No em creia home, no em creia dona.

Un relat de: -Charl0tte.

Després que el sol despertés d'un bell somni,
no em creia home, no em creia dona,
no recordava, no sentia que'l com del meu cos...

Doncs va ser llavors, quan vaig palpar el meu sexe,
i vaig percebre la blancor de la incertesa, de la puresa, de la naturalitat.

No em creia home, no em creia dona,
sols creia i trobava l'ànima d'una persona enterrada dins un cos no gens d'important.


Comentaris

  • Que bell[Ofensiu]
    Vero | 11-03-2006

    m'agradat molt que et sentires per un instant ànima dins del teu cos, un ser més enllà del seu sexe...

    Xau!

  • fill de les ombres | 26-09-2005 | Valoració: 10

    un relat breu però sens dubte molt madur pels teus 14 anys a punt de complir.
    i és que més que mai la nostra essència transpira per sota la pell travessant la frontera física de la diferència.
    de veritat, molt bo


    ha sigut casualitat trobar-te entre relats recents i m'ha agradat conèixer-te, ... casualitats de la vida jo també vaig néixer un 12 de desembre, però 9 anys abans, el 1982.

  • només la blancor...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-09-2005

    m'inspira molta pau, potser el deslliurament de tot allò que ens condiciona.

    Felicitats : )

    m

  • deunidó...[Ofensiu]
    Somnikat7 | 25-09-2005 | Valoració: 10

    M'he quedat gelada, en blanc.

    Sols dir-te que m'ha agradat la teva originalital i el relat en general.

    Segueix endavant, molt bé!!

    Nina