A la platja

Un relat de: ciosauri

A veure si la trobaré freda. Per poc que pugui m'hi ficaré, que em convé nedar; ahir ja em tornava a fer mal l'esquena... El primer dia de platja em fa il·lusió, mira. Potser tornaré a veure alguns dels estiuejants de l'any passat. Hi havia una colla d'àvies que es passaven el dia explicant xafarderies d'amics i coneguts. No sentia ben bé les històries perquè es posaven molt a prop de l'aigua i només enganxava algunes paraules entre la remor de les onades: "ell no hi va voler saber res... pots comptar, ella... i després s'hi va posar el germà..." Ostres, quina feinada a omplir els buits! I aquella família que em feia pensar amb els Ulisses del TBO, que anava carregada de tot i feia vida a la platja? Veure com plantaven els para-sols -bé, un plantava i tres dirigien- ja era un espectacle; els nens petits corrien amunt i avall fent volar la sorra i el fill adolescent amb cara de fastiguejat volia anar per les seves i només rondinava. Si no hi són ells és igual, al seu lloc n'hi haurà d'altres. A la platja sempre em sento ben acompanyada; asseguda al mig de tothom, tinc la sensació de formar part d'una tribu molt gran que ha fet una aturada en els seus desplaçaments estacionals. S'hi podria filmar un documental d'aquells de natura de la televisió i explicar que en el grup hi ha individus de totes les edats, de totes les mides i de tots els colors. També hi ha perills que ens amenacen, sí: criatures que es perden, meduses que ens poden atacar a traïció... Però uns quants, destacats amb una creu roja, vigilen que ningú prengui mal i son allà pel que faci falta... En fi. Ja ho tinc tot a punt: la novel·la, les ulleres, la gorra blava per si el sol em molesta, la pinta, la crema, un paquet de mocadors de paper, la tovallola, una ampolla d'aigua i una mica de fruita a la nevereta... Tot. Som-hi, doncs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

22 Relats

101 Comentaris

33883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es