè, diferenciant bé la prosa de la poesia (això és convenient quan la prosa té per finalitat descriure una història més que no pas traslladar a la narrativa les metàfores poètiques). La correcció és impol·luta (únicament el "doncs" em sembla que no és del tot correcte en el context on l'has posat, però en tinc els meus dubtes i, per tant, no me facis massa cas) i tens un estil que atrapa des de la primera línia.

    Tindrà continuïtat, aquesta història? En podria tenir, sens dubte.

    Ha estat un autèntic regal de reis, conèixer-te literàriament!

    Salut i molta inspiració, que de fet no te'n falta!

    V.

  • BON NADAL!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 22-12-2008 | Valoració: 10

    Amic Vincent!

    M'he llegit el teu relat, per complir el deute que havia assolit amb la proposta de la Tere. No he pogut triar, doncs, tan sols has penjat un relat.
    Un relat que m'ha semblat força enigmàtic i tenebrós, però que apunta moltes i molt bones maneres en la prosa i en l'estil. Jo faig més Poesia, però valore la prosa, de la que em considere un bon lector almenys...
    Per posar una xicoteta falta, encara que el mateix no tinc la raó, al segon paràgraf, hagués posat "fins que passaren uns minuts", i no amb el perifràsic, com ho has fet tu.

    Bé amic, et desitge un Bon Nadal amb els teus, i espere poder gaudir d'altres relats teus en el proper any.

    Una forta abraçada!

    ©Francesc Arnau i Chinchilla

  • UN DRAMA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-11-2008 | Valoració: 10

    Un destí trobat, no pas buscat. Cosa extranya aquest amor que no deixa superar el pànic i esdevé traïdor. Po a la vida, o bé a l'amor?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vincent

Vincent

10 Relats

32 Comentaris

9888 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"Qui sóc jo als ulls de la gent? Una nul·litat, un home excèntric i desagradable, algú que no té una posició, el més miserable dels miserables. Tot i que això fos veritat, m'agradaria que les meves obres mostressin el que hi ha en el cor d'aquest excèntric, d'aquest ningú."

Vincent Van Gogh