Cafè amb llet i pastís

Un relat de: ciosauri

Hagi passat el que hagi passat, crec que s'ho tenien ben merescut. No em sento gens culpable... A veure si el diari en diu alguna cosa; tinc curiositat per saber com va acabar... Hola, mira, aquí, fent el cafè, fullejant el diari i parlant sola... No, res, que ahir vaig haver d'anar per uns papers a Girona i em vaig aturar a esmorzar a mig camí, en aquell bar-restaurant o restaurant-bar nou que han fet entre la betzinera i la rodona... Sí, aquell mateix. De fora està bé, tot i que l'han pintat d'un color salmó que... Bé, doncs a l'entrar vaig anar de dret al fons, a la barra, i vaig demanar al cambrer -un noi amb uniforme i un litre de gomina- un cafè amb llet i un tros de pastís de formatge, que tenia molt bona pinta -quan surts de la rutina et venen ganes de fer algun extra, no?. I em vaig asseure en una taula i llavors va començar tot.
Potser si hi hagués trobat algun diari, o alguna revista, m'hauria distret i no me n'hauria adonat... Però no tenien res per llegir i vaig començar a mirar al meu voltant. Tot era nou; llàstima que qui ho havia decorat era un fan del color salmó, i que el terra estava ben brut, com si fes dos o tres dies que no l'haguessin escombrat ni fregat: hi havia papers, terra, burilles... feia un xic d'angúnia, la veritat. Ja començava a mirar-me el rellotge quan el cambrer em va portar el que li havia demanat: el cafè amb llet tenia un gust estrany i en canvi el pastís no en tenia cap, de gust -una decepció més, com tantes d'altres en aquestes circumstàncies!. No em sorprenia que fos la única clienta; ja en aquell moment havia decidit que no tornaria a aturar-m'hi... i encara no havia vist res, com qui diu! Un moment després, d'una porta de darrera la barra, va sortir un altre cambrer -també amb uniforme i gomina- i es va posar a parar les taules per l'hora de dinar. Jo anava mastegant, poc a poc, el meu primer tall de pastís, i en tallava un altre mentre dubtava entre menjar-me'l o no quan vaig veure com al noi li queia un cobert a terra i, sense ni fer veure tan sols que el fregava una mica, el posava sobre una taula, al costat del plat. La meva forquilla es va quedar a mig camí, i va fer marxa enrera ràpidament. Encara em quedava la meitat del cafè amb llet, però em sentia incapaç de tornar a obrir la boca. Amb una lleugera sensació de mareig, em vaig acostar a la barra per pagar i mentre el primer cambrer em preparava el compte jo m'entretenia, fascinada, amb dues mosques que volaven sobre el que quedava de pastís de formatge i hi aterraven de tant en tant, i amb el pentinat del noi, que vist de prop no portava gomina, sinó que tenia els cabells bruts. Jo havia d'anar al lavabo, però la veritat és que em feia por... Els que sou afeccionats a les pel·lícules de terror i de fàstic, perdeu el temps miserablement al cinema; us ho passaríeu molt més bé en el meu bar-restaurant o restaurant-bar... Que no, que no exagero... Per postres, quan vaig aconseguir el tiket, va resultar que no portava els diners justos i m'havia d'esperar que em tornessin el canvi. I va ser quan intentava concentrar la vista en alguna cosa que no fos desagradable que vaig veure, per la finestra rodona de la porta de la cuina, darrera del cambrer, que s'encenia una paella que hi havia al foc. No semblava que hi anés ningú, a apagar-la -només veia piles de plats i cassoles per rentar- , ni que els dos nois tinguessin cap intenció de deixar el que -a pas de puça- estaven fent. És clar que ells hi estaven d'esquena i no sentien res, amb la porta tancada. Per un moment vaig tenir la temptació d'avisar-los, però em vaig aturar a temps. El foc purifica, no? I a aquest local era precisament això el que li feia falta... O sigui que vaig recollir el canvi amb dos dits del platet on me l'havien deixat, vaig dir "Bon dia" amb un somriure que esperava no fos sospitós i me'n vaig anar de pressa cap al cotxe, pensant que en tot cas l'endemà ja compraria el diari per saber com havia acabat...

Comentaris

  • Bufa ![Ofensiu]
    Siset Devesa | 01-08-2007 | Valoració: 10

    Com és que l'has classificat com a humor o terror ? Això és ben bé crònica social ! Ai, ciosauri, la realitat sempre supera la ficció i per desgràcia, de negocis com aquest que descrius tan bé n'hi comença a haver massa.
    Com que jo també visc per aquestes contrades, ja veig que cal anar amb peus de plom.
    Una abraçada !
    I moltes gràcies pels teus comentaris tan favorables !

  • Per aquesta experiència tos hi em passat alguna vegada.[Ofensiu]
    Anjo Laví | 20-06-2007

    Com diu la Frida, em sembla que expliques una situació per la qual tots hi em passat alguna vegada. En el meu cas recordo un "xiringuito" de platja: era l'hora de dinar, feiem ruta i la platja on el vam trobar s'ho valia. Es deia "El pájaro amarillo" i està situat (ho estava aleshores) a Cantàbria.

    Collons quin pàjaru!!!! Va ser com entrar a dins d'una película neorealista italiana amb tocs surrealistes. De fora era atractiu, solitari; perdut en mig d'una platja idíl·lica. La zona de taules estava delimitada amb uns pals clavats a la sorra, lligats entre ells amb banderetes i de nit unes guirnaldes de bombetes de colors hi deurien afegir un punt festiu i de revetlla. Les restes d'una avioneta -l'hèlix i un tros d'ala- decoraven l'entrada (potser d'aquí li venia el nom) i també hi havia un poni a lliure disposició dels menuts.

    Els cambrers!... (això sí, agradables i simpàtics) cridaven l'atenció: l'un era extremadament baixet i rabassut, deuria tenir uns seixanta anys i no arribava al metre seixanta, i l'altre (un noi cubà) estaria al voltant dels quaranta anys, sobrepassava el metro noranta. Bruts i llardosos tots dos, ens atenien cordialment disculpant-se perquè, tot i que la carta de tapes era extensa, en realitat, només tenien sardines a la planxa. Mentre el cambrer baixet ens posava els gots, plats i coberts a taula (tant o més bruts que el cambrer i el local) ens va anunciar que érem afortunats, perquè per cortesia de la casa i sense haver de pagar res a canvi, a mig dinar hi hauria l'actuació d'un "artista internacional".

    Increïble!

    Apareix el cambrer alt (tot i la brama que corre sobre els nois cubans: guapots, morenos, i dotats (d'instint musical)... es veu que també n'hi ha de lletjos. Aquest n'era, era lleig, esprimatxat i a més desafinava). Ajudat amb un micro i un petit amplificador ens va cantar tres cançons del Julio Iglesias i després d'una petita pausa va aparèixer de nou, -ara transvestit, mig de cupletista i mig de drakqueen- interpretant "grandes éxitos" dels anys 70!

    Els clients (pocs) ens miràvem al·lucinats l'actuació, especialment quan va arribar "l'apoteosi"del final, quan s'hi va afegir el cambrer baixet, sense disfressa, amb el davantal ple de llànties i brutícia... acompanyant els seus esgarips i els del company amb el moviment rítmic, pretensiosament sensual, d'unes maraques que es va treure de la butxaca.

    No vam demanar postres ni cafès, era massa arriscat. Vaig haver d'anar al lavabo i vaig entrar dins del local: petit, brut... la decoració de l'interior era entre marinera i taurina: (xarxes, rems, fanals de barca, caps de brau, "banderillas", banderes de Cantàbria i de "las Españas" amb escuts preconstitucionals... Al lavabo hi havia un rètol: "Por favor Absténganse de hacer aguas mayores". De fet se'm van passar les ganes de fer qualsevol mena d'aigües, perquè allí al terra hi eren totes: les menores, las mayores i ves a saber quines més.

    Tot i les cagarrines que vaig tenir l'endemà, i l'endemà de l'endemà, encara penso que l'experiència va valer la pena. Coses així si no es viuen no es poden creure, i amb això vaig confirmar de nou que la realitat supera sempre la ficció.

  • una mica[Ofensiu]
    ANEROL | 16-06-2007 | Valoració: 10

    pícara sí que ho ets. L'he llegit d'una tirada i el trobo un bon relat, àgil, explícit, sense palla; molt bona, ocurrent i adient la resolucíó

  • Per a confondre...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-06-2007 | Valoració: 10

    ...la gomina amb el greix ja devia fer temps que no es dutxava el xic, i tu t'ho vas empassar el pastís?. Com tindria el cos de brut si els cabells eren greixosos?. El pitjor que es pot fer treballant a un restaurant és no rentar-se. Per l'amor de Déu. Una forta abraçada de Vicent.

  • Hola, ciosauri[Ofensiu]
    brumari | 06-06-2007

    Si es calés foc a tots els bars-restaurants que, per bruts, s'ho mereixen, els bombers tindrien molta feina.

    Descrius la situació amb gràcia i agilitat. També m'agrada l'estructura: desprès d'una breu introducció, utilitzes un sol paràgraf, sense interrupcions, per a tota la narració. És un paràgraf llarg, però crec que molt adient al contingut del relat.

    Et felicito

  • Una situació[Ofensiu]
    Frida/Núria | 03-06-2007 | Valoració: 9

    que al menys a mi no m'és gents desconeguda.
    Ja veus...
    Salut!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

22 Relats

101 Comentaris

32117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es